No veuen indicis criminals en la mort de la noia trobada en un bid
Els especialistes forenses, després d'analitzar les restes de la víctima, no troben evidències científiques que demostrin que Ana María Martos fos assassinada
La defensa del veí de Lloret de Mar que admet que va enterrar el cadàver demana que s'arxivi la causa perquè no creu que els fets investigats siguin constitutius de delicte
i entabanadors
La ciència no pot demostrar que Ana María Martos, la veïna de Sant Feliu de Llobregat que va estar nou anys desapareguda –des del gener del 2004 fins al juny del 2013, quan va ser trobada enterrada dins d'un bidó a Lloret de Mar–, fos víctima d'un acte criminal. L'informe que els especialistes forenses acaben d'enviar al jutjat número 4 de Blanes, que instrueix la causa, conclou, després d'exhaustives anàlisis de les restes de la víctima, que poden descartar la mort violenta per arma blanca, per arma de foc, traumatismes contundents, cremades, explosió, precipitació i atropellament. Els forenses afegeixen que “no es pot descartar” que Ana María Martos fos víctima de mort violenta per asfíxia per submersió, afogament, estrangulació o obstrucció dels orificis respiratoris. Tampoc descarten una mort violenta per inhibició, per intoxicació ni tampoc una mort violenta per causes naturals com ara per atac de cor, per accident vascular cerebral o altres causes.
En vista de l'informe definitiu de l'autòpsia, Carles Monguilod, que exerceix la defensa de Josep Maria Tarragüell, el veí de Lloret que va admetre que havia posat el cadàver dins del bidó i que després l'havia enterrat davant de casa seva, ha presentat un escrit al jutjat per demanar que es dicti el sobreseïment lliure i l'arxivament de la causa, perquè considera que els fets que s'estaven investigant no són constitutius de cap delicte en vista de les conclusions dels especialistes forenses. Josep Maria Tarragüell va ser l'únic implicat en el cas que va ser posat a disposició judicial, ja que la persona que la policia considerava autora material de la mort d'Ana María Martos (la pitonissa Norma Beatriz Kuike) i el seu fill (Diego Ismael Felipoff) van marxar a l'Argentina. Si no es pot provar l'existència del delicte d'homicidi, tampoc s'albiren possibilitats de continuar imputant a Tarragüell el delicte d'encobriment, que, d'altra banda, pel temps transcorregut hauria prescrit. Tarragüell va estar a la presó durant set mesos, però ara està en llibertat.
El cas que ara s'escapa de les mans de la justícia amaga la tèrbola història d'una de les desaparicions més transcendents de Catalunya, que barreja supersticions, vidents, estafadors i estafats. El rostre d'Ana María Martos és una de les imatges que van aparèixer durant nou anys en els cartells d'Inter-sos, l'entitat que aplega els familiars de persones desaparegudes.
Els pares de Martos, que feia poc que s'havia separat, en van denunciar la desaparició el gener del 2004, i el maig d'aquest mateix any el jutjat va tancar la causa sense haver fet gairebé cap diligència. La desaparició es va resoldre nou anys després a partir d'unes trucades anònimes que va rebre, els dies 8 i 13 de febrer i el dia 10 de març del 2013, una dirigent de l'associació Inter-sos. “A Ana María Martos la van estafar, robar i matar”, li va dir una veu d'home que tenia accent sud-americà ja en la primera trucada. En les trucades successives, l'anònim va revelar la intervenció de Norma Beatriz Kuike (una gitana que tirava les cartes del tarot i deia la bonaventura, especialista a entabanar els incauts perquè li donessin diners si no volien tenir grans desgràcies) i va assenyalar que el cos l'havia enterrat un tal Josep Maria Tarragüell a Lloret de Mar. En l'última trucada, l'anònim va indicar que s'havien d'afanyar a trobar Kuike perquè, si no, marxaria del país, ja que tenia un bitllet per l'endemà, 11 de març, per volar cap a Buenos Aires, tal com va acabar fent.
Després d'investigar la procedència de les trucades, dues des d'uns locutoris propers a la casa dels Felipoff a Buenos Aires i l'altra des d'un mòbil de titularitat de la mateixa Kuike, la policia va arribar a la conclusió que l'anònim, que deia que tenia la informació de la mateixa Kuike, era el seu exmarit Néstor Roberto Felipoff, al qual no interessava que Kuike tornés a l'Argentina pel litigi que mantenen per repartir-se una propietat. Diversos membres de la família Felipoff admeten que Norma Beatriz estava repudiada perquè no respectava les normes de la comunitat gitana.
A part de la informació de l'anònim, la policia va localitzar a Eivissa un testimoni protegit que es va avenir a declarar que havia sentit com Norma Beatriz explicava davant de diversos familiars com havia mort Martos. La versió del testimoni protegit la ratifiquen també dos familiars més de Kuike sense que se'ls hagi considerat protegits. Segons la versió que els hauria aportat Kuike en una reunió en una casa que els Felipoff tenien a Vilassar de Mar, la mort d'Ana María Martos s'acosta més a un suïcidi que a un homicidi. Norma Beatriz, Josep Maria Tarragüell i Ana María Martos van anar junts de copes i van passar la nit en un hostal. Kuike els va dir que no podia deixar sola Martos, perquè tenia idees suïcides. I els va ensenyar una carta que presumptament havia escrit la noia, en què deia que “volia anar amb Déu perquè aquí ja no trobava la pau”. Kuike els va dir que Martos s'havia quedat sola una estona dins del cotxe i que quan van tornar se la van trobar morta, amb una xeringa clavada al pit.
Aquesta versió difereix un xic de la que va donar Tarragüell. Ell va exposar que aquella nit van provar de quedar-se a l'hostal Rolls, però que no els va donar habitació en veure que Martos semblava drogada. Llavors, diu, van anar a casa seva i van entrar el cotxe al garatge. Ell va pujar a preparar alguna cosa per menjar i quan va tornar es va trobar Martos a terra enmig d'un bassal de sang i Kuike asseguda al seu costat. En la seva declaració, Tarragüell no menciona cap xeringa ni cap arma que pogués ser la causant de la mort d'Ana María Martos. Dins del bidó, amb el cos de la noia, hi havia el seu DNI, unes fotografies seves, un retall de diari amb l'anunci d'una vident i també una figuereta tipus amulet d'un buda.