Amos del Pla de les Hortes reclamen per via judicial 700.000 euros a la Roca per errors de tramitació
Tres dels set propietaris del sector presenten un contenciós administratiu en què detallen les irreg
La controvèrsia urbanística al Pla de les Hortes viu un nou capítol. Tres dels set propietaris del sector han presentat un recurs contenciós administratiu contra l’últim pla de reparcellació, aprovat el juliol de 2013.
En denuncien el descens d’edificabilitat recollit unilateralment per l’Ajuntament, però hi afegeixen errors que invalidarien els diferents instruments de modificació urbanística i, sobretot, un seguit de despeses que han pagat i que, des del seu punt de vista no haurien hagut d’assumir. En un càlcul que els mateixos propietaris assenyalen que s’ha fet a la baixa, la diferència entre els costos d’urbanització que ja han pagat i els treballs que en realitat haurien d’assumir supera els 708.000 euros. En la demanda, que ja es tramita al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona, els propietaris exigeixen que, com a mínim, se’ls retorni aquesta quantitat i que, de manera subsidiària, s’invalidi tota la tramitació urbanística feta a l’àmbit.
Segons els demandants, els tràmits urbanístics no tindrien validesa perquè no parteixen de cap estudi de viabilitat econòmica, preceptiu per fer l’actuació. A més, al·leguen que el pla es va modificar de manera unilateral després de la sentència que invalidava els tràmits que s’havien aprovat amb el vot de l’exacalde socialista Miquel Estapé, que tenia interessos familiars al sector. Segons els demandants aquella sentència invalidava la tramitació, però no el contingut de la reforma urbanística. Es va fer una nova tramitació (modificacions del pla general, del pla parcial i de la reparcellació), carregant els costos als propietaris quan la responsabilitat requeia en l’Ajuntament i, a més, es van introduir modificacions que reduïen l’edificabilitat i encarien algunes actuacions.
La demanda també recull aspectes que afecten el desenvolupament urbanístic i que l’haurien fet inviable. Més enllà de l’absència de l’informe econòmic, els demandants recorden la declaració de la zona com inundable, i l’existència d’una línia d’alta tensió que ja va obligar en el seu moment a modificar la localització d’un edifici d’equipament, però que encara afecta espais del parc fluvial que estan pendents de desenvolupar a la zona.
El pla de reparcellació, que inclou convenis que no havien estat aprovats per unanimitat pels propietaris fet que també els invalidaria, ja havia estat objecte d’allegacions per part dels propietaris, que van ser desestimades. Eren modificacions que els demandants remarquen que s’havien començat a projectar abans de la sentència que invalidava el vot de l’exacalde, i que responen a noves voluntats polítiques, derivades del canvi de govern. La motivació principal de la modificació del pla parcial és l’existència de noves voluntats d’ordenació, la necessitat de corregir irregularitats de planejament anterior i legalitzar treballs executats sense planejament, destaca la demanda.
La VERSIÓ DE L’ALCALDE
L’alcalde de la Roca, Rafael Ros, atribueix el contenciós presentat al desacord amb una reparcellació que redueix l’edificabilitat i, en conseqüència, el nombre d’habitatges que es pot fer a la zona. Ros defensa la tramitació que ha portat a terme l’Ajuntament, i també el sentit dels canvis que es van fer en el pla. El sector ha quedat més equilibrat i els més respectuós amb el patrimoni, com correspon a una zona que fa de façana amb el nucli antic, explica. Els promotors no veuen oportunitat de negoci i és lògic que intentin rescabalar la despesa, assenyala Ros.
Ros havia manifestat ja abans d’accedir a l’alcaldia el desacord amb un pla que l’anterior govern socialista havia aprovat sense consens. Els canvis que volia impulsar al sector es van començar a tramitar amb anterioritat a la sentència del Tribunal Superior de Justícia que invalidava el vot de Miquel Estapé. Amb posterioritat la documentació que s’ha fet per arreglar un problema heretat és la correcta.
La urbanització, que l’Ajuntament ja ha recepcionat i que té pendent la construcció d’un parc urbà, ha tingut tots els informes d’intervenció favorables. Això comportaria que els pagaments que han fet els propietaris es corresponguessin amb les actuacions fetes.
