Munté avisa d'una ofensiva recentralitzadora de l'Estat

La primera reunió del ministre de Sanitat i Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso, amb els consellers autonòmics de Benestar Social i Família va servir per posar de manifest que el nou titular seguirà l'ofensiva recentralitzadora que afecta tot l'àmbit social. Malgrat que Catalunya i la resta de comunitats disposen de competències plenes en benestar social, el govern del PP “practica una recentralització soterrada en cada llei que va elaborant”, alertava ahir la consellera Neus Munté. La consellera va constatar “amb preocupació” que Alonso no afluixarà en l'ofensiva, “sinó més aviat el contrari”.

La reunió del consell interterritorial de Serveis Socials va servir per posar sobre la taula el finançament que aportarà l'Estat als ajuts que implica la llei de protecció de la infància, ja en tramitació al Congrés dels Diputats. El govern del PP amplia els fons destinats a pobresa i vulnerabilitat infantil, de manera que Catalunya passarà de rebre 700.000 euros a 3,5 milions.

L'ajut, “tot i l'augment“, seguirà essent descompensat en relació amb el gruix de població de Catalunya, va alertar Neus Munté. “No és equitatiu”, insistia la consellera, malgrat que el pitjor del projecte de llei és que “decapita les competències en adopcions internacionals”. Catalunya té plenes competències en aquest àmbit i el redactat actual aprovat en Consell de Ministres redueix el paper de l'administració catalana a una oficina de tramitació dels expedients, i atorga a l'Estat la potestat de decidir sobre la idoneïtat de les famílies adoptants.

L'ofensiva té dos avantprojectes més en preparació: voluntariat i tercer sector. Tots dos afectaran l'administració catalana, però també el teixit associatiu. Catalunya manté un gruix d'entitats molt més divers que la resta de l'Estat. El ministeri pretén articular els ajuts prenent com a base grans projectes i entitats presents a tot el territori estatal, tal com ja va fer amb les subvencions a les ONG del desenvolupament. Aquest fet castiga les entitats socials i del tercer sector catalanes, que treballen a petita escala, i afavoreix les grans institucions socials d'abast estatal. De moment no s'ha traslladat a aquest àmbit social el front autonòmic educatiu (Catalunya, País Basc i Andalusia) que lluita contra la llei Wert, però Munté no el descarta, ni tampoc “judicialitzar la vulneració competencial”.

El consell va refermar l'absència de compromís de l'Estat amb la dependència. Catalunya ja afronta el 80% de la despesa en dependència, quan n'hauria d'assumir la meitat, segons la llei, o el 60%, segons es va pactar en accedir el PP al govern.