L'Estat diu que ja fa prou per la costa del Maresme
Assegura que amb els 30 milions previstos d'inversió que assumeix garanteix la consolidació de les platges
De la resta fins a arribar a 52 entén que són actuacions que van més enllà de les seves competències
El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient assegura que amb la inversió prevista per l'Estat, “d'un mínim de 30 milions”, es garanteix la conservació de les platges del Maresme que arrosseguen des de fa anys problemes d'erosió i regressió. La resta de diners fins a arribar als 52 milions del projecte global d'actuació al litoral de la comarca correspon a intervencions complementàries “que no afecten la protecció de les platges”. En aquestes intervencions, que inclouen aspectes socials i econòmics –com ara turístics, urbanístics i d'ordenació del territori–, “hi podran participar la resta d'administracions en virtut de les seves competències”. El ministeri ha respost així a la petició feta per la Generalitat i els ajuntaments costaners del Maresme que sigui l'Estat el que assumeixi la totalitat del cost del projecte i no només els 30 milions que invertirà de manera gradual en els pròxims quinze anys.
L'administració estatal defensa que l'estratègia de protecció de les platges del Maresme –del delta de la Tordera a Badalona– “suposa un esforç sense precedents pel qual l'Estat elabora per primer cop un planejament complet per al litoral de la comarca”. I en aquest sentit recorda que el planejament va ser consensuat per totes les administracions implicades i es basa en els estudis fets tant per l'Estat com per la Generalitat.
“Amb el finançament garantit per l'Estat en virtut d'aquesta estratègia es calcula que s'invertirà sis vegades més per quilòmetre de platja que en el conjunt d'Espanya”, indiquen fonts del ministeri en un comunicat. Partint de l'horitzó dels 30 milions, des de l'Estat es posa l'accent en el fet que ja s'ha començat a treballar en l'elaboració dels projectes de les primeres actuacions centrades en les platges del Baix Maresme, que, tradicionalment, han estat les més afectades per la pèrdua de sorra arran dels temporals. En aquest sentit, en la presentació del pla per recuperar les platges del Maresme que es va fer el febrer passat, el director general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del ministeri, Pablo Saavedra, ja va assenyalar que Premià de Mar i el Masnou encetarien les actuacions i es va parlar del 2016 com a inici previst de les obres.
Per fases i prioritats
L'actuació al litoral de la comarca s'executarà basant-se en la priorització dels trams afectats. D'aquesta manera, el ministeri preveu una vintena d'accions amb prioritat alta que planificarà en quatre subfases d'execució. Al costat de Premià de Mar i el Masnou, també s'inclouen en aquest mateix grup obres a les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Malgrat i Mataró.
Els estudis realitzats es van centrar en dues opcions principals a l'hora de resoldre el problema de l'erosió: l'abocament de sorra directament o l'abocament de sorra sobre espigons de nova construcció que protegeixin la platja dels temporals. Finalment els tècnics es van decantar per la segona, que demana una quantitat de sorra més petita, es considera una obra més segura i té un cost més baix a mitjà termini. En aquest sentit, l'estudi sobre el qual es fonamenta la decisió recull que només entre el 1987 i el 1995 al litoral del Maresme es van arribar a abocar més de 9 milions de metres cúbics de sorra, que només van resoldre el problema de la regressió durant un període curt de temps.
LES XIFRES
El territori no afluixa
Els ajuntaments del Maresme que esperen l'actuació de l'Estat continuen pensant que aquest hauria d'assumir el cost total de la regeneració de les platges. Valoren positivament que per primer cop hi hagi un acord consensuat a tres bandes per actuar a la zona amb solucions que garanteixin una estabilitat a les platges. Però precisament perquè ha costat tant arribar a una entesa, rebutgen de ple que el ministeri, com a responsable del litoral, posi límits a la seva aportació. Les veus més crítiques en aquest sentit han estat les dels alcaldes de Mataró, Joan Mora (CiU); Cabrera, Jordi Mir (CiU), i Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), que també critiquen que el projecte s'allargui quinze anys i que encara no hi hagi un calendari definit.
