Tota la ciutat sap viure i estar de festa

Les festes de la Mare de Déu del Tura d'Olot podrien ben bé ser un exemple del que signifiquen unes festes veritablement populars que han sabut mantenir la seva essència al llarg dels anys i, a la vegada, s'han sabut modernitzar. Més enllà de la crisi econòmica, que pot repercutir en el caixet dels músics, el carrer i la gent de tota la comarca de la Garrotxa en són els protagonistes.

La tradició es manté amb tota la seva solemnitat, com ara l'ofrena a la Mare de Déu del Tura, convivint sense problemes amb la disbauxa, els excessos i un llarg reguitzell d'activitats lúdiques destinades a tots els públics.

En totes les poblacions catalanes s'organitzen actes molt diversos –actes de tota mena, com diu un dels titulars més tòpics– però a la capital de la comarca de la Garrotxa tot és festiu durant uns quants dies.

La gent es muda per anar a l'ofici solemne al santuari del Tura, les terrasses s'omplen a l'hora del vermut, els carrers i bars s'omplen i és d'allò més normal dur un perdigó a l'ala a qualsevol hora del dia o de la nit.

Moltes festes locals del país han degenerat en dies que molta gent aprofita per continuar-se avorrint lluny de casa i que compleixen amb la papereta organitzant sardanes, balls per a la gent gran, teatre per fer dormir la canalla i poca cosa més. En el cas que ens ocupa no és així, hi ha de tot i per a tothom.

A banda, ningú discuteix a Olot la capitalitat de la comarca, i les Festes del Tura també ho són de l'Alta Garrotxa, de la Vall d'en Bas i de la vall del Bach, per exemple. Tot i ser una capital d'acollida, els garrotxins mantenen la seva essència, respecten més el que els uneix que el que els distancia. Recordem que aquesta ciutat on conviu gent de tots els continents és l'única del món on la multinacional McDonald's no va poder enganxar-hi un dels seus innumerables unglots. Tota una lliçó sobre el fet que a vegades cal ser irreductibles. Les Festes del Tura són un bon exemple del que intento explicar.