Torna el batec de La Marató

Ningú està exempt del risc de patir una malaltia del cor. Les cardiopaties són, de fet, la primera causa de mort i de discapacitat a Catalunya i al món. Només amb aquestes dues raons n'hi ha prou per pensar que participar en La Marató d'enguany ja paga la pena. Amb la de demà, ja seran 23 edicions d'aquest projecte, que va començar l'any 1992 com la clàssica marató televisiva i que, amb els anys, s'ha convertit en tot un esdeveniment de país. La Marató s'ha consolidat no només com una de les telemaratons de més prestigi internacional, sinó també com una de les principals fonts de finançament de la investigació a Catalunya.

Més enllà del que passi demà al plató de TV3, la societat fa setmanes que escalfa motors i es mobilitza activament en favor de la captació de fons. Des de les entitats, els municipis i els barris s'han organitzat activitats de tota mena. Alhora, la Fundació La Marató de TV3 –creada l'any 1996– també ha posat en marxa una campanya de sensibilització per ampliar el coneixement que la població té sobre les malalties del cor i que inclou, per exemple, fins a 4.000 conferències divulgatives en centres educatius de secundària.

La mobilització ciutadana per donar suport a La Marató ha anat creixent en els últims anys de manera espontània. Aquestes iniciatives populars no tan sols aconsegueixen sensibilitzar la ciutadania, sinó que aporten, per si mateixes, una suma molt important de diners al marcador de La Marató. Aquest any, hi ha previstes més de dues mil activitats populars (quatre vegades més que el 2004) a 680 municipis. Segons el director de la fundació, Lluís Bernabé, aquestes dades són “una mostra inequívoca de la identificació social que desperta La Marató”.

I encara hi ha més ciutadans mobilitzats: els 2.400 voluntaris que demà estaran en alguna de les quatre seus telefòniques (Fira de Barcelona, Palau de Congressos de Girona, Universitat de Lleida i Port de Tarragona) atenent desenes de milers de trucades. Més d'un miler de línies telefòniques canalitzaran tot aquest moviment solidari, gràcies al suport d'entitats i empreses que col·laboren habitualment amb La Marató i que fan possible que aquest gran desplegament tingui un cost zero.

Des d'aquella primera edició del 1992, que es va dedicar a la leucèmia, La Marató ha repartit 115,3 milions d'euros per finançar 680 projectes de recerca biomèdica d'excel·lència, la majoria duts a terme a Catalunya, però també a l'Estat i d'àmbit internacional. Gràcies a aquests fons, fins a 4.000 investigadors s'han pogut beneficiar d'un suport econòmic per tirar endavant els seus projectes. En aquella primera edició es van arribar a recaptar l'equivalent en pessetes a 1,2 milions d'euros. La quantitat llavors ja va suposar tot un èxit, però segurament res podia fer pensar que La Marató esdevindria un projecte col·lectiu de país i que s'arribarien a assolir sumes com els 12,4 milions recaptats l'any 2012, que es van destinar a projectes de recerca sobre el càncer.

Molt a prop va quedar el marcador de l'any passat, amb 11,8 milions d'euros dedicats a la investigació en malalties neurodegeneratives com ara l'Alzheimer i l'esclerosi múltiple. El càncer ha centrat La Marató en tres ocasions. En 22 edicions, però, també hi ha hagut lloc per a la diabetis, els trasplantaments, les malalties mentals, les malalties minoritàries, les cardiovasculars i la sida, entre d'altres (vegeu gràfic).

A través del web de La Marató (tv3.cat/marato), es pot accedir a tota la informació, incloses les fórmules de participació.