Una ciutat a punt de florir

Els prop de mil volun­ta­ris que fan pos­si­ble el Temps de Flors ja tre­ba­llen a ple ren­di­ment. A par­tir de dis­sabte, prop de dues-cen­tes mil per­so­nes es cal­cula que visi­ta­ran Girona per gau­dir del fes­ti­val. Per tant, als res­pon­sa­bles que tot esti­gui a punt, els que­den només dos dies per ulti­mar tots els pre­pa­ra­tius i la feina va con­tra rellotge.

En un dels punts emblemàtics del recor­re­gut, els Banys Àrabs, ahir era el pri­mer dia de feina sobre el ter­reny. Lluís Vila­gran és el res­pon­sa­ble de deco­rar la sala cen­tral. Fa 35 anys que par­ti­cipa en la cita i deco­rarà l'espai per cin­quena vegada jun­ta­ment amb un equip de qua­tre per­so­nes. Tenen fins diven­dres per ulti­mar un pro­jecte que podran situar en un dels seus espais pre­fe­rits: “Els Banys Àrabs és un dels llocs més còmodes per tre­ba­llar. L'espai és molt bonic i és un dels punts més con­cor­re­guts”, asse­gura.

A pocs metres d'allà, les matei­xes esce­nes es repe­tien al soter­rani de la cate­dral, un espai que es va recu­pe­rar l'any pas­sat i que repe­teix. Maria Àngels Per­pinyà diri­geix un equip de 19 per­so­nes que ha d'enga­la­nar una de les sales. Fa més de trenta anys que par­ti­cipa en la cita i ja havia deco­rat l'espai abans que s'eli­minés del recor­re­gut. “Tor­nar-hi és un repte i ser­veix per reviure aque­lles pri­me­res edi­ci­ons”, des­taca. A més, té clar que es tracta d'un marc incom­pa­ra­ble: “Els matei­xos rams que pre­paro, en qual­se­vol altre lloc no llui­rien ni la mei­tat. Aquest espai és mera­vellós i els fa encara més bonics.” Al cos­tat, Cesc Gar­sot super­visa un pro­jecte que com­par­teix amb el flo­rista Car­les Juvany i que “mos­trarà l'evo­lució de les flors, par­tint de les més primàries, com ara les fal­gue­res, fins a arri­bar a les orquídies”.

La feina no s'atu­rava a cap punt del Barri Vell. A les esca­les de la cate­dral, els ope­ra­ris muni­ci­pals hi col·loca­ven una estora de gespa i damunt el riu Onyar ja hi començaven a aparèixer les flors gegants que for­ma­ran un dels pro­jec­tes més vis­to­sos d'enguany. A les esca­les de Sant Llo­renç, en canvi, un equip for­mat per estu­di­ants de l'escola de jar­di­ne­ria Rubió i Tudorí i diri­git per l'exa­lumne Óscar Llo­vera inten­ta­ven enlles­tir el seu pro­jecte, que havien de dei­xar a punt ahir mateix i que tindrà de pro­ta­go­nis­tes les Tilland­sia –unes plan­tes d'aire que no neces­si­ten terra per sobre­viure–. També a l'església de Sant Martí l'acti­vi­tat era frenètica. Mont­ser­rat Galí està al cap­da­vant d'un equip de 40 per­so­nes i recorda orgu­llosa: “El que va començar sent una mos­tra perquè les senyo­res ense­nyes­sin les flors que tenien a casa s'ha aca­bat con­ver­tint en el fes­ti­val actual i això és gràcies a la il·lusió i les ganes de tota la gent que el fa pos­si­ble.”