Josep Mayoral: “La maduresa em fa sensat a l’hora de prendre decisions”

Entrevista a Josep Mayoral, alcalde de Granollers, que repassa les seves prioritats just a l’inici del mandat.

Vostè sembla immune a la crisi que afecta el PSC.
Hi ha hagut una transformació de la ciutat que ha estat reconeguda per la ciutadania, però també han valorat una manera de fer. Nosaltres ho hem fet des de la proximitat, amb el diàleg permanent amb la ciutadania, parlant i escoltant. I crec que també han valorat la proposta, s’ha valorat un equip de govern renovat amb sis regidors nous, un govern sòlid i un lideratge clar.

Però quatre dels caps d’àrea repeteixen.
Però aquest és un gran equip de treball en què tothom té un pes similar.

La majoria absoluta els deixa les mans lliures.
Majoria absoluta no vol dir confiança absoluta. Cap govern es pot amagar darrere una majoria absoluta. Estem permanentment a sobre de les coses que funcionen i les que no i posant sobre la taula reflexions que ens vénen del carrer i d’un diàleg permanent amb la ciutadania.

Què pensen fer primer?
Posar l’accent en la lluita permanent contra la crisi amb la voluntat de treballar per una ciutat en què ningú quedi al marge. I això es fa enfortint l’organització municipal per poder oferir uns bons serveis a la ciutadania. És també un bon moment per mirar endavant. Un moment d’atrapar les oportunitats. També de rellegir l’urbanisme per captar inversions.

El seu govern es pot llegir en clau successòria.
El nostre és un projecte que ha mirat de renovar-se permanentment. Vam fer una renovació importantíssima el 2007 amb un projecte a 8 o 10 anys. Els objectius també majoritàriament s’han assolit i ara es tracta de fer aquesta mirada llarga.
S’imposava un canvi generacional. Noves mirades i noves sensibilitats. Per això hem accentuat aquesta renovació amb la presència de gent jove. I també obrim la porta a sensibilitats diverses i per això hi ha quatre independents.

Té 60 anys. Se sent amb la mateixa força que quan va entrar l’any 1987?
Estic millor que mai. Amb més força que mai. Tinc una experiència que em fa fort i una maduresa que em fa molt sensat a l’hora de prendre les decisions. I una empenta que la gent del meu entorn a vegades em recrimina. I la il·lusió, la mateixa del primer dia o més. Estic fantàstic; tinc una edat ideal.

El dia del seu nomenament es van manifestar la PAH i Papers per a Tothom a la Porxada. Què els diria?
Als de Papers per a Tothom els diria que en el meu discurs vaig dir que jo vull governar per i amb la gent que ens va votar, la que no ens va votar i la gent que no pot votar. La ciutat és inclusiva o no és. Tots els problemes estan sobre la taula. També els de la gent que no té papers. Però també hem de ser realistes i explicar que les competències són on són.

I als de la PAH?
Saben que hi ha hagut una taula que ha funcionat. És un dels exemples d’aquest espai de diàleg que ha de ser el govern de la ciutat. Seiem a parlar amb els col·lectius que ho reclamen i que ho necessiten.

Van aplicar unes sancions a una entitat bancària per tenir pisos buits de manera injustificada. Li consta que s’hagin pagat les multes?
Ho porten els serveis jurídics. Són tràmits que acostumen a ser llargs, però el que cal és ser constant i no perdre l’itinerari marcat.

Ha trobat bona disposició en les entitats bancàries?
El diàleg en els darrers anys ha estat molt complex perquè el mapa de les entitats de fa cinc anys no té res a veure amb el d’ara. Ni la proximitat de les entitats que hi havia fa cinc anys té res a veure amb la d’ara. S’ha accentuat la llunyania.

Sap quantes persones perden l’habitatge cada any a la ciutat?
No tinc el número, perquè les dades que es faciliten són comarcals. El seguiment més directe, no tant quantitatiu com qualitatiu, el fan els Serveis Socials.

Vostè diu que el seu despatx és al carrer. Què li diu a una persona que se li acosta i li explica un drama personal o familiar?
Els explico quins són els mecanismes que podem posar al seu abast.

En el darrer ple va escoltar mitja dotzena de persones que li van explicar el seu cas. Alguns vivien sense aigua ni llum.
Dissortadament no els escolto només en el ple. Els escolto cada dia al carrer. Tant jo com els regidors que estan en aquest tema més directament. La Mar Sánchez, regidora de Serveis Socials, és una persona que permanentment parla amb aquests col·lectius. Els coneixem aquests problemes, només faltaria que no els coneguéssim. Però hem de ser molt francs i explicar que no podem resoldre tots els problemes que se’ns plantegen i en tot cas explicar que a la Masia de Tres Torres hi ha un àmbit on es dóna suport a la gent que està a l’atur.

Els plans de xoc no haurien de mirar de dinamitzar més l’economia?
Qui digui això és que no se l’ha llegit bé. És un pla de ciutat que inclou diverses coses com el món formatiu per a nois joves que han tingut problemes en l’escolaritat i programes específics perquè les empreses contractin persones de determinades franges d’edat, aportacions a empreses que s’utilitzen molt i subvenció a la creació de noves empreses a través d’aportacions als crèdits. Això no és fer assistencialisme.

En quins sectors de la ciutat s’actuarà amb prioritat urbanísticament?
Haurem de definir urbanísticament tot l’entorn de la Bòbila. També el futur de l’espai de l’estació de mercaderies per ferrocarril. Hi ha els indicis i també els contactes per pensar que l’estació desapareixerà de Granollers.

Quines notícies té de l’estació de mercaderies?
Vam estar a Madrid fa escassament quatre mesos parlant amb el Ministeri i amb Adif i es reprodueix el que ja sabem. L’estació s’ha d’aixecar perquè en el nostre àmbit no passa l’ample europeu. Això passa per l’acord entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat.

I el soterrament del tren?
Hi ha un conveni que inclou unes operacions urbanístiques i el projecte executiu fet. Entre el carrer Josep Umbert i Agustí Vinyamata és relativament senzill de desplegar perquè correspon a les obligacions urbanístiques d’un solar d’Adif. Entre Agustí Vinyamata i Francesc Ribas és més complex. Hi ha una novetat important, que és l’aixecament de les vies de l’estació de mercaderies i l’ús hipotètic d’aquests gairebé 50.000 metres quadrats per fer, per exemple, un pol d’activitats terciari o vinculades al coneixement. 50.000 metres quadrats donen molt sostre per activar aquesta operació. Avui estan qualificats d’espai ferroviari i poden tenir una altra qualificació. És un espai equivalent al que va de la plaça Serrat i Bonastre a l’Escola Pia.

Quins plans té per als quatre edificis (Correus, Telefònica, AISS i antics jutjats)?
És una feina que va començar en Jordi Terrades i que continuarà la Mònica Oliveras. S’ha de repensar tot l’espai. És evident que la façana de l’avinguda del Parc s’ha de remodelar tota.
És un luxe tenir un edifici com els antics jutjats, propietat municipal, buit al centre de la ciutat. O Telefònica, que no dóna servei directe al públic.

Telefònica no és municipal i això dóna una dificultat especial en un espai en què hi ha propietats públiques i privades. L’edifici judicial és nostre des de fa escassament tres mesos i el tenim a disposició fa un parell de mesos i està en unes condicions no excessivament bones.

Quins plans tenen sobre l’edifici de Telefònica del parc firal?
Estem a punt de tancar una negociació amb Telefònica sobre aquest entorn.

Què s’hi farà?
Quan estiguin tancades les negociacions ho explicarem.

Serà en aquest mandat?
I molt al principi.

El carrer Girona nord es reformarà?
Sí.

I amb un model semblant al primer tram?
Té una secció i diferent i, per tant, solucions diferents. Ho farem amb els veïns buscant aquesta coalició entre els ciutadans i el govern.

I la rotonda dels carrers Francesc Ribas i Girona?
S’ha analitzat i planteja greus problemes per a la mobilitat de l’entorn. Amb els números a la mà no seria una solució, sinó un problema.

Granollers Pedala vol fer una ciutat ciclable i alguns grups polítics han reclamat carrils bici. Què pensen fer?
La majoria de propostes les hem incorporat al nostre programa. Algunes qüestions poden entrar en el pressupost d’aquest any. Per exemple, aparcaments segurs a l’entorn del ferrocarril.

Com beneficiarà el pla director del Circuit?
Calia una visió integral i una lectura de les 600 hectàrees de l’entorn des del camí Ral de Granollers fins la zona industrial de Parets i del Coll de la Manya a l’entrada de Montmeló perquè es podien generar usos complementaris molt potents en tres vessants. En la vessant industrial, apostant pel motor; en la vessant formativa, amb espais de formació i vinculats a la investigació, i també en la vessant del lleure. Parlem d’un kàrting de primer nivell al terme de Granollers, un espai per fer un parc temàtic vinculat al motor i espais per posar indústries. Aquest país necessita visions en què els termes municipals no actuïn com a límit.

Les franquícies continuen ocupant l’espai comercial.
Estem davant d’un canvi de model que té les bases molt sòlides en el comerç tradicional, però també cal saber parlar amb tothom. Cal avançar en la redefinició d’aquest model a partir del diàleg i el sentit comú. Apostem pel comerç tradicional, però el que cal, en un temps molt canviant, és definir les bases per al futur i ho hem de fer conjuntament entre el sector públic i el sector privat.

Com explica la conflictivitat que hi ha hagut amb els treballadors municipals, Policia Local inclosa?
Parlem permanentment amb el comitè d’empresa per buscar i trobar solucions.

Està content amb l’ascens de l’Esport Club?
Ha estat un cap de setmana molt especial esportivament perquè el Granollers ha pujat a Tercera, la categoria on sempre hauria d’estar com a mínim. Però també perquè l’infantil del BM Granollers ha quedat campió d’Espanya i l’infantil femení ha quedat subcampió. En tot cas, ha explicat la potència d’aquesta ciutat des del unt de vista esportiu. La base segueix estant on era, al màxim nivell estatal.

La notícia completa a