Calçots, del mas al món
En poc més d'un segle, la calçotada ha passat de trobada familiar a reclam turístic internacional
L'Onions Party recull titulars de premsa a França i Sud-àfrica
Poc s'ho hauria imaginat en Xat de Benaiges, l'any 1895, que la ceba que va posar sobre unes brases de redolta acabaria esdevenint l'embrió d'un fenomen de ressò internacional. I encara menys, en una activitat econòmica que permet que l'hivern a l'Alt Camp no sigui tan cru com en altres contrades del país.
En poc més de cent anys, la calçotada ha passat de ser una festa estrictament familiar a projectar-se com un atractiu turístic transfronterer. De fet, fins ben entrat el segle XX, era un motiu de trobada a les masies i a algunes escoles, i de treballadors de petits negocis com el Banc de Valls, que un cop l'any es trobaven per fer l'àpat d'empresa.
No és fins als anys cinquanta que la calçotada surt de les cases particulars quan la Penya Artística L'Olla, de Barcelona, celebra uns Jocs Florals del Calçot a la capital de l'Alt Camp. Per primer cop demana a un establiment de restauració que prepari l'esdeveniment i, a partir d'aquell moment, la calçotada ja no és exclusiva dels fogons de les cases particulars i entra amb força a les cuines dels restaurants, com ara la Masia Bou, Casa Fèlix i la Masia Vallense.
Però la veritable popularització arreu de Catalunya de les calçotades es produeix als anys vuitanta amb la celebració del Congrés Català de Cuina. La tradició surt al carrer per primer cop i l'èxit de l'organització es converteix en l'embrió de la Festa de la Calçotada que ara Valls celebra cada darrer diumenge de gener. L'impacte és evident si es té en compte que de la mitja dotzena de restaurants de Valls i l'Alt Camp que oferien calçotades fa tres dècades s'ha passat a la cinquantena que actualment fan aquesta oferta gastronòmica al visitant.
I, ara, la Festa de la Calçotada ha esdevingut la punta de llança de la projecció del calçot més enllà de les fronteres del país. El Pati de Valls aplega aquell dia premsa vinguda de França, Alemanya, els Estats Units i el Japó, que “veuen en la calçotada un element singular i els agrada”, tal com explica Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, que lidera l'organització de la festa.
Segons Castells, els darrers tres anys s'ha constatat un creixement del turisme japonès, d'operadors alemanys i italians i, fins i tot, de visitants turcs que cerquen una oferta “autèntica”. Aquests se sumen als que arriben a través del TAV de l'altre costat del riu Ebre, sobretot aragonesos, madrilenys i vinguts del País Valencià. Però també de la Catalunya del Nord i d'Andorra, on la Cambra de Valls fa campanyes de promoció específiques als mitjans de comunicació.
Aquest ressò, juntament amb la presència tradicional de gent vinguda d'arreu del Principat, fa que la Festa de la Calçotada aplegui cada any 40.000 persones. I que la xifra vagi en augment.
Impacte econòmic
Entre 300.000 i 350.000 persones visiten Valls i la comarca de l'Alt Camp cada any seguint la proposta del calçot. A més, ho fan en una època, la d'hivern, que la resta del litoral i prelitoral català considera temporada baixa.
“La calçotada és la principal oferta turística de l'Alt Camp i la segona del Camp de Tarragona després del sol i platja de l'estiu”, remarca Castells. Però no sols això. Segons el secretari de la Cambra de Comerç de Valls, l'època de les calçotades és la que indirectament més alimenta una altra oferta turística de la zona, com és la Ruta del Cister, amb els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges.
Hi ha una assignatura pendent i és estudiar amb profunditat quin és l'impacte econòmic real que té la calçotada i la temporada del calçot sobre el territori. Castells fa una primera aproximació que situa entre els 14 i els 16 milions d'euros, però ell mateix reconeix que possiblement queda curta. I és que al voltant de l'atractiu turístic de la calçotada no sols cal comptar-hi els productors i els restaurants. Hi ha tot el món que envolta la fruita seca per a les salses, els carnissers... “No és rar trobar qui ha arrancat parades d'avellaners o ametllers per plantar calçots”, diu Castells. Si s'hi suma les desenes de cambrers o ajudants de cuina que contracten els restaurants i els treballadors del camp per fer front a la temporada, bé mereix l'esforç d'internacionalització.
Objectiu: popularitzar però sense perdre l'autenticitat
La promoció de la calçotada s'ha de fer sense perdre l'essència de la tradició, tal com defensa Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, preocupat tant per la difusió com perquè no s'hi incorporin elements “estranys”.
Una calçotada genuïna ha de disposar dels calçots i la salsa que cada família guarda amb la seva recepta respectiva. Vi i cava per donar pas a la carn a la brasa, amb el xai i els pams corresponents de llonganissa (tastet al Berguedà, botifarra a la resta del país). Per fer baixar, taronja, que doni pas a la crema catalana per acabar la festa amb els destil·lats.
La internacionalització vol dir vendre també a internet
Fa 14 anys, Ramon Piera va impulsar des de l'Associació Sense Límits de Valls la comercialització del calçot a través d'internet. El que va néixer com una eina per facilitar l'accés al producte avui ha generat l'interès d'altres empreses que hi han vist una via de negoci. Sense Límits continua venent calçots arreu per finançar l'entitat sense ànim de lucre però constata que l'interès és creixent. Si fins ara un 90% de les comandes procedien de Madrid i el País Valencià, ara creixen arreu d'Europa. “Hi ha comandes de casals catalans com a Edimburg però també de ciutadans que han marxat per feina”, diu Piera.
Uns 70 milions de calçots es vendran enguany
La temporada del calçot d'aquest any presenta bones perspectives. Segons les dades de la Cambra de Comerç de Valls, es preveu una producció de fins a 12 milions de calçots només en l'àmbit de la indicació geogràfica protegida. A aquests, cal sumar-hi 60 milions d'unitats produïdes a la resta de Catalunya.