Investigadors de la Universitat d'Alacant han descobert mecanismes de regulació del rellotge intern dels éssers vius
Els cianobacteris tenen un enorme potencial biotecnològic ja que, quan fan la fotosíntesi, poden solucionar el problema del CO2
Una de les aplicacions pràctiques de l'estudi pot ser la producció de biocombustible d'una manera més assequible
Investigadors del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant i de la Division of Biological Sciences de la Universitat de San Diego, a Califòrnia, acaben de publicar un article, publicat en la Revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), que trau conclusions sobre el ritme circadiari.
Amb aquest nom es coneix el rellotge intern que hi ha en els animals i les plantes i que els permet adaptar-se a les condicions, que en algunes zones geogràfiques són extremadament diverses i canviants.
Els cicles de llum i foscor (dia i nit) tenen una gran importància per a les espècies i l'activitat de la vida en la terra. Així, la majoria dels organismes tenen rellotges interns.
El treball publicat en la UA descobreix mecanismes de regulació que permeten la comunicació molecular entre els senyals ambientals i els que controlen el rellotge intern, a fi d'optimitzar processos metabòlics i fotosintètics.
Els cianobacteris van ser pioners a desenvolupar un rellotge intern per a adaptar-se, i fins i tot anticipar els cicles de llum i foscor.
Per a dur a terme aquest estudi, els científics han treballat amb l'organisme model en el qual es coneixen més detalls moleculars sobre el rellotge circadiari, que és el cianobacteri Synechococcus elongatus PCC7942, utilitzat en laboratoris de tot el món, i amb el qual han fet el descobriment.
Els cianobacteris són els microorganismes que van crear l'atmosfera d'oxigen del planeta i van possibilitar la vida com l'entenem actualment. Realitzen, de forma més eficient, el mateix tipus de fotosíntesi que les plantes, consumeixen CO2 i tenen per tant enorme importància evolutiva i ecològica, i un gran potencial biotecnològic.
Així, una de les aplicacions pràctiques de l'estudi pot ser la producció de biocombustible de forma més assequible.
El treball connecta les línies d'investigació dels grups de la Universitat d'Alacant i la de San Diego, dirigits respectivament per les genetistes Asunción Contreras i Susan Golden. Quatre dels sis investigadors del treball pertanyen al Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA.