L'Ajuntament de Mataró ja ha anunciat que en el proper pressupost no pensa fer créixer la pressió fiscal, a diferència de l'exercici actual, en què el govern local va apujar els impostos per sobre de l'IPC. Sense donar xifres, la previsió és que durant el 2009 es redueixin considerablement els ingressos municipals, no només els que es deriven de l'activitat immobiliària sinó també els que provenen de les aportacions de les altres administracions. L'Ajuntament, que ja ha començat a elaborar una primera proposta de comptes, admet que mantindrà el mateix nivell d'inversió pública, però que en el conjunt el pressupost es reduirà un 3,5% després d'uns anys de creixements continuats. A la ciutat, i com a conseqüència de la crisi, un dels serveis que s'ha vist més perjudicat és el de la neteja de carrers i de la platja, ja que el govern municipal va reduir la despesa en gairebé un milió d'euros. La mesura té a veure amb la reducció de l'1% en les despeses i transferències corrents de tots els programes municipals que el tripartit de Mataró va decidir aplicar per desviar els diners a l'atenció a les famílies més afectades per la conjuntura econòmica. L'aposta de la capital del Maresme per remuntar la situació continua sent l'esforç inversor i el fet de tirar endavant els projectes estratègics que considera claus, com ara el nou parc Tecnocampus.
En espera de l'aprovació de les taxes municipals, previsiblement en el ple del novembre, Vilanova no ha començat encara a fer números pel pressupost del 2010, tot i que sí que té una premissa clara: la reducció al màxim de la despesa ordinària per compensar altres increments derivats de les polítiques socials i, sobretot, de la caiguda d'ingressos. El regidor d'Hisenda de Vilanova i la Geltrú, el socialista Albert Sanabra, ha explicat que s'estan complint les previsions d'ingressos que es van fer l'any passat, molt a la baixa respecte de les del 2008, que no es van poder complir ni de bon tros. Tot i això, no creu que l'exercici econòmic es pugui tancar amb un dèficit zero, però que el desviament no serà massa important. L'any passat, el consistori va tenir un dèficit de 3,5 milions d'euros. Aquest, l'Ajuntament ha topat, a més, amb un altre imprevist: la devolució de taxes d'obres que es van cobrar mesos enrere i que s'han de tornar perquè la llicència ha caducat i finalment l'obra no s'ha fet. Tot i això, Sanabra assegura que la intenció del govern és mantenir un increment moderat dels impostos que giri entorn de la previsió de l'IPC, que es calcula que a finals d'any pot arribar a ser de l'1%: «En aquests moments hem de ser molt restrictius, hem de contenir el pressupost ordinari retallant tant com puguem la despesa, i mantenir les inversions, malgrat que això representi més endeutament.» En aquest sentit, el regidor vilanoví considera que el criteri que s'ha d'imposar a les administracions locals és el «risc d'endeutament», ja que d'aquesta manera es genera activitat econòmica i ocupació. Igualment, Sanabra reclama la necessitat d'afrontar de manera urgent el finançament local: «Personalment, crec que els ajuntaments tindrem dèficit aquest any i el que ve.» I és que, per Sanabra, l'Ajuntament ha incrementat partides per donar suport a les famílies (contractació de més agents socials i més ajuts directes) que no es poden retallar ara per por d'haver de demanar un crèdit, ni es pot deixar de fer obra pública, ni tampoc es poden apujar els impostos.
Les arques municipals de Cerdanyola del Vallès van passar de rebre 48 milions d'euros el 2007 als 58 milions del 2008. Aquesta pujada espectacular, però, va quedar frenada de cop en els anys posteriors, fins al punt que pel 2010 la previsió del consistori és ingressar uns 54 milions d'euros, uns dos menys que el que es preveu ingressar aquest 2009, quan es tanqui l'exercici. Com en la resta d'ajuntaments, la crisi immobiliària també ha afectat les arques de Cerdanyola, però el regidor d'Hisenda, Santiago Cayuelas, diu que els ingressos derivats d'aquesta activitat no són els majoritaris. Sí que ho són, en canvi, les aportacions que reben de l'Estat, que aquest any aniran també a la baixa, i la recaptació de l'IBI. I mentre els ingressos baixen, les despeses pugen. A tall d'exemple, Cerdanyola té una despesa anual d'un milió d'euros pel Servei d'Atenció Domiciliària, que finança en la seva totalitat. A més, és un servei que cada any rep més sol·licitants, perquè creix el nombre de gent gran i també perquè la mateixa crisi econòmica comporta situacions de crisis familiars. Retallar despeses com aquestes és difícil per qualsevol ajuntament, però Cayuelas assegura que d'un lloc o altre caldrà retallar els dos milions de dèficit que té l'Ajuntament de Cerdanyola. De moment, l'any 2009 ja es van reduir les partides destinades, per exemple, a la festa major, amb un 30% menys del pressupost respecte del 2008, i aquest any es preveu reduir despeses mitjançant un pla d'estalvi energètic.
El regidor d'Hisenda de Vilafranca del Penedès, Aureli Ruiz, considera que si s'acaben complint les previsions de reducció de les aportacions de l'Estat en relació amb la participació dels tributs, la Generalitat i l'Estat hauran d'acabar assumint el 100% dels serveis que ara ofereixen els ajuntaments, com ara les llars d'infants, foment de l'ocupació o els serveis socials. Ruiz explica que el municipi ha vist com en un any ha recaptat prop de 2 milions d'euros menys d'ingressos per obres i que la situació de crisi obligarà fer un pressupost «restrictiu», i només es podran fer «petites inversions», tot i que descarta eliminar serveis. El govern convergent ja ha anunciat que les ordenances de l'any que ve es congelaran.
L'alcalde de Sant Martí Sarroca, Ramon Carbó (CiU), considera «impresentable» que els ajuntaments «només s'enduguin el 13% dels diners de l'Estat, i no pas el 25%». Carbó diu que la reducció dels ingressos per obres obligarà l'Ajuntament a compensar el 20% amb un pressupost «més restrictiu encara» i retallar serveis, tot i que no pensa apujar impostos, ja que els congelaran. «El problema que tenim és que un 15% de les despeses són serveis que donem i no tenim competències per fer-ho. El que no farem, però, és dependre dels crèdits, perquè sabem que el dèficit d'avui és misèria de demà».
L'alcalde de Subirats (ERC), Antoni Soler, explica que el municipi no ha viscut «excessivament la crisi, perquè mai s'ha optat pel creixement exorbitant» i que no té previst retallar cap servei. Pel que fa als impostos, el govern local no té previst optar per la congelació dels impostos sinó pel creixement moderat. L'any passat el govern local va apujar els impostos un 4,5%, ja en previsió de la crisi. L'alcalde d'aquest municipi, el més extens de l'Alt Penedès, amb molt d'espai agrícola, opina que la solució als problemes dels ajuntaments «rau en la diversificació de l'economia».
L'alcalde de Santa Margarida i els Monjos, Jordi Girona (PSC), va aprofitar la Diada per reclamar solucions al problema del finançament dels ajuntaments. «Si han solucionat el problema de les comunitats autònomes ara toca els ajuntaments. No podem esperar fins al 2011, perquè ja estem escanyats», deia aquesta setmana. El seu municipi s'ha vist afectat per la crisi immobiliària, en un any no hi ha hagut cap obra major, i diverses empreses han presentat expedients de regulació. Diu que no apujaran impostos perquè «ara no és el moment», que passarà «el rasclet» per retallar totes les despeses que es pugui, com ara netejar menys i reduir despesa en enllumenat i que confia que el 2010 s'aprovi una nova convocatòria dels fons estatals d'inversió local per poder fer inversions.
L'elevat endeutament municipal de Sitges, que aquest any és del 110%, va conduir el govern municipal (PSC i ICV) a reduir en vuit milions d'euros el pressupost de l'any 2009. Ara el govern aposta per una reestructuració profunda del funcionament intern de l'Ajuntament per reduir costos, i es compromet a no apujar els impostos.
Cubelles, que aquest any ha tingut un descens d'ingressos de 500.000 euros en concepte de l'impost de construccions i obres, no descarta incrementar els impostos, tot i que la seva alcaldessa, Maria Lluïsa Romero (PSC), reconeix que «no és el millor moment» per fer-ho.
La reducció dels ingressos per les llicències d'obres també s'han reduït dràsticament a Canyelles, passant dels 700.000 euros als 250.000 euros, segons explica l'alcalde, Xavier Robert. Si hi ha un augment d'impostos serà «moderat», segons l'alcalde.
Per l'alcaldessa palauenca, Mercè Pla (CiU), les restriccions pressupostàries han estat una constant des que quan va arribar al poder –el juny del 2007– va adonar-se que l'anterior govern (PSC-ICV) ja havia executat el 70% dels recursos anuals. L'any passat, tot i haver pressupostat l'impost de construccions i obres en un 60% a la baixa, van assolir la xifra el desembre gràcies a la implantació d'una gran empresa a la població. I aquest any, quan han retallat aquesta partida d'ingressos encara un 36% més, veuen que fins ara només han ingressat 90.000 dels 243.000 euros previstos. Pla explica que fins al 31 d'agost només han gastat un 53% dels diners anuals, i en fan «un control exhaustiu cada mes». Mentre la despesa de serveis socials ha incrementat un 125%, veuen que les transferències de la Generalitat han caigut en picat. Això fa endarrerir els terminis de les obres. I els ha forçat a disminuir el pressupost de la festa major (-40%) i a contractar un gestor de compres que fa «una feina de formigueta» per estalviar en la compra de mobiliari, material d'oficina o disseny gràfic dels anuncis i el butlletí municipal. Pel 2010 no es preveu una gran retallada, «perquè aquest any el pressupost ja ha anat molt a la baixa». Malgrat això, els 100.000 euros que els va costar, el 2008, la telefonia i serveis de comunicació es reduiran fins a uns 40.000 l'any que ve, gràcies a la mesura del Consell Comarcal perquè diversos ajuntaments puguin contractar els serveis com si fossin un únic gran client.
Terrassa congelarà els impostos els dos propers anys. Es tracta de la principal mesura que s'inclou dins del pacte anticrisi que l'Ajuntament va firmar amb la participació de tots els grups municipals, entitats empresarials i sindicats de la ciutat. Les 42 mesures del pacte tenen una pressupost total de 4 milions d'euros. Per fomentar l'emprenedoria, també es volen eliminar les traves burocràtiques als emprenedors amb la finestreta única i sent pioners aplicant una normativa europea que permetrà iniciar una activitat econòmica sense llicència. Terrassa vol prioritzar els sectors amb més valor afegit. Per això s'està preparant un nou centre empresarial a la zona del Vapor Gran, amb 1.400 metres quadrats, per a empreses d'alt valor afegit vinculades a sectors com ara l'aeronàutica, les consultories i d'altres. Una altra aposta és la del Districte Tecnològic Terrassa B-40, on hi haurà el parc audiovisual de Catalunya, el futur parc tecnològic i científic, la nova seu del Leitat, i l'edifici Nexus de la UPC.
La confecció del pressupost per l'any que ve per part de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs no és gens fàcil, a causa de les «dures previsions» d'ingressos que s'esperen, segons indica el regidor d'Hisenda, Pedro Rivero (PSC). En aquest sentit, el responsable econòmic adrianenc diu que pel que fa al capítol d'impostos relacionats amb la construcció i el sector immobiliari es preveu recaptar entre tres i quatre milions d'euros menys que l'any passat, quan ja feia la seva caiguda lliure una activitat que en els últims anys s'ha desenvolupat àmpliament gràcies a la transformació urbanística de barris com ara el de la Mina o el de la Catalana. A aquests ingressos que el consistori deixarà d'ingressar s'ha d'afegir aproximadament un milió més, que és el que es preveu que ja no arribarà en concepte d'aportacions estatals. Amb aquesta situació, i tot i alertar del handicap que suposa que la vila no ha revisat el cadastre des de fa 12 anys, el govern municipal aposta per aplicar un augment «moderat» d'algunes taxes, sobretot les menys actualitzades. A aquesta decisió s'hi arriba després que l'Ajuntament hagi retallat fins a 800.000 euros la despesa total, la qual cosa ha afectat totes les àrees de govern, excepte el capítol d'inversió en serveis socials, el qual s'ha vist incrementat per fer front a la crisi. Després d'aquesta primera retallada, el consistori preveu fer-ne una de nova que pugui ascendir al milió d'euros renegociant alguns contractes de serveis o reestructurant-ne algunes àrees d'activitat municipal, mesures que s'unirien a la congelació de la plantilla, ja acordada.
El regidor d'Hisenda, Joaquim Navarro (PSC), avança que el pressupost ordinari per l'any que ve a penes sobrepassarà els vuit milions d'euros, i l'any passat sí que els va superar. El motiu principal per explicar aquesta reducció pressupostària és el descens previst d'un 15% en les aportacions de l'Estat i la caiguda de la recaptació per plusvàlues immobiliàries, que en dos anys ha passat de ser de prop del milió d'euros a no passar dels 300.000. Amb tot, el consistori no preveu tornar a incrementar l'IBI, tal com ho va fer l'any passat –un 34%– i que va provocar les queixes d'alguns ciutadans. Per estrènyer-se el cinturó, el consistori ha reduït un 25% la despesa en protocol i representació, i vol optimitzar els recursos en contractes de manteniment d'alguns serveis municipals.
L'impost sobre activitats econòmiques té un cert pes en la partida d'ingressos que rep una ciutat industrial com és Montcada i Reixac. La creació de noves empreses ha baixat en nombre a causa de la crisi econòmica, però si a més hi afegim el descens per la crisi immobiliària i les reduccions de l'Estat, es preveu que els ingressos a l'Ajuntament de Montcada i Reixac baixaran a finals d'any un 5% respecte a les previsions inicials per aquest mateix any. El 2008 l'Ajuntament de Montcada ja va engegar un pla d'austeritat pressupostària destinat a reduir, sobretot, la despesa sumptuària, bàsicament relacionada amb despeses de protocol, publicacions i revistes; congelar subvencions a entitats i reorganitzar l'estructura interna de l'Ajuntament. El primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Joan Maresma, explica que aquesta retallada en despeses permetrà afrontar més bé el descens d'ingressos de l'any 2010. A més, i sempre segons Maresma, aquest procés de sanejament iniciat fa uns anys permet gaudir d'un nivell baix d'endeutament respecte a la mitjana d'altres ajuntaments. Aquest coixí podria ajudar a mantenir alguns serveis que ofereix el consistori, com ara el servei d'atenció domiciliària, que també suposa una despesa de prop del milió d'euros en una població de 33.000 habitants. Maresma, però, no descarta que en l'elaboració dels pressupostos pel 2010 les tisores hauran d'actuar.
L'alcalde de Mediona, Servand Casas, assegura que el seu objectiu és tancar el 2008 amb tranquil·litat. Quan el PSC va entrar al govern va trobar un pressupost amb un milió d'euros de dèficit i el municipi va valorar en un milió d'euros més les destrosses provocades per les ventades del mes de gener. Segons ell, el govern no té la intenció d'apujar els impostos, però sí que donaran facilitats a tothom qui estigui empadronat al municipi. «En aquest moment hem de garantir els serveis per a un gruix d'entre 6.000 i 8.000 habitants, però l'Ajuntament només obté els ingressos corresponents als 2.300 habitants empadronats», denuncia Casas. Per resoldre l'actual situació, Servand Casas opina que caldria actuar bàsicament en tres fronts: garantir la liquiditat a les petites i mitjanes empreses, potenciar la formació i, finalment, fer que els ajuntaments cobrin els subsidis d'atur corresponents als seus municipis a canvi de garantir una ocupació per a les persones del poble que estiguin desocupades.
En aquest poble, els ingressos han baixat però no d'una manera tan notable com ho han fet en altres llocs. L'alcalde, Joan Esteve (PSC), reconeix que si fins ara hi havia una part d'ingressos ordinaris que es podien destinar a fer inversions, ara és molt complicat. En aquest cas, les grans obres només es podran fer amb subvencions i assumint crèdits en la part corresponent a l'administració local. Esteve creu que per solucionar la crisi s'hauria de fer una aposta de canvi de model. Si fins ara la construcció, l'automoció i el turisme eren els tres eixos de l'economia, ara, segons ell, caldria trobar una sortida a través dels serveis, la innovació i la investigació.
L'alcalde de les Cabanyes, Francesc Olivella (CiU), reconeix que els ingressos per obres han baixat un 90%. Però el govern no té la intenció d'apujar impostos. El govern de les Cabanyes és conscient de la situació, malgrat que en aquest moment la població té el pressupost assegurat gràcies a la instal·lació d'una empresa de lloguer de cotxes que s'ha instal·lat al municipi. Olivella creu que per solucionar la crisi l'administració hauria de fer un plus de despesa pel que fa a política social, la qual aniria acompanyada d'una política fiscal adequada amb vista a garantir que les empreses puguin continuar implantant-se al territori.
Arenys de Munt té un 5% menys d'ingressos per part de l'Estat i ha recaptat 400.000 euros menys de l'IBI, que aquest mateix any ha augmentat prop d'un 14%. Per l'any vinent no es preveuen increments, i entre les mesures adoptades al respecte hi ha la creació d'una junta de compres per vigilar i optimitzar despeses, així com l'eliminació de les hores extres des del mes d'agost.
