“Jo deia: «El 23, Tamudo», perquè sóc de l'espanyol”

Les frases i dites les vas sentint, les llegeixes, alguna te la inventes; també depèn del municipi. Dius algunes frases típiques, i jo deia: “El 23, Tamudo”, perquè sóc de l'espanyol, i “El 17, Sant Antoni”, perquè és el meu sant.

Primer, quan es feien al bar, es feia servir el típic blat de moro. Després es van anar fent en locals més grans i es va passar als cartrons que hi ha ara. Els cartrons primer es canviaven a cada tanda però al final el mateix cartró servia per a tota la nit i totes les jugades. Abans es passaven a cada jugada i podies decidir si jugar o no aquella partida. A Verges el cartró valia 50 pessetes i hi havia la quina especial de 100 pessetes. Abans hi havia gent més gran però ara és obert a tothom, hi ha molts nens, també. La gent ve a passar un parell d'horetes i ara hi pots sopar, fins i tot.

Els premis també han canviat. Ara es busca l'interès de la gent que ja està tipa dels lots de Nadal. Però l'essència és la mateixa. Ara els premis són més atractius, es busca un reclam. A Quart se sorteja una moto entre els participants.

L'antiquina es fa al final, i quan diuen el teu número la gent va marxant. És la quina de posar-se dret.

És una part important per a les entitats. Tot ajuda. Vendre loteria de Nadal, el bar. Però vol dies de feina, i per això a vegades aquestes coses es perden.