LA LUPA La Garriga
Cap projecte que faci saltar espurnes
La reordenació del centre, tan criticada pels que ara governen, ha estat molt ben acollida
El període electoral de 2007 a 2011 va ser molt dur a la Garriga. Meritxell Budó, cap de llista de CiU, en va ser la primera alcaldessa, tot i que per poc temps.
Malgrat que comptava amb el suport d’ERC, no gaudia de majoria absoluta i no va aconseguir aprovar el pressupost. Això va fer que se li presentés una moció de censura que va portar Neus Bulbena, PSC, a l’alcaldia. Aquest començament tumultuós va condicionar tot el període electoral.
El projecte d’una planta de cogeneració amb biomassa va ser l’altre gran element de discòrdia, ja que l’equip de govern tripartit estava dividit davant la complexa problemàtica urbanística i mediambiental que portava aparellada.
Van ser quatre anys convulsos aquells a la Garriga i hauria estat difícil de pair que les eleccions de 2011 portessin a una situació similar. Els vots de CiU i ERC - Acord van ser suficients per formar un govern estable i val a dir que l’oposició, fragmentada en quatre partits, tampoc no els ho ha posat gaire difícil.
Si la situació política general no fos la que és, tot faria pensar que la mateixa coalició, amb el mateix ordre o el contrari, podria repetir govern sense dificultat, però l’aparició d’altres candidatures, com a mínim Ciutadans i les CUP, afegeix uns grams d’incertesa a la fórmula de govern que n’ha de sortir.
Si els ajuntaments han de ser motor important del procés nacional, tal com pregona l’AMI, CiU i ERC - Acord es veuen mig obligades a tornar a entrar al govern encara que necessitin un tercer soci, si més no per aconseguir la investidura. Fa de mal dir com quedarà en conjunt el consistori, però pot quedar molt dividit i això facilitaria el govern, encara que fos en minoria.
No sembla que hi hagi a les envistes cap projecte que pugui fer saltar gaires espurnes. La reordenació del centre, tan criticada pels grups que ara governen, ha estat molt ben acollida per la població i dubto que hi hagi ningú amb ganes de picar-se els dits pregonant alguna modificació substancial.
El termalisme és un dels actius clars de la Garriga, però el seu futur semblava una mica emboirat. El Balneari Blancafort, el principal impulsor del creixement a inicis del segle XX, després del dramàtic procés de reforma i ampliació de fa uns anys, té una situació que no sembla gens clara: problemes judicials, canvis d’amos, etc. Pel que fa a les antigues Termes la Garriga, tancades des de fa més de dos anys, fins fa poc no hi havia senyals de reobertura. Molt recentment la cosa ha canviat i hi ha una empresa del sector amb ganes de fer-lo funcionar. Ens n’hem d’alegrar perquè el termalisme és un element clau per mantenir això que ara se’n diu una marca de poble.
CAN LUNA, UN ESPAI MOLT ESPERAT
Les naus de l’antiga fàbrica de Can Luna, grans i cèntriques, eren un espai molt esperat. Van passar a mans municipals per un procés de permuta que s’ha allargat durant anys. La cessió d’un espai a un ajuntament de vegades sembla un dard enverinat per la problemàtica que comporta: adequació, manteniment, gestió, etc. L’esfondrament d’una part de la coberta en una de les naus semblaria la confirmació d’aquest mal averany. De moment, amb l’ajut de la Diputació, ja s’han marcat unes línies estratègiques per als usos de l’espai que fan pensar que ja es poden començar a definir prioritats i partides pressupostàries per als propers anys. Can Luna podria ser el projecte de més envergadura per al proper govern municipal.
