Osona/Ripollès

72 capitells, 72 poemes

Al seu últim llibre, Anton Carrera dedica un poema a cada capitell de l'Estany. Les fotografies són del manlleuenc Miquel Valls.

Anton Car­rera recorda per­fec­ta­ment la pri­mera vegada que va veure el claus­tre romànic de Santa Maria de L'Estany. Era l'any 1984, i havia pas­sat el matí pin­tant pels vol­tants del poble amb els artis­tes Fidel Bofill i Valeri Farràs.

Aquest últim els va con­vi­dar a visi­tar el mones­tir perquè en tenia les claus. En entrar al claus­tre, va que­dar-hi atra­pat, i encara avui n'és pre­so­ner. “Vaig veure tot això i, fran­ca­ment, vaig al·luci­nar”, recorda.

Ha tri­gat trenta anys a des­til·lar l'essència d'aquest claus­tre en un lli­bre i poder-lo edi­tar com calia, però avui ja és una rea­li­tat Recer (Tèmenos Edi­ci­ons), que esdevé un títol cab­dal dins de l'obra del poeta de Sant Julià de Vila­torta.

El dia del pri­mer impacte estètic i emo­ci­o­nal ja va sen­tir que “valia la pena fer poe­mes sobre els capi­tells”, i que, si ho feia, havia de ser sobre cada un d'ells. Els 72 que con­for­men el claus­tre. Va tro­bar la forma adi­ent en la poe­sia japo­nesa: la tanka, un poema de 5 ver­sos, de 31 síl·labes cada un i sense rima.

Con­cen­trat i dens, igual que els motius escultòrics del capi­tell, on els hàbils escul­tors havien de resol­dre el tema en un espai escassíssim, i sense pos­si­bi­li­tat de rec­ti­fi­car perquè tre­ba­lla­ven sobre la pedra. “A través de la tanka, fons i forma s'ave­nien”, diu Car­rera.

L'estruc­tura del lli­bre, en qua­tre parts, cor­res­pon a les qua­tre gale­ries del claus­tre, i cada una d'aques­tes està encapçalada per un poema més llarg, de decasíl·labs.

Si el claus­tre de l'Estany va tri­gar, diuen, dos segles a cons­truir-se, el monu­ment poètic d'Anton Car­rera també ha estat de llarga ela­bo­ració, des­til·lat a poc a poc i paral·lel al seu crei­xent interès per l'art romànic.

El poeta es con­fessa “sub­jec­tiu”, coneix l'art i la sim­bo­lo­gia dels escul­tors romànics, pos­si­ble­ment mon­jos, i demana que el lec­tor també entri en aquest món. “M'enfronto amb cada capi­tell, però ja tinc molts refe­rents sobre la sim­bo­lo­gia, si apa­reix un grif (ani­mal mitològic) o una fulla de pal­mera, sé quin sig­ni­fi­cat tenien,”.

Si té aquest conei­xe­ment previ, el lec­tor gau­dirà més de cada poema, però si no Anton Car­rera sug­ge­reix de fer “el viatge al revés”, des de la poe­sia a la sim­bo­lo­gia.

Recer, que es pre­sen­tarà al mateix claus­tre de L'Estany el pro­per dia 30 d'agost, comença amb un pròleg d'un altre poeta i amic de l'autor, Jacint Sala, i es tanca amb un apèndix històric sobre L'Estany, de l'his­to­ri­a­dor Antoni Pla­de­vall.

Les foto­gra­fies són del man­lle­uenc Miquel Valls, i per­me­ten a cada pàgina un joc que pro­posa l'autor: tapar el text i, mirant la imatge, pen­sar “Què en diria, jo, d'aquest capi­tell?”. Després, con­fron­tar-lo amb el que ell n'ha dit, atra­pat per aquest “recer que guarda flors peren­nes”.

· D'esce­nes evangèliques a la matança del porc

Apar­tat de les grans rutes i situat al cor del Moianès, el mones­tir de L'Estany és una de les joies menys cone­gu­des del romànic català. El seu claus­tre es va començar a cons­truir a l'entorn de l'any 1130, i es va aca­bar al cap de dos-cents anys, apro­xi­ma­da­ment.

De planta qua­drada, cada gale­ria té 10 arcs, sos­tin­guts per dues colum­nes amb els seus res­pec­tius capi­tells.

En aquests capi­tells, els artis­tes del romànic van dei­xar-hi anar la seva ima­gi­nació. Des de motius vege­tals fins a esce­nes evangèliques, pas­sant per bèsties fantàsti­ques o esce­nes quo­ti­di­a­nes.

Als capi­tells de L'Estany, s'hi veu des de la cacera amb falcó fins a la matança del porc, pas­sant per una noia que es pen­tina (“pot­ser es pre­para per a la relació amo­rosa”, aven­tura Anton Car­rera) o el sur­re­a­lisme d'un bou que toca el rabell.

Ins­pi­rar-se per als poe­mes és més sen­zill quan la deco­ració del capi­tell és sim­ple: “La geo­me­tria és abs­tracció pura, em per­met arri­bar-hi més fàcil­ment”, diu el poeta.

Quan els motius són altres, la cre­a­ti­vi­tat de l'escrip­tor es posa a l'alçada de la ima­gi­nació de l'escul­tor.

· Lli­bre-objecte

Que Recer hagi tri­gat tant de temps a veure la llum és a causa, en bona part, de la difi­cul­tat de tro­bar un edi­tor que s'arrisqués en el pro­jecte. Anton Car­rera tenia clar que havia de ser “un lli­bre-objecte”, amb qua­li­tat. “No hi havia ningú que s'hi atrevís fins que va sor­gir Témenos Edi­ci­ons, que ha publi­cat lli­bres ante­ri­ors d'Anton Car­rera, Jacint Sala, Pilar Cabot i altres oso­nencs.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia