Nou cognoms bascos, a Girona
Girona i el Baix Empordà seran el plató de la segona part del film d'èxit ‘Ocho apellidos vascos', que es començarà a rodar al maig
La ciutat de Girona, així com Llagostera i diversos indrets del Baix Empordà, com ara Monells, es convertiran a partir de l'1 de maig en un gran plató cinematogràfic on es rodarà la segona part de la pel·lícula més taquillera del cinema espanyol, Ocho apellidos vascos, amb més de 9,2 milions d'espectadors i 54,5 milions d'euros de recaptació.
La maquinària de producció del nou film, que portarà per títol Nueve apellidos vascos, que tornarà a tenir com a protagonistes Dani Rovira i Clara Lago, ja s'ha posat en marxa. A finals de mes es duran a terme diversos càstings per escollir uns 2.000 figurants a la Bisbal d'Empordà, Girona i Llagostera, si bé no es descarta que també es facin en altres poblacions. A Llagostera –on també s'ha previst rodar escenes– el càsting es durà a terme el pròxim 23 d'abril, al local social de La Caixa. Dilluns vinent, però, la productora té la intenció de fer públic oficialment les poblacions i les dates d'aquests càstings. En tot cas, i segons els cartells que difondran, es busquen persones amb perfils d'entre 16 i 100 anys i nens d'entre 8 i 10 anys.
El pla de producció
El rodatge s'iniciarà a principi de maig amb la previsió d'estar cinc setmanes al Baix Empordà i dues setmanes més a Girona, ja al mes de juny. En un principi, i després de diversos valoracions, la productora hauria descartat Barcelona com a escenari principal en benefici de Girona. També està confirmat que es rodaran escenes a Monells i en una masia de Llagostera.
Aquesta és la culminació de l'esforç de producció que es va iniciar el gener passat per a la localització d'escenaris per al rodatge. Un equip de la productora La Zona Films va visitar dues vegades la demarcació de Girona a la recerca tant de localitzacions per a la filmació de les escenes com per coordinar temes ja més de logística, com ara l'allotjament.
En aquell moment, les visites es van concentrar a la zona de l'Empordanet, a la recerca de masies tradicionals i petites esglésies de poblacions com ara Cruïlles, Monells, Corçà, Canapost, Sant Climent de Peralta, Ullastret, Bellcaire i Palau-sator, i també al nucli de Madremanya, ja a la comarca del Gironès. Pel que fa als municipis del litoral, responsables de diversos consistoris van manifestar que ningú s'hi havia posat en contacte.
A més, el treball de camp no només es va centrar en les localitzacions sinó també a lligar elements molt vinculats a les tradicions catalanes, com ara els castellers –vegeu peça.
La primer part del film, un treball dirigit per Emilio Martínez Lázaro i produït per La Zona, Kowalski Films i Telecinco Cinema, va aconseguir enfilar-se fins als 9.232.059 espectadors. La comèdia explicava la història d'amor entre una noia basca (Clara Lago) que coneix un señorito andalús (Dani Rovira) a la Feria de Abril de Sevilla. Ell s'enamora de la noia i decideix anar a buscar-la al seu poble, al País Basc, per conquistar-la.
El ‘salt a la fama' dels Minyons de Santa Cristina
E. Agulló
Posats a buscar icones folklòriques de la catalanitat, l'escena d'una plaça amb castellers en acció era inevitable. I els productors de la pel·lícula han optat pel producte de proximitat: la nova colla dels Minyons de Santa Cristina d'Aro, l'única de tot el Baix Empordà, que celebra demà la cerimònia de bateig com a grup casteller.
El cap de colla, David Coronel, confirma els contactes amb els responsables del film. Després d'una proposta inicial, el van citar per a una reunió a Madrid, dimarts passat, en què conjuntament amb el director, productors i responsables d'efectes especials van analitzar els detalls de la seqüència castellera. En els pròxims dies, però, encara acabaran de polir alguns detalls sobre el terreny per triar les alçades més idònies per als plànols. Hi lluiran la nova camisa de color verd poma i amb la resta de la colla ja han començat a preparar els assajos. “Ha estat una sorpresa enorme”, admetia ahir Coronel, que no pot revelar gaires més detalls d'emplaçaments i dates per no entorpir el pla del rodatge. Malgrat això, sí que han fet una crida a altres colles –com ara els Marrecs de Salt, la Colla Castellera de Figueres o els Sagals d'Osona– perquè s'afegeixin a la jornada i facin més gran la pinya.
Les comarques gironines són un plató recurrent
Els paisatges i poblacions de les comarques gironines i, també molt especialment, els municipis costaners de la Costa Brava han estat un plató recurrent, especialment en el món de la publicitat. Un
exemple és un anunci de la loteria anglesa on el guanyador feia un recorregut des d'Anglaterra per França, Itàlia fins a instal·lar-se, amb els seus milions, en una illa grega. Doncs bé: escenaris de la Garrotxa van servir per simular els Alps francesos; el Baix Empordà es va convertir en la Toscana italiana i, finalment, Cadaqués representava les illes gregues.
Una cosa és la publicitat i l'altra, el rodatge d'un film, i més si aquest és un fenomen a la taquilla. La dada és rellevant perquè Ocho apellidos vascos, concretament la popularitat d'aquest film, que es va estrenar el març de l'any passat, va tenir efectes molt positius per a les poblacions que li van servir d'escenari –com ara Leiza, a Navarra, o les guipuscoanes Getaria i Zumaia–. De fet, l'inesperat i rotund èxit del film va provocar una autèntica allau de visitants que volien passejar pels mateixos escenaris que els protagonistes. Des del territori, i un cop es va confirmar que la segona part del film, que es dirà Nueve apellidos vascos, s'espera que aquest film contribueixi a promocionar les comarques gironines i els escenaris on es rodin les escenes. És per això que des de les comarques es veu amb molt d'interès la possibilitat que el film suposi un nou reclam per atraure visitants.