“Al principi només hi actuàvem homes”

Vaig començar amb Soff. Tenia 17 anys. L'any següent (el 1942) em van donar el paper de Bato, el pastor jove, secretari de l'alcalde Borrego. El vaig interpretar durant molts anys. Després vaig tornar a ser Soff.

Al teatre d'Els Catòlics, situat aleshores al carrer de l'Abeurador. Al cap d'un temps els van traslladar al teatre de la plaça Major. Eren els Pastorets d'Olot, escrits en castellà, en deien “una zarzuela pastoril”. En aquella època només hi podíem actuar homes.

Sí, resulta que el Bisbat no permetia que es representessin obres mixtes als teatres dels centres catòlics. Sortosament, això va durar molt poc.

És que tots els papers eren masculins.

Com que sortia molt tapada, el públic no veia si era un home o una dona.

Sí, vam estar un temps sense escenari, fins que el 1988 es va inaugurar l'actual teatre municipal. L'obertura del local es va aprofitar per estrenar uns Pastorets nous, en català, escrits per l'alcalde d'aleshores, Joan Solana, així com Josep Navarro Santaeulària i Xavier Xargay.

Sí. Però si el 1943 era jove i sortia arrossegant els peus i tremolant de mans amb veu ronca, des de 1988 els faig al costat dels pastors del Cor de Teatre. Ja tinc 89 anys, però continuo tenint delit per caminar cap a Betlem. Per sort, al meu costat hi tinc la meva néta Gemma, bona actriu, que continua la tradició dels Olivas comediants.

I tant, i tant. La que més explico és la d'un dia de Sant Esteve, estava esperant fora de l'escenari, tot era fosc, em vaig distreure i vaig caure per una trapa. Va ser una trompada molt forta, vaig perdre els sentits, se'm va fer fosc i després vaig distingir una llum blanca i, de cop i volta, obro els ulls i el primer que veig és la cara del dimoni. Em pensava que havia anat a parar a l'infern. Es tractava, és clar, del personatge del dimoni gros, que, per cert, l'interpretava Roger Coma, que ara és un actor famós.