LA LUPA / Sant Celoni
El PSC confia en l’efecte Castaño
Els socialistes esperen rendibilitzar el suport que pot conservar el candidat, alcalde 22 anys
Joan Castaño suma, a hores d’ara, 22 anys com a alcalde de Sant Celoni. Però aquesta motxilla, el clam de regeneració que impregna en aquests moments tota la política i el fet que la marca PSC cotitzi més a la baixa que mai no l’han fet desistir de tornar a ser candidat a l’alcaldia.
Entre altres coses perquè la consigna del partit a nivell nacional és resistir en els seus feus a base de primar les figures consolidades i a Sant Celoni des de l’any 1989 ha estat la força més votada amb Castaño com a cap de llista. Ara, però, l’hegemonia del PSC a Sant Celoni, que també ha patit el desgast per l’escissió interna arran del procés sobiranista, trontolla.
Ho demostra, d’entrada, la progressiva tendència a la baixa del suport als socialistes per part dels celonins en les diverses cites electorals dels darrers anys mentre CiU ha aconseguit, almenys fins ara, mantenir la seva musculatura municipal. Això sí, sense trencar el sostre dels set regidors. A més, el govern de Castaño, que amb els seus vuit representants ha governat en minoria, ha hagut d’afrontar tres baixes de regidors durant el seu mandat. Primer, la de Jordi Arenas, número 2 del PSC en les eleccions del 2011, que va plegar fa dos anys. L’octubre passat era Manuel Bueno, número 5, qui, després d’un any apartat de les seves responsabilitats polítiques per l’esclat de la crisi de la policia local, va decidir estripar el carnet del PSC, passar a ser regidor no adscrit i afiliar-se a Avancem, el moviment dels socialistes sobiranistes.
Però la gran sorpresa la va donar el passat novembre la fins aleshores regidora de Comunitat, Gent Gran i Esports, Magalí Miracle, número 3 del PSC fa quatre anys. Va anunciar que plegava i tres mesos més tard ja era proclamada cap de llista d’ERC, on, a més, apareixen també Arenas i Bueno.
CiU, doncs, que torna a apostar per Francesc Deulofeu com a cap de llista creua els dits per poder arrabassar l’alcaldia a Castaño malgrat el mal moment que travessa el partit a escala nacional. Justament és aquesta conjuntura que apunta un auge d’ERC la que volen aprofitar els republicans per tornar a tenir representació municipal després de vuit anys d’absència. L’any 2007 la CUP va canviar el paradigma de l’Ajuntament deixant fora tant ERC com ICV i, ara, en coalició amb Procés Constituent i Mariona Pascual com a cap de llista, la CUP aspira a superar la barrera dels dos regidors i a ser determinant en el pròxim govern municipal.
Seguint la tendència d’altres municipis, ICV, que va recuperar la representació amb Carmen Montes al capdavant a les eleccions del 2011, intentarà mantenir-se presentant-se en coalició amb Podem i repetint cap de files. Tot plegat, el retrat d’una fragmentació de la qual CiU espera treure profit.
LA ROTONDA DE LA PORTA DE LLEVANT
Joan Castaño ha reivindicat en les darreres setmanes la gestió feta en serveis municipals malgrat el context de retallades que han afrontat els ajuntaments. Des del 16 de març, a més, respira més tranquil després de quedar desimputat pel cas dels presumptes sobresous cobrats per la Federació de Municipis de Catalunya, finalment arxivat per l’Audiència de Barcelona. La construcció de la rotonda de la porta de Llevant a la C-35, infraestructura clau al municipi, serà un dels grans projectes que haurà de gestionar el pròxim alcalde, així com la construcció dels edificis de l’escola Soler de Vilardell i el de Formació Professional de l’Institut Baix.
