Desgavell en l'adjudicació de pisos socials a Mataró
L'informe municipal revela irregularitats en 127 de les 257 adjudicacions de l'empresa Pumsa del 2009 al 2014
Recomana que s'arribi a acords, però admet que hi ha responsabilitats penals
Sense documentació, sense respectar els procediments fixats o sense garantir la igualtat d'oportunitats. Aquestes van ser pràctiques presents en les adjudicacions de pisos de protecció oficial a Mataró entre el 2009 i el 2014 fetes per l'empresa municipal d'urbanisme, Pumsa, segons les primeres conclusions d'un informe encarregat per l'Ajuntament que ahir va fer públiques l'ACN.
En concret, s'ha analitzat la situació de 257 adjudicacions, de les quals 127 estan sota sospita perquè s'haurien fet sense respectar els criteris reglats. Els auditors contractats adverteixen que dels fets es podrien derivar responsabilitats penals, i recorden que els recursos públics “s'han d'administrar i protegir amb escrupolós respecte a la legalitat”.
L'informe encarregat per l'Ajuntament de Mataró a una empresa auditora arriba després que el mes de novembre passat transcendís que Pumsa havia adjudicat a dit un pis de protecció oficial al fill de l'exgerent de l'empresa municipal, César Fernández, poc abans que fos destituït del seu càrrec, a final del 2013. L'auditoria ha analitzat el període comprès entre l'1 de gener del 2009 i el 31 d'octubre del 2014. S'han revisat 257 adjudicacions fetes durant aquests anys, entre pisos de protecció oficial i els habitatges de la bossa de lloguer social. El cas del fill de l'exgerent no seria aïllat i les irregularitats detectades són múltiples i de diversa tipologia. Dels 257 casos analitzats, n'hi ha 127 que no s'ajustarien a llei, tant per irregularitats internes de procediment com, sobretot, per irregularitats en els expedients d'adjudicació o en els contractes de lloguer formalitzats posteriorment amb els adjudicataris.
L'informe també assenyala debilitats en el control administratiu del procediment d'adjudicació. En aquest sentit, s'apunta a una manca de segregació de funcions i responsabilitats dels treballadors de Pumsa, ja que “les persones que gestionen les sol·licituds són les mateixes que seleccionen els candidats i formalitzen els contractes de lloguer”. D'altra banda, s'indica que molts dels tràmits es feien sense la documentació necessària: l'any 2009, les sol·licituds no estaven signades, no existeix cap llista d'espera dels habitatges que permeti establir l'ordre de sol·licituds i, en els casos de renovació de les sol·licituds o dels contractes de lloguer, no es verificava si l'aspirant continuava complint els requisits.
Pel que fa a l'adjudicació d'habitatges, se n'han detectat 62 d'irregulars per diferents motius. En dos casos, els pisos es van adjudicar a persones que no constaven en la llista de sol·licitants –un d'ells és el fill de l'exgerent de Pumsa– i, en deu casos més, els inquilins disposen d'un habitatge protegit tot i tenir la sol·licitud caducada. També hi ha casos a la inversa, com el de quatre pisos que es van adjudicar tot i no estar registrats com a tals, de tal manera que “no s'han ofert a cap altre sol·licitant”, remarquen els auditors. A més, hi ha quatre habitatges ocupats per adjudicataris que ja han superat el termini legal, però, tot i això, continuen de llogaters. En tres casos més, es tracta de pisos que s'han adjudicat al marge dels procediments establerts i s'han llogat a través d'immobiliàries privades. En 38 casos, els pisos han estat adjudicats sense la pertinent revisió de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i, per tant, s'haurien d'haver “rescindit automàticament”, segons l'auditoria. Finalment, hi ha un darrer cas que va ser adjudicat apel·lant a un informe dels Serveis Socials de l'Ajuntament que no existeix.
D'altra banda, l'informe inclou fins a 31 contractes de lloguer sospitosos, que s'haurien adjudicat en uns terminis poc habituals. L'auditoria explica que, quan un habitatge queda lliure, “pot transcórrer un mínim de tres o quatre mesos” fins que es torna a ocupar, depenent del nombre de gestions que s'hagin de fer. En aquesta trentena de casos, però, el termini d'espera és “sensiblement inferior”. Des que s'inscriuen en la llista de sol·licitants fins que són adjudicataris del pis passen un màxim de dos mesos. En alguns casos es dóna la circumstància que el llogater sol·licita el pis el mateix dia que li adjudiquen i, en la meitat dels casos, no passen més de quinze dies. L'informe d'auditoria posa de manifest que, mentre això passa, hi ha cap a mig centenar de sol·licitants que fa entre dos i cinc anys que esperen un pis, sense que Pumsa els hagi ofert mai la possibilitat d'accedir-hi.
Conseqüències legals
La situació que reflecteix l'auditoria podria tenir múltiples conseqüències, tant per a l'empresa com per als seus directius i treballadors. L'informe parla de multes de fins a 900.000 euros o sancions d'inhabilitació de fins a tres anys per als responsables d'aquestes pràctiques irregulars. També s'obre la porta a la possibilitat d'iniciar un procediment penal pel delicte de prevaricació. Amb tot, els auditors recomanen que es resolguin els casos dels contractes que no s'ajusten a la llei i que es recondueixin els procediments interns i els procediments d'adjudicació dels habitatges de protecció oficial que es concedeixin en el futur. L'informe no és definitiu i des de la comissió de seguiment municipal creada per a la investigació d'aquest cas s'ha demanat que s'ampliïn i es concretin algunes de les dades auditades.
LES XIFRES
Detecten 34 cognoms vinculats a l'Ajuntament
L'última anàlisi feta pels auditors contractats per l'Ajuntament de Mataró en el cas de les adjudicacions de lloguer en el període del 2009 al 2014 és la prova menys concloent de les irregularitats, però la que més polèmica pot generar en el si del consistori maresmenc. Es tracta d'adjudicacions de pisos de protecció oficial que podrien haver anat a parar a persones de l'entorn del consistori, com ara regidors, membres dels consells d'administració de les empreses públiques i treballadors en general. A partir dels cognoms dels llogaters, l'empresa encarregada de l'informe ha encreuat aquests noms amb els que tenen coincidències amb persones de l'entorn de l'Ajuntament de Mataró. Tot i que l'informe detalla que les dades no s'han contrastat al 100%, es posen sobre la taula un total de 34 possibles casos de coincidència.
