Boi Ruiz subratlla que l'Ajuntament de Reus tenia mecanismes de control interns sobre Innova
El conseller de Salut diu que el Consorci Sanitari de Lleida no és cap privatització, sinó la fusió de dues empreses públiques que millorarà l'eficiència administrativa i sanitària
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha recordat aquest divendres que l'Ajuntament de Reus té i tenia mecanismes de control interns per supervisar el 'hòlding' empresarial municipal Innova, involucrat en una investigació judicial per suposada corrupció. Ruiz ha dit que el consell d'administració estava format per càrrecs electes i que l'interventor també tenia capacitat de control. Tot i així, ha dit que no dubta que l'interventor municipal "va fer la seva feina". A més, ha desvinculat totalment del cas l'actual Govern, recordant que quan va ser nomenat l'hospital Sant Joan de Reus, centre de la polèmica, ja funcionava.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller ha reiterat que el cas Innova no és sobre la gestió de la sanitat pública, sinó sobre la construcció de l'hospital de Reus, entre altres qüestions d'aquesta empresa municipal. Per això, ha dit que si hi ha algun responsable penal, la justícia haurà d'actuar, però ho ha desvinculat d'un entramat general de corrupció en la sanitat pública. A més, ha refermat que el cas no té res a veure amb una gestió privada de la sanitat pública.
En aquest sentit, ha recordat que la Generalitat del tripartit va ampliar la dotació econòmica per a l'hospital perquè després de la primera adjudicació es va decidir ampliar-lo. Però era l'Ajuntament de Reus qui feia la distribució dels diners, i era el consistori qui havia de controlar aquestes adjudicacions. "En el procés no és decisori el paper de la Generalitat actual en cap moment, em vaig trobar l'hospital en funcionament, poc podia incidir en la construcció", ha dit Ruiz.
Així, el ple monogràfic al Parlament sobre el tema, previst per a mitjans de juny, "intentarà evitar que es doni la sensació que es jutja l'actual Govern", com ja va passar, segons ell, en la comissió d'investigació sobre sanitat de l'any 2013, ja que "afecta l'anterior Govern". També ha posat sobre la taula el debat sobre les anomenades 'portes giratòries', que afecten els càrrecs públics que retornen a empreses privades amb qui han tingut contacte quan eren al govern.
Sobre la investigació judicial, ha demanat que sigui ràpida, perquè "la major injustícia d'aquest país és la lentitud de la justícia", que pot provocar "la mort social" d'una persona imputada durant anys. Per això, ha demanat que la justícia sigui una prioritat pública igual que la sanitat o l'educació.
D'altra banda, Ruiz també ha assegurat que el Consorci Sanitari de Lleida no és cap privatització, sinó la fusió de dues empreses 100% de la Generalitat, tot i que sota gestió del dret privat, per fer-les més eficients tant en la gestió administrativa com la sanitària. Així, si els tres hospitals afectats, Tremp, Santa Maria i Arnau de Vilanova, funcionessin amb un sol equip directiu, es podrien optimitzar processos de compra, recerca i innovació, perquè la massa crítica de pacients seria major, similar a l'hospital de Sant Pau de Barcelona. Ruiz ha dit que no es reduirà la plantilla, sinó que les persones afectades es recol·locarien en altres funcions.
A més, ha recordat que aquest consorci no és una proposta seva, sinó que va sorgir el 2009 des del propi territori, però ha dit que no s'implantarà fins que hagi passat el període d'exposició pública, com va demanar el Parlament.
Per últim, el conseller ha parlat d'altres qüestions, com la despesa farmacèutica, que es paga amb un retard de tres mesos i que ha tornat a atribuir a la manca de tresoreria de la Generalitat per culpa del govern espanyol. Així, ha dit que troba incongruent que el govern espanyol pacti amb la patronal farmacèutica que la despesa farmacèutica no pujarà més que el PIB i en canvi la despesa sanitària general no pugui seguir aquest mateix criteri. En referència a aquesta qüestió, ha dit que la Generalitat ja té pressupostats uns 1,8 milions d'euros per fer front al retorn de l'euro per recepta a unes 300.000 persones que l'han reclamat.
Sobre el problema de finançament del sistema sanitari públic català, ha dit que l'estudi recent del BBVA constata que el problema és de finançament general de Catalunya. Segons ell, si la Generalitat dedica més percentatge de pressupost a sanitat que altres autonomies, però la despesa per càpita és inferior, el problema és al pressupost general. Per això, espera que les dades acabin amb les crítiques a les denominades "retallades ideològiques" o a la despesa en delegacions a l'estranger.
