Els nadons de famílies bilingües llegeixen els llavis per diferenciar llengües
L'estudi dut a terme per la Universitat de Barcelona podria ajudar a detectar trastorns del llenguatge o del desenvolupament
Mentre que els monolingües se'n fixen en els ulls de qui parla, els bilingües alternen l'atenció entre la mirada i la boca
Els nadons d'entorns familiars bilingües es recolzen en la lectura labial com a mecanisme per a diferenciar cada idioma i els facilita l'aprenentatge, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB). Aquesta és la conclusió de la investigació realitzada pels professors del departament de Psicologia Bàsica de la UB i de l' Institut d'Investigació en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), Ferran Pons i Laura Bosch, i per David J. Lewkowicz, de la Northeastern University (Boston, EUA), que ha estat publicada en la revista Psychological Science .
Segons els investigadors, els nadons usen diferents mecanismes per entendre les persones del seu entorn i aprendre a parlar, i un d'ells és llegir els llavis de les persones que els parlen. L'estudi ha constatat que els nadons bilingües dirigeixen l'atenció a la boca dels seus interlocutors abans i durant més temps que els nadons monolingües, en un mecanisme que, segons l'article acadèmic, és “crucial per diferenciar les llengües i facilitar l'aprenentatge”. A partir dels vuit mesos, quan comencen a balbotejar, miren de parar atenció a la boca de la persona que parla per aprofitar la gran quantitat d'informació que poden recollir observant els llavis del seu interlocutor.
Per al seu estudi, l'equip de la UB va observar un grup de nadons que vivia en un ambient bilingüe, en català i en castellà, i un altre que només tenia contacte amb només una d'aquestes. Durant l'experiment, els nadons havien de mirar un vídeo d'una dona parlant en una d'aquestes llengües indistintament, mentre portaven un dispositiu que els supervisava els moviments dels ulls, per mesurar amb precisió quant temps miraven als ulls i a la boca de la persona que apareixia a la pantalla.
Els resultats mostren que els nadons bilingües es fixen en els llavis aviat i per un període de temps més llarg que els nens monolingües. Ferran Pons, professor de Psicologia de la UB especialitzat en atenció i percepció, explica que ja se sabia que els nens, en general, es fixen en la boca en l'etapa de balboteig, però que “l'innovador del nostre estudi és comprovar que els bilingües necessiten aquesta informació extra per altres motius igual o més importants” com ara diferenciar i establir que hi ha dues llengües al seu voltant.
Els investigadors van trobar que, independentment de l'idioma que parlés la persona del vídeo, els nadons monolingües de quatre mesos miraven més temps els ulls que a la boca, mentre que els nadons bilingües miraven als ulls i a la boca el mateix temps. En canvi, també ja des dels quatre mesos d'edat, els bilingües obtenen informació extra de la bocal pel canal visual, que és fonamental per a prendre les dues llengües. Així, Pons conclou que els nadons monolingües no ho fan “perquè no els fa falta, ja que no tenen l'input doble”.
Trastorns del llenguatge
L'experiment també ha posat de relleu que aquesta tendència continua en els nadons de dotze mesos. El professor de la UB assenyala que la lectura labial “encara és important per als nens bilingües quan es fan més grans, ja que estan assolint les seves llengües maternes”. D'una banda, els nadons monolingües d'aquesta edat miraven igual als ulls i a la boca en resposta a la seva pròpia llengua materna i miraven més temps a la boca en resposta altres parles. Par l'altra banda, els nadons bilingües de dotze mesos miraven més temps a la boca, independentment de quina fos la llengua emprada, i més temps que els nadons monolingües en tot cas. «Quan els infants són més grans també és important per als bilingües seguir utilitzant aquesta informació visual de la boca, ja que estan consolidant les seves dues llengües maternes», assenyala Ferran Pons.
Aquesta recerca pot ser útil per conèixer millor les causes que poden dificultar l'adquisició del llenguatge en etapes primerenques del desenvolupament dels infants. L'estudi també ha obert una altra línia de recerca que relaciona el fet de mirar a la boca o als ulls no només amb l'aprenentatge del llenguatge per si mateix, sinó amb variables comunicatives, socials i emocionals. «Intentem explorar tots els factors que poden intervenir en els patrons de mirada que té un infant quan interactua amb un adult i de quina manera diferents aspectes com el fet de ser bilingüe poden modular aquest patró de mirada sense indicar cap problema social o comunicatiu», conclou l'investigador.
