Els ajuntaments hauran de retallar serveis i aprovar augments moderats d'impostos

Els ajuntaments del Baix Llobregat consultats avaluen entre un 5% i un 10% la reducció d'ingressos que han tingut tant per l'impacte de la crisi immobiliària com per la financera, a més de la davallada que preveuen de transferències de l'Estat i la Generalitat. Des de l'Ajuntament de Sant Boi assenyalen que la crisi origina una minva dels ingressos provinents de noves altes de l'IBI, de guals i de plusvàlues, així com de llicències d'obres i de l'impost sobre construcció, instal·lacions i obres. També baixen les entrades per nous vehicles, llicències d'activitats i altes de l'IAE. Aquest Ajuntament preveu reduir els ingressos un 7%, mentre que Cornellà ho xifra en una forquilla que va del 5% al 10% i el Prat, en un 10%. D'altres, com ara l'Hospitalet i Castelldefels, no han avançat quina davallada han tingut. Els ajuntaments del Baix Llobregat consultats, així com l'Hospitalet, no es plantegen retallar cap servei bàsic que depengui dels consistoris, ni tampoc apujar taxes i impostos per sobre de l'IPC. Pel que fa als pressupostos, tot just es comencen a preparar i cap ajuntament no en dóna detall, tot i que sí avancen que seran austers. El regidor d'Hisenda de Castelldefels, Antonio Serrano, diu per exemple que «hem d'establir prioritats en les despeses», si bé alerta que «si no disposem de més recursos procedents de l'Estat i la Generalitat no podrem fer front als nostres plans d'inversions». A Sant Boi es plantegen millorar l'eficiència interna en la prestació de serveis públics –per a la qual cosa es volen detectar les despeses més prescindibles–, no s'ampliarà la plantilla municipal i se suprimiran els llocs de treball ocupats per persones que es jubilin. L'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, assegura de la seva banda que el consistori que presideix està en condicions de plantar cara a la crisi «sense que els serveis hagin de patir gaire tensions», tot i el descens de cinc milions d'euros que preveu en els pressupostos del 2010.

Els consistoris proposen dissenyar un nou sistema de finançament, generar ocupació des del sector públic i establir el cost de la prestació dels serveis, així com delimitar a qui correspon prestar-los.

Sant Cugat del Vallès serà un dels municipis de l'àrea metropolitana on la crisi de la construcció afectarà més les arques municipals. Els impostos de la construcció i obres, conjuntament amb les plusvàlues, són els tributs que baixen més, el primer un 49% mentre que les plusvàlues ho faran un 20%. Aquesta reducció, l'Ajuntament ja havia tinguda en compte el 2008 a l'hora de fer les previsions per al 2009. «No podíem preveure aquesta crisi però sabíem del cert que el model de Sant Cugat no podia dependre dels ingressos vinculats a la construcció», assenyala el tinent d'alcalde i regidor d'Economia, Jordi Joly.

Sant Cugat passarà de tenir uns ingressos ordinaris de 96 milions d'euros als 93,5 milions. Aquesta baixada d'ingressos també és conseqüència de la retallada en la partida econòmica que aporta l'Estat als municipis, un descens que en el cas de Sant Cugat es preveu alleugerir o anivellar a zero gràcies a l'augment de la població ja que la ciutat ha crescut en 3.000 habitants, un índex que l'Estat té en compte a l'hora de fer la distribució dels diners. Per anivellar la partida d'ingressos amb la de despeses també es comptarà amb la recaptació de l'IBI que tindrà un increment global mitjà entre un 4% i un 7%, tot i rebaixar el tipus impositiu que s'aplica al valor cadastral del pisos que es va revisar el 2005 a tots els municipis de l'àrea metropolitana i que si s'aplica en la seva totalitat suposaria un increment espectacular en l'impost que paguen els propietaris de pisos.

Una de les principals preocupacions dels ajuntaments són les despeses associades a serveis que presta l'administració local sense tenir competències ni finançament. En el cas de Sant Cugat, aquests serveis suposen un 40% de la partida de despeses. Joly assenyala que l'objectiu de l'Ajuntament «és tractar de fer el mateix amb menys recursos» però per això reclama una gestió acurada que no se centri únicament a fer front a una despesa fixa. El primer pas ha estat fixar-se uns objectius per fer front a la crisi, que l'Ajuntament vincula a la reactivació econòmica i les ajudes socials. «Aquestes partides no veuran reduïda la seva consignació pressupostària però la resta d'objectius i les corresponents partides estan sotmeses a revisió», alerta Joly.

L'Ajuntament de Sabadell ha aprofitat aquest any el romanent de tresoreria del 2008 –d'uns 3,9 milions d'euros– per fer front a l'increment de la demanda dels serveis socials i tirar endavant plans d'ocupació amb 500 aturats de llarga durada i de famílies amb els dos cònjuges sense feina. El tinent d'alcalde d'Hisenda, Joan Manau, avança que la retallada del pressupost de 2010 serà de prop del 20%, a causa «d'una previsió de transferències d'altres administracions» que anirà molt a la baixa, sumada a la caiguda de la recaptació dels impostos sobre les obres –que aquest any ha tocat fons–. Mentre que a finals de l'any passat els excedents pressupostaris permetien avançar obres no previstes, l'any que ve «només es faran inversions que no incrementin la despesa corrent», de manera que «és difícil dissenyar nous equipaments». Pel que fa a les ordenances fiscals del 2010, Manau dibuixa un escenari de «congelació o un increment per sota de l'IPC», que preveuen baix. «Encara que sigui una de les fonts d'ingressos, en un moment de crisi no podem incrementar més la pressió fiscal», amb unes taxes municipals que «no són progressives i afecten tothom de la mateixa manera», argumenta el tinent d'alcalde d'Hisenda.