Troben restes òssies dels avantpassats rèptils dels dinosaures, a l'Alt Urgell

Els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat han trobat les restes més antigues de rèptil del sud d'Europa. La descoberta consisteix en diverses dents, que ara s'han s'han d'analitzar i que encara es troben encastades a la roca.

L'animal hauria viscut en el període del triàsic inferior, fa uns 240 milions d'anys. Per tant, era un avantpassat dels dinosaures, els animals dominants als períodes posteriors, el juràssic (200 milions d'anys) i el cretaci (145 milions d'anys). La descoberta s'ha fet en el marc del projecte de recerca de vertebrats de la Generalitat a tot Catalunya. Els investigadors ja havien localitzat petjades de rèptil al Pirineu de Lleida, datades fa uns 300 milions d'anys. “Mai hi havíem trobat restes fòssils. Al Montseny sí que s'hi havien localitzat ossos, però d'amfibis gegants, no de rèptils”, explica Josep Fortuny, investigador de l'Institut Català de Paleontologia, que hi afegeix: “D'aquest període, n'hi ha poques, i al sud d'Europa, aquesta és la primera.”

Per la seva composició geològica, el Pirineu és un indret privilegiat per trobar restes d'aquest període. La troballa coneguda ahir s'ha hagut de fer d'urgència, perquè les intenses pluges d'enguany havien netejat el terreny i, si no, s'haurien malmès o perdut. Completa les restes localitzades a la mateixa zona el 2013, quan es va descobrir una dent de rèptil de 5 centímetres que mostrava clarament l'esmalt, la serreta de tall i l'arrel. També s'hi va localitzar la resta òssia d'un arcosaure.

Les dents localitzades s'han traslladat al laboratori, on s'extrauran de la roca i es restauraran. Ara mateix, és “aventurat” encara assenyalar-ne exactament l'espècie, però “pertanyen a un animal de grans dimensions”. Un dels descendents actuals dels rèptils d'aquella era són els cocodrils.

Al laboratori, podran posar un nom a l'animal, determinar amb quins altres vivia i saber-ne el tipus d'alimentació. Tot plegat “és important perquè obre les portes a saber com eren els ecosistemes abans de l'era dels dinosaures”.