Pla de xoc contra l'augment de pisos ocupats a Tordera
Detecten una vuitantena d'habitatges on viu gent de manera il·legal, molts són propietat d'entitats bancàries
L'Ajuntament treballa per pactar la gestió d'un lloguer social que eviti fer fora la gent
Tordera va ser en els anys de bonança econòmica un dels municipis que més creixement urbanístic va tenir. Quan la bombolla immobiliària va esclatar, molts blocs de pisos es van quedar buits i sense mercat per vendre'ls i la majoria van passar a mans de les entitats bancàries quan els promotors no van poder afrontar els pagaments. Les darreres dades mostren que avui a Tordera hi ha uns sis-cents habitatges en aquesta situació. Fa poc més de mig any, l'Ajuntament va començar a detectar un increment significatiu de pisos que eren ocupats sobretot per famílies que decidien entrar-hi perquè o bé s'havien quedat sense un lloc on viure o bé havien decidit que se'l feien seu passant per sobre de la llei. El fenomen ha anat en augment i el govern local reconeix que tenen comptabilitzats 84 habitatges en situació irregular i repartits arreu del municipi. La llista l'ha anat fent la policia local a partir tant de les denúncies dels veïns com de la consulta dels nous empadronaments que donaven com a lloc de residència espais que més tard s'ha comprovat que eren pisos que no s'havien ni venut ni llogat. L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU), va informar de la situació en una audiència pública en què va explicar que paral·lelament a la detecció del problema ja fa temps que es treballa per trobar-hi una solució viable.
Afrontar el problema
“El fenomen de l'ocupació és un fet real que hem d'afrontar per evitar que acabi afectant la convivència”, explica. Garcia diu que dins del col·lectiu de famílies que han entrat sense permís als pisos hi ha perfils molt diversos. “Tenim gent desesperada amb infants petits que s'ha vist obligada a fer el pas i personatges que han forçat l'habitatge perquè hi han vist l'oportunitat de viure-hi gratis”, exposa. El primer dels casos, el de les famílies amb infants petits i amb pocs recursos, ha estat el detonant de les accions del consistori. “Els nens són les primeres víctimes i també han de ser els primers a ser ajudats”, diu, i explica que en els casos més crítics s'han facilitat els serveis bàsics a la família, com ara l'aigua.
Els contactes amb les entitats bancàries propietàries dels immobles s'han intensificat les darreres setmanes per reclamar-los que denunciïn l'ocupació, el pas previ imprescindible per posar en marxa els tràmits que han de reconèixer la situació “i han de poder facilitar una solució adient”.
L'alcalde reconeix que la resposta dels bancs i caixes és lenta i feixuga “sobretot si la seu no és a Catalunya” i lamenta que no hi hagi prou conscienciació del greu problema social que representa per al poble. “Hem de gestionar una dura realitat social i hem de tenir eines eficients per evitar que el problema s'aguditzi i es desbordi”, planteja. “Nosaltres vivim el problema social, no pas els bancs, i ens toca afrontar-lo”, insisteix.
Lloguers socials
La proposta municipal és molt simple: demanar als bancs que cedeixin a l'Ajuntament la gestió dels habitatges ocupats per convertir-los en pisos de lloguer social. “Es pacta un lloguer assequible amb la propietat que tindrà la garantia del consistori, que cobrarà cada mes, i que el pis es mantindrà en bones condicions”, assenyala, i afirma que en la majoria de casos les famílies que hi viuen estarien disposades a pagar uns diners “per legalitzar la seva situació”. Tot i això, Joan Carles Garcia denuncia que s'ha detectat “una mena d'organització que actua amb trets mafiosos” que s'encarrega de localitzar els pisos buits, forçar la porta i canviar el
pany i oferir-los a les famílies a canvi d'uns diners. “Està capitanejada per un personatge que ja ha estat denunciat als Mossos i que fins i tot entrega un símil de contracte com si ell en fos el propietari”, comenta l'alcalde.
La majoria de pisos ocupats es distribueixen pels diferents barris de Tordera, però també hi ha casos de cases de les urbanitzacions. “Estem convençuts que el camí del lloguer social és l'adequat, perquè volem evitar que el fenomen tingui un efecte crida en altres poblacions i ja no el puguem controlar”, diu.
