La temporada del bolet comença tard a muntanya i es preveu molt bona a la resta del territori gironí

La producció per hectàrea superarà la que es considera mitjana habitual

La tem­po­rada a les zones bole­tai­res per excel·lències de les comar­ques giro­ni­nes, les piri­nen­ques, ha començat tard res­pecte a la de l'any pas­sat, i per això es tro­ben pocs bolets. Tot i que els rove­llons i ceps que es van poder collir a mit­jan juliol al Ripollès feien pre­veure tot el con­trari, la veri­tat és que la forta calor de l'estiu, tot i les plu­ges, ha pro­vo­cat que el grau d'humi­tat de les zones bole­tai­res no sigui l'òptim. Els experts de la zona con­fien, però, en les plu­ges que hi ha hagut fins ara i, sobre­tot, en les que, segons sem­bla, han de venir, per cap­gi­rar aquesta situ­ació. Els més expe­ri­men­tats són els que han pogut omplir algun cis­tell, cosa que ha permès que es repro­du­ei­xin les estam­pes típiques de bole­tai­res a peu de car­re­tera venent bolets.

El Cen­tre Tec­nològic Fores­tal de Cata­lu­nya pre­veu que, a la resta del país, la cam­pa­nya serà supe­rior a la mit­jana, amb una pro­ducció de bolets comes­ti­bles i no comes­ti­bles d'entre 60 i 80 qui­los per hectàrea. Men­tre que el 2007 hi va haver una mit­jana de menys de 10 qui­los de bolets per hectàrea, el 2003 es van superar els 125.

De 15 a 35
euros.
Aquests són els preus entre els quals oscil·la als mercats el quilo de bolets, segons el tipus de què es tracti. Els peugrocs, per exemple, es troben entre 15 i 20 euros el quilo, i els rovellons i els ceps, entre els 30 i 35 euros el quilo. Fins ara, el bolet que més abunda al Ripollès –al sector de Gombrèn i les Llosses, a les valls de Ribes i Camprodon, a la collada de Toses i a Vallfogona– i a la Cerdanya, on les zones boletaires es concentren a l'entorn del Cadí, és el camagroc o rossinyol bord o de pi, que és un bolet invasiu. Més escassos han estat els més apreciats, com són la llenega, el rovelló i el fredolic. I encara molt més rars han estat espècies com ara la llengua bovina i els canaris. D'aquests últims, a les comarques més altes se n'hi han trobat amb comptagotes, i quasi només els han pogut collir els experts. A les comarques gironines de menys altitud, s'hi troben escarlets, fredolics i algun ou de reig, entre les espècies més apreciades.

Espantar boletaires

contrapunt

j.c.


Fa dies, van aparèixer a Planoles i en municipis veïns, uns cartells que alertaven de la presència d'óssos a la zona. Es tractava d'una bretolada que, com que hi ha molta afluència de boletaires, va tenir el seu ressò. Els rètols aconsellaven a qui se'n trobés un de no donar-li menjar, no fer soroll per no espantar-lo, etc. De petits hem sentit el conte del cérvol que espantava els companys mentint-los que venia un lleó per riure-se'n, fins que un dia el lleó va venir de veritat, no el van creure i van estar a punt de servir-li de dinar. Més enllà de l'anècdota i del grau de divertiment que pot comportar segons qui la consumeixi, el cert és que anunciar falsament la presència d'óssos en un espai on no n'hi ha però on n'hi podria haver va més enllà d'una bretolada. El Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès faria bé de buscar mesures per evitar que es torni a produir un fet com aquest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.