Escalfar-se o alimentar-se

Voler escal­far-se però no fer-ho perquè no pugi la fac­tura energètica, és el dilema en què es tro­ben mol­tes famílies del nos­tre país. L'estudi pre­sen­tat ahir per la fun­dació Acció, Benes­tar i Desen­vo­lu­pa­ment (ABD) i el Fuel Poverty Group ana­litza un cen­te­nar de famílies dels bar­ris de Coll­blanc i la Tor­rassa de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, i xifra en un 87% les famílies enques­ta­des que es tro­ben en aquesta situ­ació. De fet, 1 de cada 4 llars, sen­zi­lla­ment, no es cli­ma­titza i les que ho fan uti­lit­zen majo­ritària­ment sis­te­mes ine­fi­ci­ents. Amb estu­fes o cale­fac­tors elèctrics (usats per gai­rebé la mei­tat de les famílies) s'aug­menta el con­sum energètic i, per tant, s'engreixa la fac­tura.

El per­fil de les llars enques­ta­des denota vul­ne­ra­bi­li­tat. L'ingrés men­sual mitjà és de 522 euros per uni­tat fami­liar i el 70% té tots els mem­bres en edat labo­ral a l'atur. Les dades són extra­po­la­bles a gran part de l'àrea metro­po­li­tana, segons l'ABD, 320.000 per­so­nes es tro­ben en situ­ació de pobresa energètica a Cata­lu­nya. L'estudi és extra­po­la­ble a força famílies de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.

També són sig­ni­fi­ca­ti­ves les dades que asse­gu­ren que només un 3% de les famílies s'acu­llen al bo social. L'única ajuda esta­tal pels con­su­mi­dors vul­ne­ra­bles d'elec­tri­ci­tat, però, podria ser apro­fi­tada pel 80% de les llars enques­ta­des ja que com­plei­xen els cri­te­ris d'acces­si­bi­li­tat, bé sigui tenir tots els mem­bres a l'atur (70%), famílies mono­pa­ren­tals (24%) o nom­bro­ses (5%) i pen­si­ons mínimes (3%).

Aquest mal­ba­ra­ta­ment dels ajuts admi­nis­tra­tius es pro­du­eix degut a la desin­for­mació que tenen els con­su­mi­dors. La repre­sen­tant de l'ABD, Núria Salas, reclama a la Gene­ra­li­tat “una cam­pa­nya de comu­ni­cació de les mesu­res de pro­tecció exis­tents als col·lec­tius des­a­fa­vo­rits”. En el con­junt de l'estat la situ­ació és sem­blant, per posar un exem­ple, només 60.000 dels 2 mili­ons d'atu­rats dis­po­sen del bo.

També exis­teix una gran desin­for­mació sobre els detalls del con­tracte amb les com­pa­nyies elèctri­ques. Un 92% dels enques­tats reco­neix des­conèixer quina tarifa té con­trac­tada i un 73% entén poc o les fac­tu­res.

Des de la fun­dació es denun­cien pre­sump­tes esta­fes de les elèctri­ques, ja que han detec­tat que algu­nes famílies vul­ne­ra­bles paguen més del que els per­to­ca­ria, pel mal estat de les ins­tal·laci­ons o als malen­te­sos en les con­di­ci­ons de con­trac­tació. Per fer front als grans mono­po­lis energètics, Salas demana “que l'admi­nis­tració esti­gui de la nos­tra part”. I és que, des del 2008 el preu de la llum ha aug­men­tat un 60%.

Si la cons­trucció de les llars es va fer quan no hi havia nor­ma­ti­ves d'edi­fi­cació que regu­les­sin el grau d'aïlla­ment tèrmic, és nor­mal que cos­tin d'escal­far. És amb el que es tro­ben el 70% de les famílies que viuen en pisos antics, aixe­cats abans del 1979, i mol­tes de les que ho fan en edi­fi­cis cons­truïts entre el 1980 i el 2006. Fred, humi­tats, mal aïlla­ment i falta de llum solar són les prin­ci­pals carències. La mei­tat del parc d'habi­tat­ges de Cata­lu­nya està en aquesta situ­ació.

Els ser­veis soci­als tenen un paper molt impor­tant en aquests entorns. De les famílies ana­lit­za­des gai­rebé 7 de cada 10 han hagut d'acu­dir a ells o a fami­li­ars per poder pagar les fac­tu­res de la llum. Sor­to­sa­ment els casos en què s'ha tallat el sub­mi­nis­tra­ment baixa a 2 de cada 10. Que la xifra no sigui major es deu bàsica­ment al ser­vei que fan enti­tats com l'ABD, ja que tor­nar a posar la ins­tal·lació un cop ha cai­gut té un cost (130 euros) inas­su­mi­ble per mol­tes de les uni­tats fami­li­ars.

L'estudi també des­taca que entre el 10 i el 15% dels ingres­sos men­su­als dels enques­tats es des­ti­nen direc­ta­ment a pagar la fac­tura elèctrica. El per­cen­tatge dobla el de l'Estat espa­nyol, on només un 5% admet que des­tina tants diners al rebut elèctric.