Vallès Oriental

El Montseny incorporarà entitats i sector privat a la direcció del parc

Un nou decret actualitzarà els límits del Parc Natural i canviarà els òrgans de gestió de l'espai

El Parc Natural del Montseny incorporarà les entitats i el sector privat a la junta rectora que dirigirà l'espai protegit i que substituirà l'actual consell coordinador, el màxim òrgan decisiu, que ara està format només per administracions públiques: les Diputacions i els ajuntaments.

“S'obre la porta a una presència molt notable del teixit associatiu i de la propietat”, diu Carles Castell, cap de l'oficina tècnica de planificació i anàlisi territorial de la gerència d'Espais Naturals de la Diputació.

En els propers mesos, s'ha d'acabar de perfilar quants representants hi haurà de cada sector i com s'escolliran. Amb tot, l'administració pública “guardarà la capacitat de decisió”, afegeix Castell, que assegura que els canvis han estat debatuts i pactats amb el territori. “El document final és satisfactori i això és l'important. La proposta inicial no era aquesta però ha anat evolucionant. Entenem que la gestió queda més o menys igual però oberta a la presència del sector privat i les entitats”, afirma l'alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez. L'alcalde de Sant Pere, Martí Artalejo, creu que és lògic que hi hagi presència de tots els sectors, però destaca que els ajuntaments segueixen tenint “una bona representació”. A més, es mantindrà un consell assessor amb una representació més àmplia que la junta rectora. I es crearà un comitè científic, seguint els criteris que marca la llei catalana d'espais naturals.

Tot ha de quedar recollit en un nou decret que prepara el Departament de Territori i Sostenibilitat i que es preveu que s'aprovi inicialment el primer quadrimestre de l'any que ve. Aquest text també servirà per ampliar la superfície reconeguda com a Parc Natural, que es farà coincidir gairebé al 100% amb els límits del pla especial aprovat l'any 2008 i que supera les 31.100 hectàrees repartides entre Aiguafreda, Cànoves i Samalús, Figaró, Fogars, la Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a més dels municipis d'Osona i de la Selva. Des de 1987, la Generalitat només reconeix com a Parc Natural 17.126 hectàrees, el nucli central del pla especial urbanístic que va donar lloc a la protecció del massís del Montseny l'any 1977.

L'increment, per tant, frega el 50% i es farà sempre en terrenys que ja formen part del Parc Natural. Per una qüestió jurídica, l'any 1985, en el primer decret que fixava la superfície reconeguda com a parc natural, en van quedar fora els espais considerats com a preparc.

“Es busca unificar la figura de protecció amb l'àmbit de gestió”, va dir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, després de la signatura d'un conveni de col·laboració en matèria d'espais naturals amb la Diputació. “Hi ha un desfasament que s'ha anat arrossegant 25 anys”, explica Castell. Respecte al pla especial de 2008, només quedaran fora del Parc Natural les zones urbanes o urbanitzables que en formen part.

La declaració de Parc Natural de tot l'espai no ha de comportar canvis en la gestió, que continuarà anant a càrrec de les diputacions, tot i que es deixa la “porta oberta a la incorporació de la Generalitat en la mesura que pugui”. “Un propietari que estigui en aquest àmbit no ho notarà en el seu dia a dia”, explica Castell. Sí que permetrà rebre diners de la Generalitat per a actuacions de l'àmbit ampliat i reconegut com a Parc Natural.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.