Els ajuntaments hauran de retallar serveis i aprovar augments moderats d'impostos

Alguns municipis amenacen de deixar de prestar els serveis que no els són propis i altres retallen en neteja o enllumenat

Bada­lona reta­lla en pro­to­col i publi­ci­tat.

El regi­dor d'Hisenda, Recur­sos Interns i Pro­moció Econòmica, Fran­cesc Ser­rano (PSC), explica que el pres­su­post del 2010 no tindrà cap reta­llada res­pecte al d'aquest any i que seran les dife­rents àrees les que deci­di­ran a qui­nes qüesti­ons cal donar pri­o­ri­tat. Ser­rano argu­menta que aquest 2009 ja s'ha ela­bo­rat un pla de con­tenció i un pres­su­post molt ajus­tat (la majo­ria d'àrees van haver de reta­llar el pres­su­post un 5%) i que ara només cal man­te­nir-lo. Això és pos­si­ble perquè es pre­veu el mateix nivell d'ingres­sos que aquest any (es con­ge­la­ran les taxes i impos­tos), quan el pres­su­post ordi­nari ha estat de 163,5 mili­ons d'euros. La reta­llada del 2010 es pre­veu que s'apli­qui a con­cep­tes com ara el pro­to­col, la publi­ci­tat i la pape­re­ria. A més, es manté la con­ge­lació de la plan­ti­lla muni­ci­pal i el com­promís de subs­ti­tuir només els càrrecs que siguin impres­cin­di­bles. Pel que fa als ingres­sos pro­vi­nents de la cons­trucció, Ser­rano explica que la dis­mi­nució ara era del 8%, però matisa que en els últims mesos «s'ha obser­vat una lleu­gera tendència a la recu­pe­ració». Des de l'Ajun­ta­ment de Bada­lona es reclama que es tracti la qüestió dels finançaments dels ens locals i s'afe­geix a les admi­nis­tra­ci­ons locals que recla­men un fons esta­tal extra­or­di­nari –la con­tinuïtat del pla de Zapa­tero– per sub­ven­ci­o­nar la des­pesa cor­rent dels muni­ci­pis.

Mataró con­gela els impos­tos.

L'Ajun­ta­ment de Mataró ja ha anun­ciat que en el pro­per pres­su­post no pensa fer créixer la pressió fis­cal, a diferència de l'exer­cici actual, en què el govern local va apu­jar els impos­tos per sobre de l'IPC. Sense donar xifres, la pre­visió és que durant el 2009 es redu­ei­xin con­si­de­ra­ble­ment els ingres­sos muni­ci­pals, no només els que es deri­ven de l'acti­vi­tat immo­biliària sinó també els que pro­ve­nen de les apor­ta­ci­ons de les altres admi­nis­tra­ci­ons. L'Ajun­ta­ment, que ja ha començat a ela­bo­rar una pri­mera pro­posta de comp­tes, admet que man­tindrà el mateix nivell d'inversió pública, però que en el con­junt el pres­su­post es reduirà un 3,5% després d'uns anys de crei­xe­ments con­ti­nu­ats. A la ciu­tat, i com a con­seqüència de la crisi, un dels ser­veis que s'ha vist més per­ju­di­cat és el de la neteja de car­rers i de la platja, ja que el govern muni­ci­pal va reduir la des­pesa en gai­rebé un milió d'euros. La mesura té a veure amb la reducció de l'1% en les des­pe­ses i trans­ferències cor­rents de tots els pro­gra­mes muni­ci­pals que el tri­par­tit de Mataró va deci­dir apli­car per des­viar els diners a l'atenció a les famílies més afec­ta­des per la con­jun­tura econòmica. L'aposta de la capi­tal del Maresme per remun­tar la situ­ació con­ti­nua sent l'esforç inver­sor i el fet de tirar enda­vant els pro­jec­tes estratègics que con­si­dera claus, com ara el nou parc Tec­no­cam­pus.

Vila­nova reduirà la des­pesa ordinària.

En espera de l'apro­vació de les taxes muni­ci­pals, pre­vi­si­ble­ment en el ple del novem­bre, Vila­nova no ha començat encara a fer números pel pres­su­post del 2010, tot i que sí que té una pre­missa clara: la reducció al màxim de la des­pesa ordinària per com­pen­sar altres incre­ments deri­vats de les polítiques soci­als i, sobre­tot, de la cai­guda d'ingres­sos. El regi­dor d'Hisenda de Vila­nova i la Geltrú, el soci­a­lista Albert Sana­bra, ha expli­cat que s'estan com­plint les pre­vi­si­ons d'ingres­sos que es van fer l'any pas­sat, molt a la baixa res­pecte de les del 2008, que no es van poder com­plir ni de bon tros. Tot i això, no creu que l'exer­cici econòmic es pugui tan­car amb un dèficit zero, però que el des­vi­a­ment no serà massa impor­tant. L'any pas­sat, el con­sis­tori va tenir un dèficit de 3,5 mili­ons d'euros. Aquest, l'Ajun­ta­ment ha topat, a més, amb un altre impre­vist: la devo­lució de taxes d'obres que es van cobrar mesos enrere i que s'han de tor­nar perquè la llicència ha cadu­cat i final­ment l'obra no s'ha fet. Tot i això, Sana­bra asse­gura que la intenció del govern és man­te­nir un incre­ment mode­rat dels impos­tos que giri entorn de la pre­visió de l'IPC, que es cal­cula que a finals d'any pot arri­bar a ser de l'1%: «En aquests moments hem de ser molt res­tric­tius, hem de con­te­nir el pres­su­post ordi­nari reta­llant tant com puguem la des­pesa, i man­te­nir les inver­si­ons, mal­grat que això repre­senti més endeu­ta­ment.» En aquest sen­tit, el regi­dor vila­noví con­si­dera que el cri­teri que s'ha d'impo­sar a les admi­nis­tra­ci­ons locals és el «risc d'endeu­ta­ment», ja que d'aquesta manera es genera acti­vi­tat econòmica i ocu­pació. Igual­ment, Sana­bra reclama la neces­si­tat d'afron­tar de manera urgent el finançament local: «Per­so­nal­ment, crec que els ajun­ta­ments tin­drem dèficit aquest any i el que ve.» I és que, per Sana­bra, l'Ajun­ta­ment ha incre­men­tat par­ti­des per donar suport a les famílies (con­trac­tació de més agents soci­als i més ajuts direc­tes) que no es poden reta­llar ara per por d'haver de dema­nar un crèdit, ni es pot dei­xar de fer obra pública, ni tam­poc es poden apu­jar els impos­tos.

Ingres­sos a la baixa, des de fa tres anys, a Cer­da­nyola.

Les arques muni­ci­pals de Cer­da­nyola del Vallès van pas­sar de rebre 48 mili­ons d'euros el 2007 als 58 mili­ons del 2008. Aquesta pujada espec­ta­cu­lar, però, va que­dar fre­nada de cop en els anys poste­ri­ors, fins al punt que pel 2010 la pre­visió del con­sis­tori és ingres­sar uns 54 mili­ons d'euros, uns dos menys que el que es pre­veu ingres­sar aquest 2009, quan es tan­qui l'exer­cici. Com en la resta d'ajun­ta­ments, la crisi immo­biliària també ha afec­tat les arques de Cer­da­nyola, però el regi­dor d'Hisenda, San­ti­ago Cayu­e­las, diu que els ingres­sos deri­vats d'aquesta acti­vi­tat no són els majo­ri­ta­ris. Sí que ho són, en canvi, les apor­ta­ci­ons que reben de l'Estat, que aquest any ani­ran també a la baixa, i la recap­tació de l'IBI. I men­tre els ingres­sos bai­xen, les des­pe­ses pugen. A tall d'exem­ple, Cer­da­nyola té una des­pesa anual d'un milió d'euros pel Ser­vei d'Atenció Domi­ciliària, que finança en la seva tota­li­tat. A més, és un ser­vei que cada any rep més sol·lici­tants, perquè creix el nom­bre de gent gran i també perquè la mateixa crisi econòmica com­porta situ­a­ci­ons de cri­sis fami­li­ars. Reta­llar des­pe­ses com aques­tes és difícil per qual­se­vol ajun­ta­ment, però Cayu­e­las asse­gura que d'un lloc o altre caldrà reta­llar els dos mili­ons de dèficit que té l'Ajun­ta­ment de Cer­da­nyola. De moment, l'any 2009 ja es van reduir les par­ti­des des­ti­na­des, per exem­ple, a la festa major, amb un 30% menys del pres­su­post res­pecte del 2008, i aquest any es pre­veu reduir des­pe­ses mit­jançant un pla d'estalvi energètic.

Vila­franca del Penedès amenaça de des­pren­dre's dels ser­veis no pro­pis.

El regi­dor d'Hisenda de Vila­franca del Penedès, Aureli Ruiz, con­si­dera que si s'aca­ben com­plint les pre­vi­si­ons de reducció de les apor­ta­ci­ons de l'Estat en relació amb la par­ti­ci­pació dels tri­buts, la Gene­ra­li­tat i l'Estat hau­ran d'aca­bar assu­mint el 100% dels ser­veis que ara ofe­rei­xen els ajun­ta­ments, com ara les llars d'infants, foment de l'ocu­pació o els ser­veis soci­als. Ruiz explica que el muni­cipi ha vist com en un any ha recap­tat prop de 2 mili­ons d'euros menys d'ingres­sos per obres i que la situ­ació de crisi obli­garà fer un pres­su­post «res­tric­tiu», i només es podran fer «peti­tes inver­si­ons», tot i que des­carta eli­mi­nar ser­veis. El govern con­ver­gent ja ha anun­ciat que les orde­nan­ces de l'any que ve es con­ge­la­ran.

Sant Martí Sar­roca des­carta el crèdit.

L'alcalde de Sant Martí Sar­roca, Ramon Carbó (CiU), con­si­dera «impre­sen­ta­ble» que els ajun­ta­ments «només s'endu­guin el 13% dels diners de l'Estat, i no pas el 25%». Carbó diu que la reducció dels ingres­sos per obres obli­garà l'Ajun­ta­ment a com­pen­sar el 20% amb un pres­su­post «més res­tric­tiu encara» i reta­llar ser­veis, tot i que no pensa apu­jar impos­tos, ja que els con­ge­la­ran. «El pro­blema que tenim és que un 15% de les des­pe­ses són ser­veis que donem i no tenim com­petències per fer-ho. El que no farem, però, és depen­dre dels crèdits, perquè sabem que el dèficit d'avui és misèria de demà».

Subi­rats no reta­llarà cap ser­vei.

L'alcalde de Subi­rats (ERC), Antoni Soler, explica que el muni­cipi no ha vis­cut «exces­si­va­ment la crisi, perquè mai s'ha optat pel crei­xe­ment exor­bi­tant» i que no té pre­vist reta­llar cap ser­vei. Pel que fa als impos­tos, el govern local no té pre­vist optar per la con­ge­lació dels impos­tos sinó pel crei­xe­ment mode­rat. L'any pas­sat el govern local va apu­jar els impos­tos un 4,5%, ja en pre­visió de la crisi. L'alcalde d'aquest muni­cipi, el més extens de l'Alt Penedès, amb molt d'espai agrícola, opina que la solució als pro­ble­mes dels ajun­ta­ments «rau en la diver­si­fi­cació de l'eco­no­mia».

Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos reduirà en neteja i enllu­me­nat.

L'alcalde de Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos, Jordi Girona (PSC), va apro­fi­tar la Diada per recla­mar solu­ci­ons al pro­blema del finançament dels ajun­ta­ments. «Si han solu­ci­o­nat el pro­blema de les comu­ni­tats autònomes ara toca els ajun­ta­ments. No podem espe­rar fins al 2011, perquè ja estem esca­nyats», deia aquesta set­mana. El seu muni­cipi s'ha vist afec­tat per la crisi immo­biliària, en un any no hi ha hagut cap obra major, i diver­ses empre­ses han pre­sen­tat expe­di­ents de regu­lació. Diu que no apu­ja­ran impos­tos perquè «ara no és el moment», que pas­sarà «el ras­clet» per reta­llar totes les des­pe­ses que es pugui, com ara nete­jar menys i reduir des­pesa en enllu­me­nat i que con­fia que el 2010 s'aprovi una nova con­vo­catòria dels fons esta­tals d'inversió local per poder fer inver­si­ons.

Rees­truc­tu­ració a Sit­ges.

L'ele­vat endeu­ta­ment muni­ci­pal de Sit­ges, que aquest any és del 110%, va con­duir el govern muni­ci­pal (PSC i ICV) a reduir en vuit mili­ons d'euros el pres­su­post de l'any 2009. Ara el govern aposta per una rees­truc­tu­ració pro­funda del fun­ci­o­na­ment intern de l'Ajun­ta­ment per reduir cos­tos, i es com­pro­met a no apu­jar els impos­tos.

Dub­tes sobre els impos­tos a Cube­lles.

Cube­lles, que aquest any ha tin­gut un des­cens d'ingres­sos de 500.000 euros en con­cepte de l'impost de cons­truc­ci­ons i obres, no des­carta incre­men­tar els impos­tos, tot i que la seva alcal­dessa, Maria Lluïsa Romero (PSC), reco­neix que «no és el millor moment» per fer-ho.

Pujada d'impos­tos mode­rada a Canye­lles.

La reducció dels ingres­sos per les llicències d'obres també s'han reduït dràsti­ca­ment a Canye­lles, pas­sant dels 700.000 euros als 250.000 euros, segons explica l'alcalde, Xavier Robert. Si hi ha un aug­ment d'impos­tos serà «mode­rat», segons l'alcalde.

Ges­tor de com­pres a Palau-solità.

Per l'alcal­dessa pala­uenca, Mercè Pla (CiU), les res­tric­ci­ons pres­su­postàries han estat una cons­tant des que quan va arri­bar al poder –el juny del 2007– va ado­nar-se que l'ante­rior govern (PSC-ICV) ja havia exe­cu­tat el 70% dels recur­sos anu­als. L'any pas­sat, tot i haver pres­su­pos­tat l'impost de cons­truc­ci­ons i obres en un 60% a la baixa, van asso­lir la xifra el desem­bre gràcies a la implan­tació d'una gran empresa a la població. I aquest any, quan han reta­llat aquesta par­tida d'ingres­sos encara un 36% més, veuen que fins ara només han ingres­sat 90.000 dels 243.000 euros pre­vis­tos. Pla explica que fins al 31 d'agost només han gas­tat un 53% dels diners anu­als, i en fan «un con­trol exhaus­tiu cada mes». Men­tre la des­pesa de ser­veis soci­als ha incre­men­tat un 125%, veuen que les trans­ferències de la Gene­ra­li­tat han cai­gut en picat. Això fa endar­re­rir els ter­mi­nis de les obres. I els ha forçat a dis­mi­nuir el pres­su­post de la festa major (-40%) i a con­trac­tar un ges­tor de com­pres que fa «una feina de for­mi­gueta» per estal­viar en la com­pra de mobi­li­ari, mate­rial d'ofi­cina o dis­seny gràfic dels anun­cis i el but­lletí muni­ci­pal. Pel 2010 no es pre­veu una gran reta­llada, «perquè aquest any el pres­su­post ja ha anat molt a la baixa». Mal­grat això, els 100.000 euros que els va cos­tar, el 2008, la tele­fo­nia i ser­veis de comu­ni­cació es redui­ran fins a uns 40.000 l'any que ve, gràcies a la mesura del Con­sell Comar­cal perquè diver­sos ajun­ta­ments puguin con­trac­tar els ser­veis com si fos­sin un únic gran cli­ent.

Impos­tos con­ge­lats dos anys a Ter­rassa.

Ter­rassa con­ge­larà els impos­tos els dos pro­pers anys. Es tracta de la prin­ci­pal mesura que s'inclou dins del pacte anti­crisi que l'Ajun­ta­ment va fir­mar amb la par­ti­ci­pació de tots els grups muni­ci­pals, enti­tats empre­sa­ri­als i sin­di­cats de la ciu­tat. Les 42 mesu­res del pacte tenen una pres­su­post total de 4 mili­ons d'euros. Per fomen­tar l'empre­ne­do­ria, també es volen eli­mi­nar les tra­ves burocràtiques als empre­ne­dors amb la fines­treta única i sent pio­ners apli­cant una nor­ma­tiva euro­pea que per­metrà ini­ciar una acti­vi­tat econòmica sense llicència. Ter­rassa vol pri­o­rit­zar els sec­tors amb més valor afe­git. Per això s'està pre­pa­rant un nou cen­tre empre­sa­rial a la zona del Vapor Gran, amb 1.400 metres qua­drats, per a empre­ses d'alt valor afe­git vin­cu­la­des a sec­tors com ara l'aeronàutica, les con­sul­to­ries i d'altres. Una altra aposta és la del Dis­tricte Tec­nològic Ter­rassa B-40, on hi haurà el parc audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya, el futur parc tec­nològic i científic, la nova seu del Lei­tat, i l'edi­fici Nexus de la UPC.

Tot reta­llat menys els ser­veis soci­als a Sant Adrià de Besòs.

La con­fecció del pres­su­post per l'any que ve per part de l'Ajun­ta­ment de Sant Adrià de Besòs no és gens fàcil, a causa de les «dures pre­vi­si­ons» d'ingres­sos que s'espe­ren, segons indica el regi­dor d'Hisenda, Pedro Rivero (PSC). En aquest sen­tit, el res­pon­sa­ble econòmic adri­a­nenc diu que pel que fa al capítol d'impos­tos rela­ci­o­nats amb la cons­trucció i el sec­tor immo­bi­li­ari es pre­veu recap­tar entre tres i qua­tre mili­ons d'euros menys que l'any pas­sat, quan ja feia la seva cai­guda lliure una acti­vi­tat que en els últims anys s'ha desen­vo­lu­pat àmpli­a­ment gràcies a la trans­for­mació urbanística de bar­ris com ara el de la Mina o el de la Cata­lana. A aquests ingres­sos que el con­sis­tori dei­xarà d'ingres­sar s'ha d'afe­gir apro­xi­ma­da­ment un milió més, que és el que es pre­veu que ja no arri­barà en con­cepte d'apor­ta­ci­ons esta­tals. Amb aquesta situ­ació, i tot i aler­tar del han­di­cap que suposa que la vila no ha revi­sat el cadas­tre des de fa 12 anys, el govern muni­ci­pal aposta per apli­car un aug­ment «mode­rat» d'algu­nes taxes, sobre­tot les menys actu­a­lit­za­des. A aquesta decisió s'hi arriba després que l'Ajun­ta­ment hagi reta­llat fins a 800.000 euros la des­pesa total, la qual cosa ha afec­tat totes les àrees de govern, excepte el capítol d'inversió en ser­veis soci­als, el qual s'ha vist incre­men­tat per fer front a la crisi. Després d'aquesta pri­mera reta­llada, el con­sis­tori pre­veu fer-ne una de nova que pugui ascen­dir al milió d'euros rene­go­ci­ant alguns con­trac­tes de ser­veis o rees­truc­tu­rant-ne algu­nes àrees d'acti­vi­tat muni­ci­pal, mesu­res que s'uni­rien a la con­ge­lació de la plan­ti­lla, ja acor­dada.

Mont­gat opti­mit­zarà els con­trac­tes de man­te­ni­ment.

El regi­dor d'Hisenda, Joa­quim Navarro (PSC), avança que el pres­su­post ordi­nari per l'any que ve a penes sobre­pas­sarà els vuit mili­ons d'euros, i l'any pas­sat sí que els va superar. El motiu prin­ci­pal per expli­car aquesta reducció pres­su­postària és el des­cens pre­vist d'un 15% en les apor­ta­ci­ons de l'Estat i la cai­guda de la recap­tació per plusvàlues immo­biliàries, que en dos anys ha pas­sat de ser de prop del milió d'euros a no pas­sar dels 300.000. Amb tot, el con­sis­tori no pre­veu tor­nar a incre­men­tar l'IBI, tal com ho va fer l'any pas­sat –un 34%– i que va pro­vo­car les quei­xes d'alguns ciu­ta­dans. Per estrènyer-se el cin­turó, el con­sis­tori ha reduït un 25% la des­pesa en pro­to­col i repre­sen­tació, i vol opti­mit­zar els recur­sos en con­trac­tes de man­te­ni­ment d'alguns ser­veis muni­ci­pals.

Mont­cada i Rei­xac, afec­tada també per la crisi indus­trial.

L'impost sobre acti­vi­tats econòmiques té un cert pes en la par­tida d'ingres­sos que rep una ciu­tat indus­trial com és Mont­cada i Rei­xac. La cre­ació de noves empre­ses ha bai­xat en nom­bre a causa de la crisi econòmica, però si a més hi afe­gim el des­cens per la crisi immo­biliària i les reduc­ci­ons de l'Estat, es pre­veu que els ingres­sos a l'Ajun­ta­ment de Mont­cada i Rei­xac bai­xa­ran a finals d'any un 5% res­pecte a les pre­vi­si­ons ini­ci­als per aquest mateix any. El 2008 l'Ajun­ta­ment de Mont­cada ja va enge­gar un pla d'aus­te­ri­tat pres­su­postària des­ti­nat a reduir, sobre­tot, la des­pesa sumptuària, bàsica­ment rela­ci­o­nada amb des­pe­ses de pro­to­col, publi­ca­ci­ons i revis­tes; con­ge­lar sub­ven­ci­ons a enti­tats i reor­ga­nit­zar l'estruc­tura interna de l'Ajun­ta­ment. El pri­mer tinent d'alcalde i regi­dor d'Hisenda, Joan Maresma, explica que aquesta reta­llada en des­pe­ses per­metrà afron­tar més bé el des­cens d'ingres­sos de l'any 2010. A més, i sem­pre segons Maresma, aquest procés de sane­ja­ment ini­ciat fa uns anys per­met gau­dir d'un nivell baix d'endeu­ta­ment res­pecte a la mit­jana d'altres ajun­ta­ments. Aquest coixí podria aju­dar a man­te­nir alguns ser­veis que ofe­reix el con­sis­tori, com ara el ser­vei d'atenció domi­ciliària, que també suposa una des­pesa de prop del milió d'euros en una població de 33.000 habi­tants. Maresma, però, no des­carta que en l'ela­bo­ració dels pres­su­pos­tos pel 2010 les tiso­res hau­ran d'actuar.

Medi­ona busca més empa­dro­nats.

L'alcalde de Medi­ona, Ser­vand Casas, asse­gura que el seu objec­tiu és tan­car el 2008 amb tran­quil·litat. Quan el PSC va entrar al govern va tro­bar un pres­su­post amb un milió d'euros de dèficit i el muni­cipi va valo­rar en un milió d'euros més les des­tros­ses pro­vo­ca­des per les ven­ta­des del mes de gener. Segons ell, el govern no té la intenció d'apu­jar els impos­tos, però sí que dona­ran faci­li­tats a tot­hom qui esti­gui empa­dro­nat al muni­cipi. «En aquest moment hem de garan­tir els ser­veis per a un gruix d'entre 6.000 i 8.000 habi­tants, però l'Ajun­ta­ment només obté els ingres­sos cor­res­po­nents als 2.300 habi­tants empa­dro­nats», denun­cia Casas. Per resol­dre l'actual situ­ació, Ser­vand Casas opina que cal­dria actuar bàsica­ment en tres fronts: garan­tir la liqui­di­tat a les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses, poten­ciar la for­mació i, final­ment, fer que els ajun­ta­ments cobrin els sub­si­dis d'atur cor­res­po­nents als seus muni­ci­pis a canvi de garan­tir una ocu­pació per a les per­so­nes del poble que esti­guin deso­cu­pa­des.

Vilobí del Penedès aposta pel canvi de model.

En aquest poble, els ingres­sos han bai­xat però no d'una manera tan nota­ble com ho han fet en altres llocs. L'alcalde, Joan Esteve (PSC), reco­neix que si fins ara hi havia una part d'ingres­sos ordi­na­ris que es podien des­ti­nar a fer inver­si­ons, ara és molt com­pli­cat. En aquest cas, les grans obres només es podran fer amb sub­ven­ci­ons i assu­mint crèdits en la part cor­res­po­nent a l'admi­nis­tració local. Esteve creu que per solu­ci­o­nar la crisi s'hau­ria de fer una aposta de canvi de model. Si fins ara la cons­trucció, l'auto­moció i el turisme eren els tres eixos de l'eco­no­mia, ara, segons ell, cal­dria tro­bar una sor­tida a través dels ser­veis, la inno­vació i la inves­ti­gació.

Les Caba­nyes perd un 90% dels ingres­sos per obres.

L'alcalde de les Caba­nyes, Fran­cesc Oli­ve­lla (CiU), reco­neix que els ingres­sos per obres han bai­xat un 90%. Però el govern no té la intenció d'apu­jar impos­tos. El govern de les Caba­nyes és cons­ci­ent de la situ­ació, mal­grat que en aquest moment la població té el pres­su­post asse­gu­rat gràcies a la ins­tal·lació d'una empresa de llo­guer de cot­xes que s'ha ins­tal·lat al muni­cipi. Oli­ve­lla creu que per solu­ci­o­nar la crisi l'admi­nis­tració hau­ria de fer un plus de des­pesa pel que fa a política social, la qual ani­ria acom­pa­nyada d'una política fis­cal ade­quada amb vista a garan­tir que les empre­ses puguin con­ti­nuar implan­tant-se al ter­ri­tori.

Junta de com­pres a Arenys de Munt.

Arenys de Munt té un 5% menys d'ingres­sos per part de l'Estat i ha recap­tat 400.000 euros menys de l'IBI, que aquest mateix any ha aug­men­tat prop d'un 14%. Per l'any vinent no es pre­ve­uen incre­ments, i entre les mesu­res adop­ta­des al res­pecte hi ha la cre­ació d'una junta de com­pres per vigi­lar i opti­mit­zar des­pe­ses, així com l'eli­mi­nació de les hores extres des del mes d'agost.

Paga­ments a ter­mi­nis a Sant Llo­renç Savall.

L'alcalde de Sant Llo­renç Savall, Ricard Tor­ralba (ERC), afirma que inten­ta­ran man­te­nir el pres­su­post muni­ci­pal «en una línia sem­blant», mal­grat que no té cap intenció d'aug­men­tar la pressió fis­cal, sinó més aviat al con­trari. A més, «tenim la intenció de donar més publi­ci­tat a una ini­ci­a­tiva que ja vam enge­gar l'any pas­sat, i que per­met als ciu­ta­dans adap­tar els paga­ments a les seves neces­si­tats. Si els convé, els veïns podran des­glos­sar la con­tri­bució en dotze pagues, perquè a nosal­tres, com a admi­nis­tració, ens és igual rebre els diners una mica més tard, sem­pre que cada mes hi hagi alguna entrada.» Tor­ralba opina que «per als muni­ci­pis petits ha estat una mica més fàcil estrènyer-se el cin­turó», ja que hi estan més ave­sats, i afirma que la política de con­tenció de les des­pe­ses ja ve de lluny. De fet, les des­pe­ses en pro­to­col s'han reduït a la mei­tat.

[Aquesta infor­mació ha estat ela­bo­rada per Rosa Maria Bravo, Sara Muñoz, Jose G. Navarro, Lluís Martínez, Elena Fer­ran, Emma Ansola, Vicenç Pla­ne­lla, Isa­bel Martínez, Emili Agulló, Miquel Àngel Luque, Marc Cor­net, Cati Morell, Albert Mer­ca­der, Laura Marín, Míriam de Lamo i Joan Rueda.]

Caiguda dels ingressos del 10% al Baix Llobregat

Els ajuntaments del Baix Llobregat consultats avaluen entre un 5% i un 10% la reducció d'ingressos que han tingut tant per l'impacte de la crisi immobiliària com per la financera, a més de la davallada que preveuen de transferències de l'Estat i la Generalitat. Des de l'Ajuntament de Sant Boi assenyalen que la crisi origina una minva dels ingressos provinents de noves altes de l'IBI, de guals i de plusvàlues, així com de llicències d'obres i de l'impost sobre construcció, instal·lacions i obres. També baixen les entrades per nous vehicles, llicències d'activitats i altes de l'IAE. Aquest Ajuntament preveu reduir els ingressos un 7%, mentre que Cornellà ho xifra en una forquilla que va del 5% al 10% i el Prat, en un 10%. D'altres, com ara l'Hospitalet i Castelldefels, no han avançat quina davallada han tingut. Els ajuntaments del Baix Llobregat consultats, així com l'Hospitalet, no es plantegen retallar cap servei bàsic que depengui dels consistoris, ni tampoc apujar taxes i impostos per sobre de l'IPC. Pel que fa als pressupostos, tot just es comencen a preparar i cap ajuntament no en dóna detall, tot i que sí avancen que seran austers. El regidor d'Hisenda de Castelldefels, Antonio Serrano, diu per exemple que «hem d'establir prioritats en les despeses», si bé alerta que «si no disposem de més recursos procedents de l'Estat i la Generalitat no podrem fer front als nostres plans d'inversions». A Sant Boi es plantegen millorar l'eficiència interna en la prestació de serveis públics –per a la qual cosa es volen detectar les despeses més prescindibles–, no s'ampliarà la plantilla municipal i se suprimiran els llocs de treball ocupats per persones que es jubilin. L'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, assegura de la seva banda que el consistori que presideix està en condicions de plantar cara a la crisi «sense que els serveis hagin de patir gaire tensions», tot i el descens de cinc milions d'euros que preveu en els pressupostos del 2010.

Els consistoris proposen dissenyar un nou sistema de finançament, generar ocupació des del sector públic i establir el cost de la prestació dels serveis, així com delimitar a qui correspon prestar-los.

Sant Cugat del Vallès, dels més afectats

emma ansola

Sant Cugat del Vallès serà un dels municipis de l'àrea metropolitana on la crisi de la construcció afectarà més les arques municipals. Els impostos de la construcció i obres, conjuntament amb les plusvàlues, són els tributs que baixen més, el primer un 49% mentre que les plusvàlues ho faran un 20%. Aquesta reducció, l'Ajuntament ja havia tinguda en compte el 2008 a l'hora de fer les previsions per al 2009. «No podíem preveure aquesta crisi però sabíem del cert que el model de Sant Cugat no podia dependre dels ingressos vinculats a la construcció», assenyala el tinent d'alcalde i regidor d'Economia, Jordi Joly.

Sant Cugat passarà de tenir uns ingressos ordinaris de 96 milions d'euros als 93,5 milions. Aquesta baixada d'ingressos també és conseqüència de la retallada en la partida econòmica que aporta l'Estat als municipis, un descens que en el cas de Sant Cugat es preveu alleugerir o anivellar a zero gràcies a l'augment de la població ja que la ciutat ha crescut en 3.000 habitants, un índex que l'Estat té en compte a l'hora de fer la distribució dels diners. Per anivellar la partida d'ingressos amb la de despeses també es comptarà amb la recaptació de l'IBI que tindrà un increment global mitjà entre un 4% i un 7%, tot i rebaixar el tipus impositiu que s'aplica al valor cadastral del pisos que es va revisar el 2005 a tots els municipis de l'àrea metropolitana i que si s'aplica en la seva totalitat suposaria un increment espectacular en l'impost que paguen els propietaris de pisos.

Una de les principals preocupacions dels ajuntaments són les despeses associades a serveis que presta l'administració local sense tenir competències ni finançament. En el cas de Sant Cugat, aquests serveis suposen un 40% de la partida de despeses. Joly assenyala que l'objectiu de l'Ajuntament «és tractar de fer el mateix amb menys recursos» però per això reclama una gestió acurada que no se centri únicament a fer front a una despesa fixa. El primer pas ha estat fixar-se uns objectius per fer front a la crisi, que l'Ajuntament vincula a la reactivació econòmica i les ajudes socials. «Aquestes partides no veuran reduïda la seva consignació pressupostària però la resta d'objectius i les corresponents partides estan sotmeses a revisió», alerta Joly.

Sabadell aprofita el romanent de tresoreria

E.A

L'Ajuntament de Sabadell ha aprofitat aquest any el romanent de tresoreria del 2008 –d'uns 3,9 milions d'euros– per fer front a l'increment de la demanda dels serveis socials i tirar endavant plans d'ocupació amb 500 aturats de llarga durada i de famílies amb els dos cònjuges sense feina. El tinent d'alcalde d'Hisenda, Joan Manau, avança que la retallada del pressupost de 2010 serà de prop del 20%, a causa «d'una previsió de transferències d'altres administracions» que anirà molt a la baixa, sumada a la caiguda de la recaptació dels impostos sobre les obres –que aquest any ha tocat fons–. Mentre que a finals de l'any passat els excedents pressupostaris permetien avançar obres no previstes, l'any que ve «només es faran inversions que no incrementin la despesa corrent», de manera que «és difícil dissenyar nous equipaments». Pel que fa a les ordenances fiscals del 2010, Manau dibuixa un escenari de «congelació o un increment per sota de l'IPC», que preveuen baix. «Encara que sigui una de les fonts d'ingressos, en un moment de crisi no podem incrementar més la pressió fiscal», amb unes taxes municipals que «no són progressives i afecten tothom de la mateixa manera», argumenta el tinent d'alcalde d'Hisenda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.