Sant Narcís homenatja l'havanera
El grup Terra Endins celebra els 40 anys d'història unint tots els exmembres en una cantada especial
Molts actes al carrer el dia del patró de la ciutat
La cantada d'havaneres per celebrar els 40 anys d'història del grup Terra Endins en el marc de les Fires de Sant Narcís es va acabar convertint en un homenatge a l'havanera i als principals personatges que envolten aquesta tradició tan nostrada. L'aniversari del grup va tenir la complicitat del públic, que minuts abans de l'inici ja omplia l'escalinata de la catedral de Girona i bona part de les tribunes laterals per seguir aquesta especial cantada d'havaneres.
L'acte va tenir el periodista Eduard Cid com a mestre de cerimònies i es va dividir en tres parts. En una primera part, la formació actual va cantar vuit cançons de noms il·lustres, com ara els de Salvador Dabau, Ortega Monasterio, Antoni Mas o Carles Casanovas, entre d'altres. Es van estrenar Enyorança i Un cant d'amor i es van combinar amb peces històriques com ara Cala Montgó, Busca'm a l'Empordà o Girona aimada, entre d'altres. La segona part va tenir la participació de tots els exmembres del grup, que van cantar un popurri de cinc havaneres que el grup cantava en els seus inicis.
La part final va ser apoteòsica, ja que els integrants actuals i els exmembres es van quedar a l'escenari i la quinzena de components van cantar les cançons més clàssiques: El meu avi, La bella Lola, Girona m'enamora, El canó de Palamós no hi van faltar, i la polifonia amb tants membres a l'escenari va dotar la cantada d'un ambient especial i únic. Com a excepció, i com a colofó a l'aniversari, la cantada es va tancar amb un sentit cant d'Els segadors, que s'unia al fet que tots anessin amb la samarreta d'Ara és l'hora. El grup va voler agrair amb la cantada especial i la participació dels exmembres l'esforç d'aquestes quatre dècades als escenaris i el suport incondicional del públic. La cantada d'ahir es va gravar perquè esdevingui un disc compacte, i els assistents que van seure a les escales de la catedral es van trobar un coixí de sorpresa.
Espectacle a la Gran Via
Una gentada de por va voler ser present en l'estrena d'una cercavila de gran format per la Gran Via. El grup Carros de Foc va portar als carrers de Girona l'espectacle La bella i les bèsties. Una gernació de gent va ocupar les voreres de la Gran Via per veure les grans bèsties i la batalla final simbòlica a la plaça Constitució.
Espectacles infantils
La diada de Sant Narcís estava plena d'activitats i espectacles infantils en diversos punts de la ciutat. Una de les novetats va ser la gimcana familiar que es va fer durant tot el matí per diversos punts de Girona i que va començar a la plaça Miquel de Palol amb una participació de més de 130 persones.
També molt d'èxit de públic va tenir l'original teatre amb bicicleta de Ciclic, que des de la plaça Constitució va passejar l'espectacle pel centre de la ciutat i amb tothom qui el volia seguir amb les bicicletes que ja porta incorporades. Molts ciutadans ho van fer amb les seves.
Una munió de gironins també van seguir la passejada pel Barri Vell dels capgrossos o l'espectacle de l'espai de la Copeta amb País de Cotó.
Circ a un euro
Avui el Circ Raluy ofereix una de les funcions al preu de només un euro. Tothom qui vulgui obtenir l'entrada per aquest preu anticrisi haurà de comprar-la a partir de les nou del matí d'avui, un fet que sol generar cues. L'entrada és per a la funció matinal d'un quart d'una d'avui.
600 anys de la compra de l'edifici de l'ajuntament
Per quart any consecutiu, l'Ajuntament de Girona va obrir ahir les seves portes per la diada de Sant Narcís, i entre els objectes que va exposar a la sala Renart destacaven els documents de l'adquisició de l'actual edifici consistorial. En concret, va ser el 9 de novembre del 1414 quan la ciutat de Girona va comprar la casa a l'aleshores plaça de les Albergueries –actual plaça del Vi– per fer-hi una llotja dels mercaders. Només quatre anys més tard l'edifici ja es va començar a fer servir com a espai per a les reunions del Consell, òrgan del govern municipal que va convertir així en Casa de la Ciutat l'edifici de l'actual ajuntament. La jornada de portes obertes va permetre que un miler de ciutadans poguessin descobrir alguns dels secrets d'espais que habitualment no es poden veure ni visitar, com ara el despatx de l'alcaldia, la sala de la junta de govern, la sala de plens, la sala de premsa Miquel Diumé, el Teatre Municipal o el Saló de Descans del Teatre Municipal. Els documents de fa 600 anys que acrediten la compra de l'edifici es podien veure a la sala Renart, coneguda col·loquialment com a “capella sixtina” per les pintures i la decoració que té. Des de l'any passat la sala va passar a denominar-se sala Renart, precisament en honor a l'encarregat de restaurar les obres, que va ser el sotsencarregat del taller de pintura de les brigades municipals, Ricard Renart, que va morir el mes de febrer de l'any passat.