Una llum a la presó
Es presenta la primera tesi doctoral sobre els voluntaris a les presons
L'autor ha fet un treball de camp en centres penitenciaris de cinc països
“El meu objectiu és entendre el sentit i el valor del voluntariat a la presó, molt desconegut i molt incomprès”, afirma Édison Fañanás, teòleg catòlic i autor del treball
amb aquest col·lectiu
de persones condemnades”
“Jo l'identificaria amb un far que és la llum que un espera, que un sap que ve. Jo tracto molt amb una voluntària, una senyora, que ve cada diumenge amb el sacerdot. Jo l'espero. Necessito parlar amb ella, per explicar-li coses. Sé que em farà una abraçada, una abraçada com si fos de la meva família. Aquesta llum em dóna esperança. No hi ha paraules per agrair el voluntariat. Déu vulgui que sempre n'hi hagi.” Així explica un reclús de la presó de Can Brians la seva relació amb una voluntària de presons, unes reflexions que han quedat recollides en la tesi doctoral Voluntariado y prisión. Marco teórico. Praxis internacional. Retos de futuro, d'Édison Fañanás Lanau, doctor en teologia catòlica per la Universitat Eberhard Karls de Tübingen, Alemanya, que va ser voluntari a la pastoral penitenciària de l'arxidiòcesi de Barcelona primer i, després, a la diòcesi de Rottenburg-Stuttgart. Per fer aquest treball Édison Fañanás ha entrevistat més de cent cinquanta persones de presons de cinc països diferents amb l'objectiu “d'entendre el sentit i el valor del voluntariat a la presó, molt desconegut i molt incomprès”.
“No tothom està disposat a fer voluntariat amb aquest col·lectiu de persones condemnades, algunes per delictes molt greus”, va advertir en la presentació de la tesi doctoral Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, que va recordar que els voluntaris que treballen per la “recuperació” d'aquest col·lectiu de “persones desnonades socialment” entenen que la comunitat “potser també té una responsabilitat vers aquestes situacions” i va recordar que la tasca dels voluntaris va encaminada a “recuperar unes persones” en el benentès que l'objectiu de la presó és, per damunt de tot, “la inserció dels presos en la societat”.
Voluntaris i religió
El pare Jesús Roy, de l'orde dels mercedaris (pioners del voluntariat en presos) i coordinador de la pastoral penitenciària de Catalunya, un històric del voluntariat a les presons catalanes, va parlar de la perspectiva cristiana del voluntari: “De totes aquelles persones que des de l'Evangeli ens hem dedicat a les persones privades de llibertat, que hem descobert en cada pres el rostre de Jesús.”
“A les presons sempre s'ha comptat amb l'ajuda dels voluntaris. Històricament a través de les ordes religioses. Ara també, però els voluntaris estan lligats, sobretot, a diferents organitzacions. Ara ja hi ha un marc legal per regular l'actuació dels voluntaris a través de les entitats ”, va explicar Joaquim Clavaguera, director general d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil. Actualment els voluntaris es dediquen, sobretot, a tasques d'animació cultural, de formació, tasques esportives i temes de salut. En aquest punt Clavaguera assegura: “Sobretot els reclusos joves, que tenen molts problemes en l'àmbit de la salut, els voluntaris són essencials per ajudar-los a sortir de certs hàbits.” Els voluntaris són també imprescindibles en l'àmbit de l'acompanyament i també en tot el que fa referència a l'assistència jurídica.
“Que el pres pugui tenir relació amb un voluntari no és el mateix que tenir una relació amb un professional. Amb un voluntari parlen més francament... nosaltres som com un pont amb la societat”, va explicar Isabel Domínguez, voluntària des de fa 14 anys. Aquesta noia va lamentar l'actitud de molta gent del carrer que parla dels presos amb menyspreu dient-los que, “a la presó, hi viuen molt bé” i va lamentar la desinformació que arriba al carrer, molt “distorsionada”. “Hi ha una ignorància total del que passa dintre d'una presó. És un lloc totalment desconegut.”
Marginal
El voluntariat de presó és marginal, va assegurar Édison Fañanás. Tan sols l'1% dels voluntaris són els que van als centres penitenciaris. “És un voluntariat que fa frontera entre la societat, que té dret a demanar seguretat, i l'intern, que té dret a demanar una altra oportunitat, a socialitzar-se”, per aquest motiu el seu paper és difícil.
“Un voluntari fecund i madur –va afirmar– és aquell que es confronta amb si mateix”, i va explicar que un voluntari cristià “aporta de plus que tracta el pres com a germà, que té la motivació de la reconciliació i la misericòrdia”. Va parlar, també des de la perspectiva cristiana, de l'acollida als presos i del “perdó incondicional”, de la caritat i de l'“esperança radical”. Per contra, Fañanás, i en un exercici d'autocrítica, va assenyalar que el voluntariat, sovint, pot veure's “com un consum, com un reconeixement social, fins i tot com una teràpia”, i va advertir: “Hem de saber on són els límits perquè de vegades en aquest món marginal és molt fàcil ser algú, instrumentalitzar, ni que sigui de bona fe, els interns.”