“Hi havia tanta gent que s'habilitaven els col·legis”

La quina va començar que érem unes 50 persones. Quan va tenir més èxit es va fer al centre. Ara hi ha dues sales a cada banda de l'escenari. Fa uns anys els que cantàvem estàvem al centre i hi havia tanta gent que s'habilitaven els col·legis i ens comunicàvem per walkie. Venia molta gent, en un poble que som 200 persones. Quan no hi havia tantes quines a tot arreu, venia gent de Sant Feliu, Olot, Caldes... Una vegada, un autocar del club de futbol del Sabadell ens van trucar per guardar lloc, perquè havien jugat a Palamós i volien veure la quina.

Les porta la Boca de l'Empordà, les festes i les quines. Som un grup de matrimonis ben avinguts. A veure si el jovent s'hi agafa. Però és una cosa sacrificada, perquè després del dinar ja t'has d'aixecar per preparar-ho tot. Amb la quina fem les garrofes per fer les festes i ha ajudat l'Ajuntament per fer diverses coses. El poliesportiu i les festes durant l'any.

Abans en la quina es guanyava aviram i bestiar, de tot. Va arribar un moment que els creaves un problema. Després es van anar fent lots i hi va haver tres anys que sortejàvem un cotxe. Però ho vam deixar de fer, perquè interessa que tota la gent marxi amb alguna cosa. Ara fem lots, un aparador d'electrodomèstics i televisors.I cada nit fem un sorteig de cabassos amb queviures.

Algun cop ens ha passat que, en un sorteig gros, algú estava fart del seu cartró i el va canviar, i després li va tocar a l'altre. I un any, per la rifa del cotxe, no va sortir, i vam haver de fer el sorteig un altre dia. Això del cotxe va tenir molt de ressò, a les tres ja hi havia gent i la quina es feia a les deu de la nit.