Ancorats a la vida al carrer
L'Ajuntament calcula en 730 les persones sense sostre a Barcelona, tot i que les ONG diuen que són més
Amb els serveis d'àpats i pisos col·lapsats, s'aposta per la formació
Als carrers de Barcelona hi dormen cada nit més de 700 persones, segons l'Ajuntament, i gairebé 900, segons algunes entitats socials. El col·lectiu està disminuint lleugerament, segons el balanç municipal, però la Fundació Arrels –al cor del Raval– manté que no tenen aquesta sensació i des del Centre Obert Assís –a Sant Gervasi– asseguren que cada dia tenen més gent que els truca a la porta. En el que sí que coincideixen Ajuntament i entitats és que hi ha més mitjans perquè aquestes persones puguin sortir del carrer, on cal continuar augmentant-los i aplicant opcions innovadores, com ara el Housing First, que consisteix a situar en un pis directament una persona que viu al carrer.
“Veiem una tendència lleugerament a la baixa. Però hi ha molta feina a fer, i sabent que el carrer és garantia de deteriorament molt ràpid, treballem tant des de l'Ajuntament com des de les entitats per donar-los opcions de sortida, sempre amb llibertat”, insisteix el gerent de l'àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Àngel Miret. El balanç municipal, elaborat a partir de la feina dels equips de carrer del Servei d'Inserció Social (SIS), assenyala que 736 persones l'any passat vivien al carrer –menys que les 752 del 2013 i les 830 del 2012–. El que no varia és que Ciutat Vella, Sant Martí i Sants són els districtes on n'hi ha més, mentre que a Gràcia és on n'hi ha menys.
El Centre Obert Assís va tancar l'any passat amb 1.468 persones ateses, davant les 1.300 del 2013. “Els serveis bàsics, és a dir, l'esmorzar i les dutxes, el tenim al màxim, amb unes 150 persones al dia”, explica el director, Jesús Ruiz, que assegura que no deixen de rebre noves peticions. Sense oblidar aquesta atenció bàsica, ni les trenta places en pisos d'inclusió, Assís comença l'any amb un objectiu clar: potenciar les activitats ocupacionals i de formació perquè els seus usuaris puguin guanyar autonomia.
Entitats de trinxera
Sense ànim d'entrar en cap guerra de xifres, el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, defensa que “no es pot dir que el nombre de persones sense sostre hagi disminuït”. L'entitat ha optat per tenir les seves pròpies xifres, i dos cops a l'any organitza tot un muntatge amb voluntaris per comptar la gent que dorm al ras. El novembre passat, per exemple, en van comptar 156 entre el Raval, Fort Pienc, Sants i el Poblenou. Pel que fa a la seva activitat, l'augment és evident: Arrels va atendre l'any passat 1.600 persones, i 1.364 el 2013, lluny de les 1.101 del 2010.
Com Assís, Arrels també aposta per reforçar les eines que millorin la capacitat laboral i ocupacional dels seus usuaris; intentar augmentar les places d'habitatge i alhora ampliar els equips de carrer per arribar a més gent. Busquets valora positivament l'experiència d'aquest hivern que el centre obert ha tingut activitat matí i tarda, i avança que si l'economia ho permet, es mantindrà així també a l'estiu. “Veient les nostres dades objectives, la situació de les persones sense llar ha empitjorat”, indica el director de Sant Joan de Déu Serveis Social, Joan Uribe. “Entitats i Ajuntament tenim més places d'habitatge, però no arribem a tot”, insisteix. Així, Sant Joan de Déu, que el 2011 va atendre 292 persones en centres residencials i serveis laborals, l'any passat va arribar a 495. “Cada vegada atenem més persones que vénen d'una vida absolutament normalitzada –alerta Uribe– i més treballadors pobres, és a dir, que tenen un sou que no els permet ni tan sols pagar una habitació.”
El sociòleg Albert Sales, autor de Diagnosi 2013 Persones sense llar a Barcelona, entre molts altres treballs sobre exclusió social, adverteix que més que un increment de persones al carrer, Barcelona s'ha convertit en una ciutat amb “una gran precarietat d'habitatge”. “Amuntegament de molta gent en un pis, famílies en habitacions de relloguer, infrahabitatge... És difícil de quantificar, però cada cop és més habitual”, explica Sales. I pel que fa als sense sostre, destaca que hi ha gent més jove i també més dones.
LES FRASES
Tres morts a València pel fred
L'onada de fred de fa unes setmanes es va acarnissar especialment amb les persones sense llar. A la ciutat de València, tres indigents van morir a causa de les baixes temperatures que s'hi van registrar algunes nits. La policia va trobar en un parc el primer d'ells. Es tractava d'un polonès de 33 anys que havia ingerit una barreja d'alcohol 96 i gasosa, un còctel que, segons les fonts policials, utilitzava per combatre les temperatures gelades de la nit. Dies més tard, un altre sense sostre va ser trobat mort en una sucursal bancària d'un cèntric carrer de la ciutat. L'últim va trobar la mort assegut en una cadira i tapat amb una manta –prestada per un altre indigent– en un edifici abandonat del barri del Cabanyal. Segons fonts municipals, durant el temporal de fred
es va atendre una trentena d'indigents als carrers, als quals es va oferir refugi i ajuda a les dependències de la Casa de la Caritat o els habitatges de l'Obra Mercedària.
