Dos mesos a la llum de les espelmes

Encara hi ha gent que la para pel carrer i li pregunta pel restaurant. Li fa mal al cor quan ha de dir que ja no en tornaran a aixecar la persiana. L'Adama i l'Ami van obrir el Daru Salam al carrer Agullers l'any1994. Va ser el primer restaurant senegalès de Barcelona. Havien estalviat durant temps per fer el que els agrada, cuinar, i ho havien aconseguit. “La teca és senzilla i bona,i les racions, abundants”, va publicar fa tres anys una revista gastronòmica. Encara es pot llegir a internet. El restaurant apareixia en tots els reportatges televisius sobre cuines del món a Barcelona. Però la crisi va sentenciar aquest establiment sense pretensions a prop del mercat de Santa Caterina. Les dues propietàries l'han hagut de tancar i ara no poden pagar la hipoteca del pis, que també comparteixen al barri, i han estat dos mesos sense llum perquè se'ls va acumular un deute de més de 300 euros que no podien pagar i els la van tallar.

“L'Adama i l'Ami cuinen uns quants plats senegalesos cada dia, com farien a casa seva; no hi ha carta, però no t'avorreixes, perquè van variant molt sovint”, escrivia la cuinera Ada Parellada al seu blog el 2010. “Qui m'havia de dir que acabaria així! Després de 21 anys cuinant i donant menjar als clients, ara no en tinc ni per comprar els aliments bàsics”, es lamenta l'Adama. A més d'elles dues, al pis de Santa Caterina hi viuen una cunyada i una neboda de l'Adama. En aquests moments, asseguren que cap té cap ingrés. De fet, gràcies a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han arribat a un acord amb el banc on tenen la hipoteca per evitar ser desnonades. Reben suport alimentari de Càritas i la Creu Roja. I amb l'ajuda dels serveis socials han evitat que els tallin l'aigua.

Els primers anys del restaurant van anar molt bé. Van fidelitzar una clientela tant vinguda del Senegal com del barri de tota la vida. “L'Adama i l'Ami van vestides a l'estil senegalès, amb robes de colors llampants i teles immenses. Gairebé és com si fóssim al Senegal, però la diferència és que al Daru Salam et donen coberts per menjar”, descrivia Parellada. “La crisi ho va canviar tot”, resumeix l'Adama. Els clients van deixar de tenir diners per poder anar a dinar a fora i alguns senegalesos han tornat al seu país d'origen. Fa cinc mesos van decidir tancar.

Tot i estar amb l'aigua fins al coll, els va costar molt demanar ajuda. A través d'una coneguda van anar a una sessió d'assessorament de l' Aliança Contra la Pobresa Energètica a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Gràcies a aquesta entitat han aconseguit que els fraccionin el deute amb la companyia elèctrica. Només tenen paraules d'elogi per a l'Aliança, tot i que saben que l'única solució real per recuperar la normalitat és trobar feina .