Societat

Les mútues locals, en extinció

Els nous requisits legals són inassumibles per a les mútues sense ànim de lucre

Les que queden han optat per transformar-se en associacions

Amb la desaparició de les mútues,
es perd part del patrimoni històric

Les mutualitats locals de previsió social estan desapareixent de les comarques gironines. Totes centenàries, havien tingut un paper pioner abans dels sistemes de Seguretat Social moderns. Si els canvis històrics no els han estat propicis, les últimes reformes legislatives n'han acabat provocant l'extinció. Segons el registre de la Generalitat, l'any 2001 encara figuraven catorze mutualitats històriques a la demarcació. Avui, totes miren de continuar la seva tasca convertint-se en associació. La Concòrdia de Cantallops és l'última que es manté com a mútua i es resisteix a la conversió (vegeu peça).

Aquestes institucions, inspirades en els principis de solidaritat i ajuda mútua, desapareixen, però asseguren que continuaran fent la seva tasca. Més enllà d'això, són molts els que ho interpreten com una pèrdua del patrimoni històric.

De mútua a associació

Els canvis econòmics i socials, sumats a les noves exigències normatives, han obligat aquestes entitats centenàries a replantejar la seva continuïtat, i la solució adoptada ha estat transformar-se en associació. “No es pot aguantar més; ens equiparen a Mapfre, és inassumible per a nosaltres”, diu Josep Paradera, president de la Germandat Artur Mundet, de Sant Antoni de Calonge, que s'ha reconvertit aquest any en associació. Aquestes estructures havien estat especialment arrelades a l'Alt Empordà, on ara es fa una lectura poc esperançadora del mutualisme local. “Els fem nosa”, comenta el president de la societat de previsió social La Concòrdia d'Agullana, Valentí Ripoll. En aquest municipi ja fa més d'un any que es van iniciar els tràmits per convertir la mútua en associació cultual.

El mateix opina Pere Currius, històric president de la mútua La Progressiva de Vilabertran, també convertida en associació cultural: “Ser mútua ens suposa molts problemes”, diu Currius.

A Maçanet de Cabrenys també han iniciat els tràmits per a la reconversió de la mutualitat de previsió social La Maçanetenca. “Ens comparen amb Mapfre o amb el Montepio de Conductors; és una llàstima que, volent fer el que hem fet sempre, ens posin tants problemes”, comenta el president de La Maçanenca, Lluís Saguer.

Encara més crític és Josep Lluís Fernández, president de La Camèlia, societat de socors mutus d'obrers de la Vajol: “Això és una destrucció sistemàtica a favor de les grans companyies d'assegurances”, assenyala Fernández, que ha lluitat per la supervivència de La Camèlia i ara n'està tramitant la conversió en associació cultural.

Un altre testimoni el recollim a la Jonquera, on la societat de socors mutus La Unió Jonquerenca es manté com a mutualitat, tot i que asseguren que no els queda cap altra opció que seguir el camí de les altres: “Hem de deixar de ser-ho per falta de mitjans i ajudes oficials”, diu Carles Planes, el seu president, i hi afegeix: “La mútua va salvar la vida a molta gent; el dia que desapareguin aquestes entitats desapareixerà una part important del patrimoni històric.”

L'última mútua local que quedava al Ripollès també es convertirà en associació: “Passarem a ser una associació recreativa cultural; ens sap greu, però no arribem a més”, explica Pere Mallarach, que hi continua al capdavant com a president de la mútua La Germandat de Sant Julià de Vallfogona.

Copagament de fàrmacs

Tot i que la majoria d'entitats es troben en procés de conversió, asseguren que volen continuar fent la mateixa activitat que feien fins ara. Això significa, a la pràctica, que seguiran fent el copagament farmacèutic (pagar el 40% dels medicaments de les receptes). Mantenir vives aquestes estructures centenàries els suposa una lluita que estan disposats a assumir.

Requisits inassumibles

Tenir un fons de garantia de 300.000 euros, escollir un expert de reconegut prestigi com a defensor del mutualista, estar sotmeses a inspeccions periòdiques, estar inscrites en el registre mercantil i presentar la declaració trimestral de l'IVA i l'IRPF. Aquestes són algunes de les exigències tècniques que la llei exigeix ara a les mútues locals de previsió social. Per a unes entitats que agrupen generalment uns pocs centenars de veïns i voluntaris, aquests requisits acaben sent un problema inassumible que impedeix a aquestes agrupacions continuar fent la tasca que han desenvolupat durant anys. La majoria dels responsables de les antigues mútues locals gironines lamenten la rigidesa de la normativa autonòmica i demanen més respecte per unes institucions que qualifiquen d'històriques. Tots coincideixen a considerar que ha estat un error regular les mutualitats locals –formades per pocs veïns i amb interès social– com si fossin grans companyies d'assegurances amb ànim de lucre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.