Per un horari europeu

Recuperar les dues hores de desfasament horari amb relació a la resta del món, és a dir, poder dinar a la una i sopar a les vuit; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i productius, i recuperar el fus horari GMT que ens correspon per situació geogràfica són els tres principals reptes que proposa la Comissió d'Estudi de la Reforma Horària del Parlament de Catalunya, creada a instàncies de la Iniciativa per a la Reforma Horària, que promou, des de la societat civil, un canvi horari que permeti harmonitzar els diferents àmbits de la vida, disminuint al màxim els problemes de l'actual sistema d'organització horària. Les conclusions i propostes de la comissió es presentaran dijous en sessió parlamentària.

Aquesta comissió ha constatat que l'horari del nostre país continua diferenciant-se del de la resta d'Europa fonamentalment per la durada de la pausa del dinar i l'allargament de la jornada laboral fins tard al vespre, cosa que comporta “menys hores de son i augment del nivell d'estrès” que redunda en “una pitjor salut de la població i en un menor rendiment escolar i laboral”. La comissió, doncs, proposa “conscienciar la societat sobre l'oportunitat d'avançar en la racionalització i flexibilització de l'horari laboral i, a la vegada, incloure-ho en l'agenda política”. L'estratègia per transformar els horaris s'ha de fer, diu, a partir d'un moment zero, de cop, perquè és un canvi “que no es pot aconseguir progressivament ni a través de proves pilot”.

Els llargs i rígids horaris laborals catalans, que premien la presencialitat a la feina, dificulten la convivència amb els infants, als quals s'allarguen els horaris amb la realització d'activitats extraescolars (“cosa que suposa una càrrega total superior a les indicades per a la seva salut i benestar”), denuncia la comissió. Per aquest motiu la comissió proposa “estudiar de forma seriosa la possibilitat d'una llei d'horaris, una llei òmnibus que aplegui les diferents mesures d'impacte i, especificament, la regulació del canvi d'horari que suposa avançar l'hora de dinar i sopar”.

En l'àmbit del treball s'aposta perquè les negociacions dels convenis col·lectius incloguin clàusules específiques entorn d'una major racionalització del temps del treball. Diversos experts indiquen que les llargues jornades disminueixen la rendibilitat de les persones en el treball i augmenten els seus riscos físics i psicosocials, i demanen que es tinguin en compte determinades polítiques de conciliació que, diuen, “són una inversió rendible, que evita altres costos majors i més perjudicials”. En aquest sentit, constata que la majoria de mesures implementades respecte al canvi d'horaris i la conciliació estan pensades, sobretot, per a moments concrets o extraordinaris en la vida de les persones i no com una necessitat quotidiana pròpia. Aprecia que les mesures laborals més aplicades per les empreses (principalment les pimes) són l'accés a permisos i excedències; en segon lloc, la flexibilització de l'hora d'entrada i de sortida de la feina, i, a força distància, la compactació de la jornada i la reducció horària els mesos d'estiu. El teletreball està en els nivells més baixos d'Europa. També s'alerta que l'ús indegut de les TIC, per exemple la connexió constant al mòbil, fa que es treballi més.

La comissió ha constatat que l'ús del temps continua sent diferent per a homes i dones, ja que ells dediquen més hores al treball remunerat i elles, més hores a les tasques domèstiques. Les dobles jornades de la dona impacten negativament en la natalitat, la taxa de la qual a Catalunya és una de les més baixes d'Europa: 1,32 fills.