Societat

Arrelen els primers projectes de masoveria urbana

Hi ha un total de set experiències en marxa, entre Girona, Lloret i Figueres

La manca de finançament és el principal escull a l'hora d'estendre la iniciativa

La Fundació Ser.Gi reclama suport a les diferents administracions

Els primers projectes de masoveria urbana que es van posar en marxa a les comarques gironines a través de la Fundació Ser.Gi han començat a arrelar. En aquests moments, n'hi ha set en marxa. D'aquests, quatre són a la ciutat de Girona, dos a Lloret de Mar i un a Figueres. La masoveria urbana és una via d'accés a l'habitatge que s'inspira en el concepte de la masoveria tradicional, d'arrels rurals. Es basa en la cessió d'ús d'habitatges buits amb l'incentiu, per al propietari, que els usuaris que hi entren a viure hi duguin a terme millores i tinguin cura del manteniment. Es tracta de posar a l'abast de famílies en situació desfavorida un pis de lloguer assumible, d'entre 150 i 250 euros al mes. És una alternativa als models clàssics de tinença –la compra o el lloguer– i planteja un intercanvi entre el propietari i el masover.

El tècnic d'habitatge de la Fundació Ser.Gi, Joan Trujillo, explica que el que li resulta més atractiu del projecte és que no és un acte de beneficència, sinó que comporta unes obligacions per a al llogater, que ha de tenir una actitud proactiva en relació amb l'immoble. “Tenen alguna cosa a fer, un objectiu que han de complir i això els és molt positiu”, exposa Trujillo.

Com s'explica que tractant-se d'una iniciativa tan avantatjosa estigui poc estesa? Per dues raons, principalment. D'una banda, i segons exposa Trujillo, hi ha mancances en la regulació de la masoveria urbana que no ajuden ni a la seva difusió ni a la popularització. “El concepte de masoveria urbana apareix en la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Però només s'esmenta. I no s'ha fet cap desplegament des del punt de vista normatiu. Això va comportar molts problemes a l'hora de posar-ho en marxa”, explica el tècnic d'habitatge de Ser.Gi. D'aquí ve el paper d'intermediació de la fundació: la cessió de l'immoble es fa a l'entitat per tal de generar confiança en els propietaris. Falta, però, un canvi de mentalitat entre aquests, hi afegeix Trujillo, acostumats com estaven, en èpoques grasses, a treure un gran rèdit dels seus immobles.

Una altra raó que explica el lent avenç del projecte és la manca de finançament. I és que si bé la mà d'obra de les reformes que s'han pactat de fer a l'habitatge la posa el masover, el cost dels materials van a càrrec de Ser.Gi. Unes despeses que se situen entre els 1.500 i els 3.000 euros per a cadascun dels habitatges que gestiona. Així que abans que crear grans expectatives entre la gent que podria estar interessada en aquest projecte, Ser.Gi centra els esforços a aconseguir el suport de les administracions local i autonòmica, i a crear una xarxa de recursos provinents de fons públics i també de fons privats.

150
euros
és el preu de lloguer més baix d'aquest tipus de pisos. Pot pujar fins als 250 euros.

LES XIFRES

1.500
euros
és la quantitat mínima que s'inverteix en la compra de material destinat a la reforma d'un habitatge.

“Aquest pis ha estat la meva taula de salvació”

Va conèixer el projecte de la masoveria urbana per casualitat, quan va acompanyar una amiga a buscar informació sobre pisos de protecció oficial. I ara només té paraules d'agraïment cap a la Fundació Ser.Gi. Filomena Ribalta, natural de Manresa i de 54 anys d'edat, passava una situació vital complicada, tant des d'un punt de vista econòmic i social com emocional. I el fet de poder accedir a un pis de Girona en règim de masovera ha estat una autèntica “taula de salvació”, segons les seves paraules. Des d'un punt de vista econòmic, li resulta un habitatge sostenible perquè en aquests moments només disposa de la prestació mínima d'inserció. I des d'un punt de vista anímic, assegura que s'ha “revifat”. Es mostra contenta de poder viure de forma independent en un habitatge petit però acollidor, que va arreglant a poc a poc, tal com va quedar amb el propietari en el moment d'entrar-hi a viure, el novembre del 2013. I reconeix que li és de gran ajuda saber que disposa en tot moment del suport dels tècnics de Ser.Gi. Diu que és un projecte que se li ajusta a la perfecció i ho atribueix al fet que els seus avis eren masovers rurals. “Vaig entendre de seguida de què anava el programa”, explica Ribalta, que comparteix completament els principis solidaris que hi ha al darrere del projecte i es mostra molt reivindicativa amb la possibilitat que arribi a altres persones que ho necessiten. Als altres pisos de masoveria urbana que gestiona Ser.Gi, els llogaters són famílies amb fills en situació de risc d'exclusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia