La identitat de la boira
Ponent és la zona amb més dies continuats de boira
Les relacions socials disminueixen i això fa créixer la tristesa en alguns col·lectius
Els lleidatans se la fan seva; a molts els agrada i l'enyoren si no n'hi ha
Per aquesta època, la boira senyoreja les comarques de Ponent. Aquest hivern, la Xarxa d'Observadors Meteorològics han registrat 25 dies de boira entre l'1 de desembre i el 15 de gener. És a dir, més de la meitat dels dies. La vida continua, però a un altre ritme. El fenomen deixa rastre arreu: en l'àmbit psicològic i social, en l'economia, en l'accidentalitat i, fins i tot, segons asseguren alguns, en el caràcter lleidatà.
Rosa Pérez, professora de psicologia social de la Universitat de Lleida, assegura: “La sensació és com estar en un càpsula. Com si el món fos sols el teu voltant immediat.” Poca gent pel carrer, especialment de nit: “Les relacions socials disminueixen. Excepte per als joves, que surten igualment. I fins i tot els agrada, segurament pel vessant místic i romàntic.”
Pérez destaca que la boira “no genera patologies mentals per si mateixa, però agreuja l'estat de les persones que ja tenen depressions i altres tipus de trastorns psicològics”. Després de dies continuats de boira, “la gent està més trista”. “Hi té a veure la disminució de la intensitat dels colors i la poca visibilitat”, afegeix. Aquesta sensació afecta més els que viuen sols, els que tenen poca xarxa social i els que viuen en pobles petits, així com les persones grans amb menys possibilitats de mobilitat. Un estudi de la Universitat de València evidencia que, de tots els fenòmens meteorològics, el vent és el més pertorbador. De fet, vents com la tramuntana fins i tot poden ser atenuants judicials. La boira, no.
Després de molts dies de boira continuada, és habitual que molts lleidatans s'escapin, encara que sigui només a dinar, a les comarques més properes, però beneïdes pel sol. L'escalforeta solar és com una “petita primavera” enmig de l'hivern, perquè psicològicament el sol augmenta la percepció de benestar.
La disminució del camp visual té efectes psicològics. A més, genera estrès en la conducció, sobretot als que no hi estan habituats. També incrementa el nombre d'accidents. Jordi Batista, inspector en cap de Trànsit de Ponent dels Mossos d'Esquadra, explica: “La boira, com la neu o la pluja, sempre en són una causa indirecta, perquè la causa directa és la negligència del conductor que no s'adapta a les circumstàncies [de l'entorn].”
La conducció nocturna amb boira densa pot ser angoixant. No acostuma a ser igual de densa arreu, però en algunes zones la visibilitat sovint és de menys de 50 metres. Es recomana no aturar-se als vorals i, en cas d'accident, sortir del cotxe i apartar-se de la carretera, així com revisar els llums del darrere i no fer avançaments. Sembla obvi, però Batista remarca: “Els fars antiboira són perquè et vegin. Però de dia hi ha conductors que no els encenen.”
L'any passat es van produir set accidents de circulació en què havia intervingut la boira i que van causar dos morts, dos ferits greus i nou de lleus, segons dades del Servei Català de Trànsit. El quilòmetre 158 de l'AP-2, prop del municipi de Castelldans (Garrigues), és un vell conegut de tots els serveis d'emergència quan la boira és densa. Aquest gener, s'ha hagut de tallar al trànsit dos dies consecutius a causa d'accidents múltiples.
“Els conductors de fora redueixen molt la velocitat i els d'aquí continuen anant a 120 per hora. Com que és una via amb un sol sentit de circulació, assumeixen el risc de col·lisió, però confien que no es trobaran ningú de cara. És una falsa sensació de seguretat”, explica Batista. Fa dos anys, en aquest quilòmetre, un accident amb divuit vehicles implicats va causar dotze ferits i un mort. Després d'això, es va senyalitzar la zona amb angles reflectors a terra. “No ha donat el resultat esperat. Ara estudiem reforçar-hi la seguretat amb llum per alertar els conductors i instal·lar-hi visibilímetres. I si la visibilitat marca zero, caldria desviar el trànsit o acomboiar-lo.”
La blancor grisosa de la boira contrasta amb el
verd del cereal d'hivern.
Als camps no els afecta negativament. De fet, els aporta humitat a la terra. Als fruiters els cal fred per reposar i no brostar abans d'hora. Santiago Caudevilla és responsable nacional de cereals de la Unió de Pagesos: “Quan fa boira, fer de pagès és dur. Te'n tornaries al llit cada dia, perquè no tens ganes de fer res...”
Caudevilla també té granges i la boira l'obliga a augmentar la calefacció als porcs. “L'ambient es condensa i respiren malament. S'ha de ventilar i tornar a escalfar.” A les vaques se'ls ha de renovar la palla cada tres dies en lloc de cada set: “Part de les calories les destinen a escalfar-se i no a engreixar-se. Així que mengen més, però el retorn en carn és menor.” Les factures de les llars lleidatanes també noten els anys de molta boira.
Hi ha lleidatans a qui els agrada la boira i d'altres la detesten, però tothom l'assumeix com a pròpia de l'hivern local. Pérez fa vint anys que viu a Lleida i confessa: “No m'hi he acostumat. Però, quan és un any amb poca boira, molts lleidatans asseguren que l'enyoren. Sobretot si viuen fora. Per a ells, és un element referencial. Crec que a Ponent ha esdevingut un signe d'identitat.”
LA XIFRA
LES FRASES
Una orografia peculiar que acumula l'aire fred
Molt coneguda a Ponent, aquesta dita popular recull
el calendari del fenomen:
“Per Sant Vicenç marxen les boires i vénen els vents.” És el 22 de gener i, efectivament,
la boira ha desaparegut.
Lleida se submergeix en la boira quan, a milers de quilòmetres damunt l'Atlàntic, es formen els anticiclons que impedeixen la ventilació de l'atmosfera. Les poques hores d'insolació també són clau per a la formació i la persistència de la boira. A l'estiu, l'augment de la radiació solar trenca la inversió tèrmica, que ara manté baixes les temperatures a les planes i fondalades. Aleix Serra, cap de l'equip de control de qualitat de dades del Servei Meteorològic de Catalunya, explica: “La formació de la boira depèn de les condicions prèvies. Per exemple, si plou o neva i no hi ha cap ventada, la humitat és tan alta que es forma més fàcilment.” A Ponent, la boira és característica dels mesos de desembre i gener. La mitjana anual és de 52 dies. “No és excepcional i tampoc és l'únic lloc amb boires, però en nombre d'hores i encadenament, Ponent sí que és la zona amb més boira.” Per què? “La plana de Lleida té una orografia peculiar. Des de la Panadella i cap a l'oest, és un pla inclinat cap avall i sense cap relleu al mig. S'hi acumula l'aire fred. I, sense vents, s'hi pot mantenir dies i dies.”