Granollers neteja l’estoc d’habitatge gràcies al lloguer
La ciutat té 149 pisos pendents de vendre, un 20% dels inclosos en noves promocions
Només un 20% dels pisos de les noves promocions de Granollers estan en venda. És una xifra reduïda, però els promotors l’atribueixen més al lloguer que a una reactivació del mercat immobiliari.
L’estoc d’habitatges de nova construcció a Granollers tendeix a reduir-se. L’Associació de Promotors de Barcelona apunta que només queden pendents de vendre’s un 20% dels habitatges de les noves promocions que hi ha a la ciutat. Segons aquestes dades, actualment hi hauria 149 pisos nous per vendre a la ciutat.
L’informe apuntaria una evolució favorable per al sector, però els promotors en fan una lectura diferent. Segons l’estudi, sembla que no hi hagi estoc d’habitatge nou a Granollers, però el que ha passat és que moltes de les promocions tenen gairebé tots els pisos llogats. És cert que no estan en oferta, però no són pisos que s’hagin venut, opina el responsable de la immobiliària Fasu, de Granollers, Francesc Nadal.
A aquest factor, s’hi ha d’afegir la pràctica paralització de les noves edificacions residencials a la ciutat. Alguns sectors preparats per acollir noves promocions, en especial a la zona del Lledoner, al nord de Granollers, tenen solars completament buits, i els pocs blocs construïts tenen molts habitatges pendents de venda. Amb l’opció del lloguer estesa i poques noves promocions, el resultat és una neteja de l’estoc de pisos buits, però sense grans operacions de venda.
Segons les dades de l’informe de l’Associació de Promotors de Barcelona, a Granollers hi ha 29 promocions immobiliàries en marxa, amb un total de 735 pisos. D’aquests, n’hi ha 149 encara pendents de comercialitzar. Això implicaria que hi ha un 20% d’habitatges nous per vendre. Seria l’oferta de nova edificació a la qual s’ha de sumar el mercat de segona mà.
Les dades situarien Granollers per sota del llindar que els promotors consideren òptim per cobrir la demanda potencial d’habitatge. Es calcula que han de ser 3,5 habitatges per cada miler d’habitants i, en el cas de Granollers, la xifra seria de 2,4.
La situació de Granollers, similar a la mitjana de Catalunya, contrasta amb la que es produeix amb les altres tres poblacions de la comarca que apareixen a l’estudi. A la capital vallesana, hi ha un estoc d’habitatge ampli perquè hi ha moltes promocions en marxa, però aquest no és el cas de Mollet, on l’activitat immobiliària es mostra encara més alentida: hi ha dues promocions en oferta, amb un total de 45 pisos, dels quals fins a 22 encara estan pendents de comercialitzar-se. És gairebé la meitat de cada promoció, però la xifra d’habitatges en oferta per cada miler d’habitants (0,4) és fins i tot més baixa que a Barcelona.
Cardedeu i Sant Celoni, que també han format part de l’estudi, també mostren situacions contraposades. A Sant Celoni, hi ha 36 habitatges en oferta, que situarien la ràtio per sota de les necessitats apuntades pels promotors catalans (dos pisos per cada miler d’habitants). A Sant Celoni, hi ha set promocions en marxa amb un total de 80 habitatges, amb 36 pendents de venda. A Cardedeu, amb una activitat immobiliària intensa en els anys d’expansió del sector, encara hi ha 11 promocions amb un total de 154 habitatges, dels quals encara estan pendents de comercialitzar 68 pisos. Cardedeu seria l’únic municipi de la comarca que superaria la ràtio idònia de 3,5 habitatges per cada miler d’habitants, i l’actual oferta frega els 4.
La situació és tan diferent entre els municipis de la comarca com a la resta de Catalunya. Les realitats són diferents, però la sensació és que el mercat s’ha animat a Barcelona, però el creixement no ha arribat més enllà, i encara menys a la tercera corona, que és on ens situa l’estudi, assenyala Francesc Nadal.
Els primers símptomes de canvi arriben, però el pols no es recupera. És cert que hi ha alguns símptomes de moviment en la demanda, però són insuficients, apunta Nadal. Es tractaria d’una demanda disposada a pagar preus molt baixos per localitzacions molt cèntriques. Preus baixos, perquè no es pot accedir a grans hipoteques, però que no arribarien a cobrir, en opinió de l’expert, els costos de construcció. En aquest context, la decisió és impulsar una oferta de lloguer. Com a mínim, els pisos estan ocupats i donen els ingressos mínims per anar pagant els crèdits amb els bancs, explica el responsable de Fasu.
