Olesa consultarà els veïns sobre el desenvolupament urbanístic del municipi
Els olesans podran votar sobre el futur de l'actual camp de futbol i el de la zona agrària
El resultat no serà vinculant, però l'actual govern l'assumirà
Els veïns d'Olesa podran expressar, el dia 22, la seva opinió sobre el futur urbanístic del municipi, ja que l'Ajuntament ha convocat una consulta ciutadana per saber què en pensen els olesans abans de redactar el nou pla general d'ordenació urbana. Aquell dia s'habilitaran dos col·legis electorals, amb mitja dotzena de meses cadascun, on es podrà votar d'acord amb el padró municipal, ja que no es pot fer servir el cens electoral. Es faran dues preguntes. La primera es referirà a l'actual camp de futbol, que té una qualificació urbanística que permet fer-hi habitatges, i es demanarà l'opinió sobre si es vol que es preservin els terrenys per a equipament. La segona qüestió tractarà sobre la zona agrícola de Can Llimona, i es preguntarà si es vol que es conservi com a tal. Aquesta àrea ocupa un 10% aproximadament del terme municipal d'Olesa i és l'espai per on Olesa més pot créixer.
Salvador Prat, l'alcalde d'Olesa, explica: “Abans de fer el pla d'ordenació urbana, ho volem preguntar als veïns, perquè volem aplicar democràcia. Aquestes són les grans preguntes que s'han de resoldre per fer el pla, ja que són els dos sectors que es poden desenvolupar.” El consistori, segons Prat, es mantindrà neutral, tot i que reconeix que com a partit –Prat és alcalde pel Bloc Olesà-EUiA– tenen les seves opinions. “Pensem que al camp de futbol hi hauria d'haver un equipament esportiu per mantenir l'equilibri. Quant a la zona agrària, preguntarem si volen que passem d'una població de 23.000 habitants, com som ara, a 30.000 o 40.000.”
La consulta, que és el resultat d'un procés “llarg i feixuc”, segons Prat, no és vinculant. “Però, com a govern, actuarem segons el resultat, tot i que jo no repeteixo com a candidat. Espero que tothom es faci seu el resultat.” El consistori no fa previsions de participació, “perquè és un procés absolutament nou”. “No hi ha hagut un debat públic, perquè precisament ho volem preguntar abans que es produeixi el debat. No hauria servit de res fer un pla d'ordenació i que després es muntés el gran sidral amb queixes i al·legacions.”
Prat es lamenta que la consulta ha passat per moltes traves: “Els ajuntaments no fan consultes no referendàries i, quan s'ho troben, ni la Generalitat ni l'Estat saben què han de fer. Hem trigat més d'un any des que vam començar fins que se'ns ha autoritzat”, explica.