Menys esmolats, però ganivets igualment

L'expectació que sempre aixeca Dames i Vells s'acaba corresponent amb el resultat final: una radiografia esmolada i irònica de l'actualitat municipal, barrejada amb una guerra de sexes molt destralera i amanida amb insults i un lèxic groller, però al cap i a la fi, el que s'empra a peu de carrer. Dues hores abans de l'hora marcada, la plaça que du el mateix nom que l'espectacle ja bullia de gent ansiosa. Havia passat un any i tocava que, més enllà de la visió que en fan els polítics i els mitjans de comunicació, els tarragonins i tarragonines tinguessin la possibilitat de fer un tast de la Tarragona real, la de les tertúlies, la dels secrets, i la de les mitges veritats. I la de les putes, la xona, la merda, els collons, la figa, el cony i altres conceptes extrets del manual perfecte del vell més verd.

Els primers a rebre, però, no van ser els polítics locals, sinó problemes i maldecaps d'abast mundial. «Si aquesta crisi no ens mata, segur que ho farà la grip nova», subratllava una de les dames, airosa i cridanera. Poc abans, ja s'havien encarregat de desacreditar la xarxa social Facebook i de dedicar l'espectacle al desaparegut Pepe Rubianes.

La gent esperava que comencés el ball de ganivets i que es retratés l'acció d'algun regidor concret i que s'airegessin episodis que són sovint notícia als mitjans, tot i que els atacs tampoc van ser destralers. A la regidora de Festes, Sandra Coloma –desposseïda de la cartera de Cultura arran de la reordenació del cartipàs de la primavera– se li va tornar a penjar l'etiqueta d'empanada. El repàs particular de Dames i Vells no va deixar escapar l'ocasió de relacionar Tarragona amb un estat policial arran dels tancaments recents de locals d'oci nocturn i sobretot amb l'increment del nombre de multes. Segons les Dames i Vells, tot perquè es puguin fer els Jocs del Mediterrani. Els dos regidors van encaixar les crítiques amb naturalitat, just al costat de l'alcalde Ballesteros, al qual es va instar a tenir mà de ferro i a posar ordre dins de l'Ajuntament. El representant de la Guàrdia Civil li va reclamar que «no sea una nenaza». Fins i tot es va escolar que un regidor tenia «ploma».

Tots tres contemplaven amb atenció l'estridència procedent de les profunditats de la plaça. Parlant de coses profundes, el pàrquing Jaume I i el del Serrallo tampoc no es van escapar de les rimes punyents i escandaloses. «Tens el cony més humit que el pàrquing del Serrallo», tot recordant les filtracions d'aigua constants a l'equipament del barri pesquer. Del de la Part Alta, com sempre, el cost desmesurat i la reclamació que es destini a zona verda.

Sense fer esment del soci de govern –ERC– ni tampoc de cap dels dos partits de l'oposició –CiU i el PP–, bona part de les fuetades se les va emportar el representant de l'Església –«si m'agradessin les dones, no et diria que no, però el meu cor és del senyor... de dalt», referint-se a l'alcalde imaginari–. De retruc, també va rebre l'Opus Dei. Tot seguit, el personatge de l'arquebisbe es va marcar tot un «Michael Jackson», d'aquell que es balla cap enrere i amb els talons aixecats. Veure-ho per creure-ho. Abans, de la seva boca havien sortit perles com ara «el semen dels tarragonins és dolent; tant per la qualitat com pel gust». Pel camí es van quedar les figues del Nàstic –el nou equip de futbol femení–, Cristiano Ronaldo, Paris Hilton, les marques blanques de Carrefour i la ruta de tapes de Tarragona. A primera vista, potser més suau i menys punyent amb les autoritats locals, però igualment vàlid, àgil i realista. I sobretot, fa Santa Tecla.