Arenys de Munt reactiva la urbanització de la riera
La primera fase del projecte preveu un tram de mig quilòmetre amb un cost d'1,6 milions
L'Ajuntament alerta que els efectes de les rierades seran menors, però no se suprimiran del tot
La urbanització del primer tram de la riera d'Arenys de Munt –entre el rial Bellsolell i la carretera de Torrenbó– complirà el calendari previst a final d'aquest any. El principal eix viari del poble, que encara conserva el ferm de terra, es va canalitzar l'any 2010, però problemes amb el finançament han allargat fins ara un projecte que havia estat aprovat ja el 2007. El regidor d'Urbanisme, Alfons Molons (CiU), destaca que les obres permetran apaivagar en bona part els efectes actuals de les avingudes d'aigua que en més d'una ocasió han arrossegat cotxes i han ocasionat destrosses considerables. Tot i això, Molons alerta que “el risc zero no existeix, però les millores seran significatives”. “S'executaran els trams de la rambla Francesc Macià i les voreres i la llera de l'Eixample que comprenen la recollida de les aigües pluvials per sota de la vorera que fins ara van a parar directament al ferm”, puntualitza. L'actuació afecta un tram de mig quilòmetre i un cop enllestida s'haurà de continuar amb el tram que la segueix, el de la rambla de Sant Martí, on es troba l'accés natural dels vehicles al centre del municipi des de la carretera C-61, però que encara no té data d'execució.
A l'hora d'actuar sobre la darrera gran riera urbana de sorra que queda al Maresme, el regidor d'Urbanisme recorda que el projecte “és el resultat d'un ampli procés participatiu entre veïns i entitats locals que busca l'equilibri entre la convivència dels vianants i l'activitat econòmica que es desenvolupa a la zona”. “Parlem d'una plataforma única que dignificarà l'artèria principal del poble, amb grans escocells per als arbres que recordaran l'origen de sorra i amb un asfaltat de color terròs i amb trams de pedra artificial, lluny del gris del ciment”, relata Alfons Molons.
Pagament conjunt
Un dels aspectes que han generat més polèmica en el municipi ha estat l'obligació que els veïns d'aquest tram han d'afrontar el pagament de part del projecte. El cost de les obres puja a 1,6 milions, hi ha una subvenció supramunicipal i la resta la pagaran l'Ajuntament i els veïns afectats, que assumiran un 23% del cost total, segons el regidor. “És la primera vegada que el consistori aporta diners per pagar la millora d'un carrer, però parlem de la via principal del municipi i aquest és un argument determinant”, diu.
En concret, una casa pagarà de mitjana 1.700 euros; un pis, de 300 a 800, i una plaça de pàrquing, 100. L'Ajuntament facilitarà el pagament a terminis per un període de 5 anys. Tot just ha acabat el període d'al·legacions i Alfons Molons detalla que només se n'ha presentat una trentena dels 300 habitatges afectats.
LA XIFRA
Primer, el rial de Can Cornei
La construcció d'un gran embornal al rial de Can Cornei que engoleixi l'aigua que avui va a parar directament a la llera de la riera d'Arenys de Munt és prioritari per al consistori. Així ho ha manifestat Alfons Molons, que considera que les obres podrien començar passat l'estiu, abans que les de la urbanització superficial de la riera. El rial, ubicat per sota de la bassa de regulació de les aigües pluvials que baixen de la muntanya, és un autèntic maldecap que no s'ha pogut resoldre fins ara. Molons explica que la Diputació ha avançat una subvenció per poder tirar endavant l'obra, “quan en realitat el diners haurien de venir tant de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) com del Ministeri de Medi Ambient”. El regidor recorda que els episodis de rierades a Arenys de Munt suposen una inversió municipal anual d'uns trenta mil euros que es podrien estalviar quan les obres pendents s'acabin d'executar.
