El 17% de catalans fan alguna activitat de voluntariat
solidaritat
Més d'1,2 milions de ciutadans estan implicats en projectes d'entitats socials
El Marketplace Europeu 2014 posarà en contacte dilluns al Born més de 70 entitats i empreses perquè estableixin punts de col·laboració
El 17% de la població catalana fa alguna activitat de voluntariat. Si s'hi sumen entitats socials, culturals, comunitàries, ambientals i de cooperació hi ha més d'1,2 milions de catalans que dediquen part del seu temps a donar suport als altres. “Són les últimes dades que tenim, però segur que si s'actualitzen seran molts més”, diu convençuda la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) , Francina Alsina. La mobilització del voluntariat és una de les característiques del teixit social català. Un sector que, amb la crisi, busca dependre menys de les administracions i aconseguir més aliances amb les empreses. Dilluns vinent més d'una setantena d'entitats i empreses parlaran de responsabilitat social i voluntariat al Marketplace Europeu 2014 , que es farà al Born, a Barcelona. És un dels actes del Tricentenari i de Barcelona Capital Europea del Voluntariat.
L'any 2011 la Federació Catalana de Voluntariat Social va organitzar el primer Marketplace al Museu Marítim. “No vam saber engrescar-les i les empreses no hi van venir. No funciona anar només a l'empresa a demanar diners. La idea ha de ser: implica't en el meu projecte i anem junts, agafats de la mà”, reflexiona en veu alta Alsina. Els errors i les mancances d'aquella primera experiència han fet plantejar la trobada de dilluns de manera diferent. Les entitats fa temps que es preparen i han fet, per exemple, cursos sobre responsabilitat social, sobre com comunicar i com fer-ho amb el llenguatge més adient per convèncer les empreses. Perquè en definitiva es tractarà d'això: les entitats buscaran col·laboradors per tirar endavant els seus projectes.
La jornada, oberta a tothom, s'organitzarà a partir de cinc taules de diàleg amb acadèmics, empresaris i representants d'organitzacions, en les quals es parlarà de responsabilitat social, voluntariat i moviments socials. Hi haurà setanta estands, un espai on els participants podran establir contactes i tallers formatius i d'intercanvi d'experiències. A més, en el Pitching Solidari sis entitats –entre elles Avismón, l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona i Rubí d'Arrel– presentaran els projectes a representants d'empreses i institucions.
LES DATES
Una prova de maduresa
Fomentar i debatre el futur de la relació en el món de l'empresa i el del tercer sector social és l'eix principal de les desenes d'activitats que dilluns vinent se celebraran al Marketplace Europeu 2014, al recinte del Born. “Hem picat molt de ferro fred”, resumeix la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), Francina Alsina, per explicar amb satisfacció que han convençut tot tipus d'empreses que seran a la trobada obertes a escoltar el món social. També està satisfeta pel procés de preparació de les entitats.
“Les organitzacions ens hem d'espavilar i no dependre tant de les administracions. Implicar la societat civil és una prova de maduresa del sector social”, planteja. Alsina reconeix que els recels sovint han vingut de les dues bandes i això s'està superant. “L'empresa que s'involucra en un projecte social no ho fa per netejar-se la consciència”, diu, convençuda, Alsina.
Recuperar, protegir i dinamitzar el patrimoni rural i natural de Rubí
Rubí d'Arre l és una barreja d'entitat social i ambiental sense ànim de lucre que treballa per recuperar, protegir, conservar i dinamitzar el patrimoni natural i rural del municipi del Vallès Occidental. Segurament serà una de les propostes més sorprenents que es podran descobrir al Marketplace. En definitiva, es tracta de buscar com conservar la memòria del municipi. “Intentem que no es perdin els noms dels llocs –d'una font, d'un arbre, d'un camí...–, elaborem mapes per situar-los i alhora volem donar a conèixer les històries de cada indret. A la gent li agrada molt sentir històries”, argumenta Marga Ortiz, una de les promotores de Rubí d'Arrel.
El projecte principal es diu El paisatge amb noms i cognoms i fa quatre anys que hi treballen. Han entrevistat persones grans de Rubí i ara buiden la informació, que és un procés molt laboriós. “Som pocs i anem a poc a poc, però quan organitzem algun acte tenim molt de poder de convocatòria”, explica Ortiz. L'objectiu de l'entitat és crear un gestor de continguts per abocar-hi tota la informació de la investigació i que sigui molt fàcil de consultar. S'hi podrà buscar vegetació, oficis o indrets vinculats a l'aigua, per exemple. Es troben amb curiositats com ara una torrentera que els caçadors coneixen com “La Pola va calenta”; és un indret on estava prohibit caçar i aquesta era la frase que feien servir entre ells per avisar-se de l'arribada de forestals.
Acompanyar les persones grans que volen viure a casa
Avismón va acompanyar l'any passat unes 500 persones grans que viuen soles i amb pocs recursos. Ho fa des de l'any 1996. “Intentem que la gent pugui seguir vivint a casa seva el màxim de temps possible i amb la major qualitat de vida possible”, planteja la responsable de projectes d'Avismón, Carme Embuena, que defensa la raó de ser de les entitats socials per ser allà on no arriben les administracions. “Ens podem permetre estar més a prop de la gent”, assegura. Això sí, Avismón no podria fer ni un pas sense els més de 400 voluntaris que mobilitza. Els voluntaris fan visites als avis, els acompanyen al metge o surten a passejar. “Potenciar la participació social és molt important –indica Embuena– o actes ja tradicionals com el dinar de Nadal, que els fa sentir que pertanyen a una gran família.”
Cada avi és diferent, però en molts casos l'entitat s'encarrega que tinguin cobertes les necessitats bàsiques amb el servei d'àpats a domicili o els lots d'aliments. “És molt important que els ho portem a casa –assenyala– perquè tenen dificultats de mobilitat i sovint viuen en edificis sense ascensor.” Altres serveis són l'atenció domèstica, podologia, fisioteràpia i el suport psicològic.
Donar autonomia a les persones amb paràlisi cerebral
Oferir una millor qualitat de vida a les persones afectades de paràlisi cerebral és l'objectiu amb el qual va néixer fa més de 30 anys l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona , coneguda com La Muntanyeta. Fundada per un grup de vuit pares i mares, ha crescut i atén un centenar de persones a través de l'escola d'educació especial, el Taller Ocupacional Gresol i la Residència Trèvol. “Tenim els tres serveis al límit de capacitat. Sabem que és un moment complicat, però necessitem recursos per guanyar espai i projectes”, explica la responsable de Comunicació de l'entitat, Alba Porta, que participarà dilluns en el pitching solidari del Marketplace.
Porta fa èmfasi en la necessitat de promoure la participació i integració social dels usuaris, que són persones amb una mobilitat molt reduïda, i explica que troben en les noves tecnologies una bona eina per fer-ho. En Rubèn, participant en el projecte Comunicadors, es comunica a través d'una tauleta electrònica: ell tria a través de pictogrames i el programa ho converteix en veu. Un altre cas d'èxit és el de l'Adrià, que es prepara per ser discjòquei gràcies a un programa per punxar música que funciona amb un ratolí facial.