Societat

La crònica

Eufòria, satisfacció i llàgrimes

Els nens van viure en directe el moment en què Medinyà recuperava la independència

Medinyà va cele­brar ahir al ves­pre la seva inde­pendència com cal. El local social es va con­ver­tir ja en l'Ajun­ta­ment de Medinyà. Des del balcó, on one­java una senyera, l'alcalde en fun­ci­ons de Sant Julià de Ramis i Medinyà, Narcís Casassa, va anun­ciar “som aquí per pren­dre pos­sessió de l'Ajun­ta­ment de Medinyà!”, davant els aplau­di­ments i crits d'un parell de cen­te­nars de per­so­nes. Van par­lar els altres repre­sen­tants dels grups polítics. Pere Pujolràs (UDM) va dir que “s'ha fet història” i va posar-se a dis­po­sició dels medi­nya­nencs “per al que cal­gui.” Joa­quim Mazó (PSC) va des­ta­car el tre­ball que ha dut a terme “tot­hom” per fer el somni rea­li­tat. Va pren­dre la paraula un mem­bre del col·lec­tiu Pro Medinyà Inde­pen­dent, i fou rebut amb molts aplau­di­ments i fes­tes. Va recor­dar “els que ja no hi són però que van ser sub­jec­tes actius del procés.” Va anun­ciar que el col·lec­tiu “ha com­plert el seu objec­tiu”, i que per això ja es pot dis­sol­dre. Patrici Oli­ve­ras (CiU) va des­ta­car com Medinyà “ha sabut guar­dar l'espe­rit de poble” tot i haver estat reduït, el 1972, a ser un nucli de Sant Julià de Ramis. Sixte Galià (Medinyà 1972-Entesa), també molt fes­te­jat, va recor­dar quan fa vuit anys es van plan­te­jar pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons per tre­ba­llar pel que ahir es va fer rea­li­tat. Va dir als medi­nya­nencs que ells “són la força.” També van par­lar el pre­si­dent del Con­sell del Gironès, Jaume Bus­quets, i Miquel Noguer, vice­pre­si­dent de la Dipu­tació, per feli­ci­tar el poble per la fita asso­lida i posar-se a la seva dis­po­sició. Casassa va tan­car els par­la­ments per pro­po­sar que el 4 de juny passi a ser festa local a Medinyà. Tot seguit, tot­hom es va fer una foto de família i va par­ti­ci­par en un ape­ri­tiu que es va ser­vir dins el local social.

Al matí, per a aquells que no van poder anar al Par­la­ment per veure in situ la sessió, hi havia una altra opció: seguir-la per stre­a­ming —a través de Canal Par­la­ment— des del mateix local social. Hi havia gent gran, gent no tan gran, i molts infants de l'escola Santa Fe de Medinyà i fins i tot de l'escola bres­sol Vall-llo­bera. L'Ajun­ta­ment els havia con­vo­cat a dos quarts d'onze al local social, que és quan s'espe­rava que comencés el debat sobre Medinyà, però no va començar fins una hora més tard. Paci­ent­ment van espe­rar l'inici –els nens van mar­xar, però després van tor­nar per viure en directe el moment en què el seu poble recu­pe­rava la inde­pendència–. I ho van viure. I tant que sí, i amb molta ale­gria. Perquè quan es va veure el panell ple de pun­tets verds que con­fir­ma­ven els vots a favor de la nova llei, van escla­tar en crits i aplau­di­ments. I amb ells, els adults pre­sents. Va haver-hi ros­tres de satis­facció, ros­tres d'immensa ale­gria i ros­tres que sem­bla­ven dir que ja era hora. No és en va que han espe­rat un munt d'anys perquè es tornés a reconèixer el seu poble com a muni­cipi. Tant havien espe­rat, i alguns amb tan­tes ganes, que fins i tot es van veure alguns plors emo­ci­o­nats. I és que la política podia no reconèixer-ho —fins ahir—, però la gent de Medinyà ho tenia clar. Eren i són poble, i ni un decret del tar­do­fran­quisme els ha pogut arra­bas­sar el sen­ti­ment d'iden­ti­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia