Emergència a la farmàcia
Les entitats socials alerten que molts malalts crònics no poden assumir el copagament dels fàrmacs
Creu Roja de Barcelona dóna suport econòmic per a medicació cada mes a 260 persones en situació vulnerable
Avis, famílies amb fills i drogodependents, entre els beneficiaris
per a molta gent
No només és la pobresa energètica, també és l'emergència farmacèutica. Moltes famílies que no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, i en molts casos no poden cuinar, tampoc es prenen els medicaments, tot i necessitar-los, perquè no els poden pagar. Cobrir aquestes necessitats de fàrmacs és una de les vies que es veuen obligades a potenciar les entitats socials que atenen famílies sense recursos. És el cas de la Creu Roja a Barcelona, que des de fa poc més d'un any té en marxa el programa Ajut sanitari, a través del qual dóna suport econòmic mensual a 260 persones amb malaltia crònica.
“Vam veure la necessitat de crear Ajut sanitari perquè el 65% de les persones ateses per la Creu Roja no podien pagar els medicaments que els receptava el metge –explica la responsable de salut de l'entitat humanitària, Júlia de Miguel–. Hi ha gent amb malalties cròniques com ara hipertensió i diabetis que ha de pagar 50 o 100 euros al mes de copagament i no pot.” La meitat dels beneficiaris d'aquest programa de la Creu Roja tenen entre 50 i 64 anys i hi ha tant persones sense feina com treballadors amb sous molt baixos i famílies amb algun membre amb discapacitat. El 7% són famílies amb infants i només el 5% són persones majors de 65 anys.
De Miguel subratlla que és una feina sempre coordinada amb el centre d'atenció primària (CAP) i amb serveis socials: tots els beneficiaris d'aquest servei hi arriben amb el corresponent informe mèdic i social. Des dels CAP, els professionals constaten que els problemes per accedir a medicaments han augmentat entre certs grups de ciutadans. Segons el doctor Josemi Baena, metge de família, moltes persones joves que estan a l'atur, especialment si tenen fills a càrrec, tenen veritables dificultats per fer front al copagament dels fàrmacs amb recepta. Segons la reforma del copagament farmacèutic que va aprovar
el govern espanyol l'any 2012, les persones sense feina han de continuar aportant el 40% del preu dels medicaments mentre cobrin prestació.
Un altre col·lectiu afectat és el de la gent gran, en aquest cas perquè molts dels fàrmacs que acostumaven a consumir, per a malalties lleus o per combatre símptomes, s'han exclòs del finançament públic. Antiinflamatoris d'ús tòpic (pomades tipus Voltaren), venotònics (per a la circulació), laxants per al restrenyiment i llàgrimes artificials per a la sequedat ocular són alguns dels exemples dels més de 400 medicaments que la sanitat pública ha deixat de finançar en els últims dos anys.
“Són medicaments cars, perquè, des que van sortir del finançament públic, molts han duplicat o triplicat el preu”, afirma el doctor Baena, que també admet que “és cert que alguns d'aquests fàrmacs són d'eficàcia dubtosa, però funcionen com a placebo perquè la gent gran hi té molta fe”.
Una altra entitat que té ajudes econòmiques per als medicaments és Càritas . La cap de programes i serveis de l'entitat, Mercè Darnell, explica que si bé és cert que el suport per a fàrmacs està augmentant –s'ha doblat en comparació del 2009–, no és gaire significatiu en el total de 2,2 milions d'euros que l'any passat es van pagar per cobrir necessitats bàsiques de les famílies.
Tant Càritas com la Creu Roja estan entre la vuitantena d'entitats receptores de la recollida solidària que l'ONG Banc Farmacèutic està fent aquests dies. En tots dos casos deixen clar que el seu paper no és emmagatzemar fàrmacs i repartir-los, sinó que els subministren als usuaris de programes molt concrets com pot ser l'atenció a persones drogodependents.
L'experiència d'ABD
El cas de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) és una mica diferent perquè atén població drogodependent, amb VIH, embarassades sense xarxa familiar, dones maltractades i persones grans sense recursos als quals, entre altres aspectes, dóna suport facilitant-los els medicaments. “Són persones que no poden fer front al copagament d'un medicament receptat pel metge ni pagar un antigripal o una crema”, assegura la directora d'ABD, Felisa Pérez. “Dels problemes per cobrir les necessitats alimentàries, se'n parla molt, per sort, però no podem oblidar-ne d'altres com els medicaments i la pobresa energètica. Va tot molt lligat”, alerta Pérez.
ABD, que el 2013 va atendre 103.000 persones, moltes en pobresa extrema, és una de les grans beneficiades del Banc Farmacèutic i també de donacions puntuals. Fa poc els van arribar dues furgonetes de bolquers per a persones grans. “Agraïm molt la col·laboració amb les farmàcies: nosaltres tenim necessitats i ells, els contactes”, diu Pérez, que relata com molts avis han de mantenir fills i néts, i recorda que en els seus pisos per a persones amb drogodependència o sida n'hi ha que no tenen cap ingrés. “Cremes dermatològiques, llàgrimes per als ulls, laxants, antigripals i mucolítics –indica– són productes quotidians que aquestes persones no poden assumir.”
Un cas habitual que cobreix la Creu Roja és el de menors asmàtics als quals el pediatre recomana una vacuna d'un preu elevat que el sistema de salut no cobreix.
Recollida de medicaments en marxa
L'ONG Banc Farmacèutic ha organitzat per vuitè any una recollida de medicaments per abastir les entitats socials que atenen persones sense recursos. Fins dissabte, 374 farmàcies tenen instal·lat un punt de recollida i s'intentarà arribar als 25.000 medicaments, uns 3.000 més que l'any passat. “Són fàrmacs molt bàsics com els antisèptics, per fer cures; mucolítics; medicaments per als refredats; analgèsics; cremes dermatològiques, o bé productes sanitaris com ara gases, esparadraps i termòmetres”, explica la coordinadora de la campanya, Marta Seda. Entre els principals col·lectius que se'n beneficiaran, hi ha les persones sense sostre, amb drogodependències, amb malalties psíquiques i famílies joves amb infants. Dissabte al matí se n'havien recaptat 14.000 unitats.
És evident que la crisi afecta la salut de les persones, tot i que és complicat posar-hi xifres. Ho ha fet la Creu Roja, que amb l'últim informe de l'Observatori de Vulnerabilitat va demostrar que el 76% dels seus usuaris admeten que la crisi els ha malmès la salut.