medi ambient
El cas Castor s'obre amb disset imputats
El jutjat de Vinaròs citarà a declarar responsables de Medi Ambient i d'Indústria i de l'empresa Escal UGS
La tramitació i els permisos concedits al polèmic magatzem de gas Castor, que ara hiberna però que va provocar una greu crisi sísmica a la costa de l'Ebre, s'hauran d'explicar davant dels tribunals. El jutjat número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat) ha obert diligències prèvies per investigar el cas, arran de la denúncia presentada el mes de desembre passat per la fiscalia de Castelló, i imputa un total de disset persones pels delictes de prevaricació mediambiental i contra el medi ambient. En concret, s'imputa per un suposat delicte de prevaricació mediambiental nou persones responsables de l'informe de l'Institut Geològic i Miner del 2007 i de la declaració d'impacte ambiental del 2010. Així mateix, per suposats delictes contra el medi ambient i els recursos naturals, la jutgessa imputa els vuit membres del consell d'administració d'Escal UGS, així com el representant legal de l'empresa, Recaredo del Potro.
Segons recull l'agència ACN, la interlocutòria de la magistrada assenyala que amb caràcter previ a la concessió la direcció general de Política Energètica i Mines va sol·licitar un informe de caràcter tècnic i científic a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), que va constatar que no hi havia cap referència a l'existència de falles actives a l'entorn del magatzem submarí, a la possibilitat d'induir sismes, a la necessitat de fer estudis de perillositat sísmica i, consegüentment, sobre com podia afectar l'emmagatzematge previst la seguretat de les persones, béns i medi ambient. Amb tot, l'IGME va concloure que l'estructura del Castor era “apta” per a la injecció de gas i el 2013, després de l'onada de terratrèmols, va vincular els sismes a la injecció de gas.
La jutgessa destaca que “no es va introduir cap condicionant al projecte Castor, ni es van sol·licitar aclariments ni nous estudis als organismes públics competents en la matèria”. I la interlocutòria fa referència a la necessitat d'incloure les mesures proposades per l'Observatori de l'Ebre per minimitzar el risc de sismes induïts. Per contra, segons relata la interlocutòria, Escal UGS va obviar aquests advertiments i requeriments, i ho va fer, a més, amb el “consentiment” de l'administració.
Desmantellament
La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia valora positivament que s'obri una investigació judicial i es demanen responsabilitats. “És vergonyós que s'autoritzés aquest projecte”, ha dit la portaveu de la plataforma, Cristina Reverter. El moviment social exigeix que es desmantellen la planta marina i la terrestre (que té suspesa la llicència d'obres) i s'evite que la ciutadania pagui la indemnització a l'empresa.