Més d'un segle dedicat al cant coral
L'Orfeó Tortosí, creat per Joan Moreira, és un dels grups de cant més antics de Catalunya
La majoria dels cantaires són jubilats i admeten que actualment és complicat renovar les veus
Una quarantena de veus formen l'actual Orfeó Tortosí, veïns i veïnes que dues vegades per setmana es reuneixen al Casal Tortosí dirigits pel músic Rossend Aymí i assagen les seues peces. Són aficionats a la música, amants del món coral que se senten orgullosos de pertànyer a una entitat amb més de cent anys d'història i que va fundar Joan Moreira el 1905. Actualment, la majoria d'orfeonistes són jubilats i, tot i que recentment s'han incorporat dos infants al grup, costa renovar les veus. L'èxit del programa televisiu Oh happy day! no s'ha traduït en un creixement de la demanda per entrar a formar part de l'orfeó. “Interpretem cançó popular i tradicional, no fem peces modernes; això ja hi ha altres corals que ho fan”, ha explicat el membre de l'orfeó i fins fa un parell d'anys president de l'entitat Ramon Garcia, que considera que Oh happy day! no representa el món coral, sinó més aviat el teatre musical. “És complicat atreure els joves a l'orfeó; tenen moltes altres distraccions, no és com anys enrere”, ha comentat l'actual presidenta de l'Orfeó Tortosí, Cinta Fontanet, que es va incorporar al grup fa onze anys, a través del seu pare, que també n'era membre.
Enguany, l'orfeó complirà 110 anys d'història i pensa celebrar-ho. L'any del centenari els va quedar pendent de fer una exposició amb fotografies de les diverses èpoques que ha viscut l'entitat, una exposició que muntaran aquest 2015. “Tenim molt material per exposar, entre el qual cal destacar un pergamí del 1911 d'una actuació que va fer el mestre Moreira per homenatjar Felip Pedrell”, ha manifestat Garcia. També treballen en l'organització d'un aplec d'orfeons de les Terres de l'Ebre (n'hi ha una vintena a les quatre comarques ebrenques) o un Catalunya canta, una trobada d'orfeons d'arreu del país. I és que els membres de l'Orfeó Tortosí, que majoritàriament no tenen estudis musicals i sostenen que canten d'oïda, estan satisfets de tenir una història de més d'un segle. Un temps durant el qual han rebut múltiples reconeixements, com la medalla d'or concedida per l'Ajuntament de Tortosa el 2008 i els premis aconseguits en concursos. Però tots aquests anys no han estat exempts de dificultats i de moments en què han estat a punt de llançar la tovallola.
Pel que fa a l'inici de la trajectòria de l'Orfeó Tortosí, va ser el 15 de juny del 1905, amb Joan Moreira, que va crear un dels orfeons més antics que existeixen al país. En principi, la coral tenia un grup d'infants, que van debutar a les Festes de la Cinta d'aquell mateix any. “La secció infantil va ser la primera que es va formar; més tard s'hi van incorporar els homes i després les dones, que cantaven en una secció diferenciada”, ha explicat Garcia. L'any 1906, els tres grups ja estaven consolidats i formaven l'orfeó més d'un centenar de cantaires. Les inquietuds musicals de Moreira, amb l'ajut del compositor Manuel Queralt, la professora de piano Magdalena Gotós i la seua amistat amb el musicòleg Felip Pedrell, van fer possible el naixement de l'Orfeó Tortosí. Una entitat que no va rebre cap tipus d'ajuda econòmica de les administracions i que tampoc en rep ara.
Sense seu pròpia
Una de les dificultats amb què ha topat l'Orfeó Tortosí al llarg de la seua història és la falta de recursos econòmics, que fa que després de 110 anys no tinguen una seu pròpia. “La majoria de les actuacions que fem són col·laboracions, és a dir, no cobrem”, ha comentat Fontanet. Tenen un parell d'actuacions fixes: en la Festa del Renaixement i en la Cinta. “També cantem en bodes”, ha dit la presidenta, que assenyala que l'entitat té unes despeses fixes: el cost del director i del local on assagen. Actualment, els cantaires es reuneixen al Casal Tortosí, però també han assajat en altres espais del municipi com ara el Centre del Comerç i el Cercle Artístic. “Disposar d'un local propi per assajar sempre ha estat un tema de debat, però a principis de la dècada dels seixanta vam viure un moment clau. Era una de les èpoques més esplendoroses de l'entitat. Llavors tenia uns noranta orfeonistes i ens vam plantejar seriosament adquirir un espai per poder assajar amb més tranquil·litat”, ha recordat Garcia. La proposta, que es va sotmetre a votació, no va prosperar, per la qual cosa l'entitat ha continuat peregrinant per diversos espais del municipi. “Hi va haver socis que es van desvincular de l'orfeó després de la decisió; va ser un dels moments crítics”, ha manifestat l'expresident de l'entitat.
Amb tot, no ha estat aquest l'únic moment de dificultats que l'orfeó ha viscut en el darrer segle. La primera aturada de l'entitat musical es va produir quan Moreira es va traslladar a Ulldecona, on va fundar l'Orfeó Ulldeconenc, amb el qual els de Tortosa mantenen una “excel·lent relació”. Així, tot i que en els primers anys de vida de l'entitat s'havien creat múltiples seccions de l'orfeó com ara l'esportiva, l'excursionista i una altra que organitzava conferències sobre temes d'interès social, el 1917 es va aturar l'activitat del grup de cantaires. Una activitat que no es va reprendre fins al 1929, quan Josep Maria Valls en va assumir la direcció. Només quatre anys després, Moreira va tornar a assumir la direcció del grup i fins a l'esclat de la Guerra Civil van protagonitzar nombroses actuacions. Quan va acabar la Guerra Civil, Moreira va reagrupar els cantaires que van poder tornar als assajos (molt pocs tenien temps per dedicar-se a una activitat que no els reportava ingressos econòmics) i va formar un petit grup. L'estada de Moreira a l'orfeó va ser curta, perquè el 1941 es va posar malalt d'asma i ja no es va recuperar. Aquesta va ser la tercera aturada de l'activitat del grup de cant.
El 1953 el Cercle Artístic va promoure la reactivació de l'Orfeó Tortosí. I des d'aquesta data ja ha continuat viu de manera ininterrompuda. Va ser precisament a la dècada dels cinquanta quan les activitats de l'Orfeó van aconseguir més èxit, amb actuacions variades, tant concerts com sarsueles. “Hi havia més d'un centenar d'orfeonistes; recordo que quan m'hi vaig incorporar era el número 101”, ha assenyalat Garcia. A partir del 1959, però, l'activitat va decaure i no va remuntar fins al 1965, quan Enrique Cortés va assumir la direcció musical. “Vam participar en molts concursos estatals i amb resultats plenament satisfactoris”, ha dit Garcia. Anys més tard, ja en la dècada dels vuitanta, l'Orfeó Tortosí va tornar a estar a punt de plegar. “No actuàvem i és molt complicat que la gent assisteixi als assajos si no hi ha actuacions previstes”, ha comentat Garcia, que va assumir la presidència de l'entitat el 1987. És per això que en la història més recent de l'orfeó s'han potenciat les actuacions i sortides, algunes de les quals a capitals musicals com ara Viena, on van actuar el 2003 fruit d'un intercanvi amb un grup austríac. També l'any passat van actuar al Vaticà.
I, encara que l'Orfeó Tortosí viatge per Europa, no deixa d'interpretar la peça que més emociona els tortosins: El pasdoble de Tortosa. “És un clàssic”, ha comentat Fontanet. La sardana tortosina és una altra de les peces que acostumen a incloure en el repertori i, al marge d'altres cançons populars i tradicionals, l'orfeó també s'atreveix amb altres peces com ara Cantares de Joan Manuel Serrat i Un núvol blanc de Lluís Llach. Vestits de negre i blanc, els orfeonistes es preparen per posar música als pròxims cent anys.
ORFEÓ
TORTOSÍ
ANY DE FUNDACIÓ:
1905
POBLACIÓ:
TORTOSA
NOMBRE DE SOCIS:
40