Neix una plataforma civil per defensar el litoral maresmenc
Vol aturar l'extracció de sorra del fons marí i la creació d'espigons prevista des de Madrid sense consultar el territori
Proposa un nou model amb participació d'experts de diferents sectors
Després de dècades de queixes i d'actuacions ministerials inútils, la societat civil maresmenca es comença a organitzar per defensar activament la seva costa. El primer pas ha estat crear la Plataforma per un Nou Model de Gestió del Litoral del Maresme, presentada ahir.
Aquesta iniciativa, impulsada des de diverses assemblees maresmenques de la CUP però amb voluntat d'integrar tota mena de sensibilitats polítiques en defensa de la costa, té programada la primera assemblea de treball per al pròxim dia 13 a l'ateneu arenyenc. Des d'ahir, però, ja ha començat a fer una recollida de signatures per reclamar una moratòria de l'aplicació del pla d'actuació al Maresme aprovat l'abril passat pel Consell de Ministres “fins a l'elaboració d'un pla global que contingui els resultats d'un procés participatiu amb la implicació de tots els agents vinculats amb el territori”.
Els biòlegs, pescadors, propietaris de càmping, ambientòlegs, geògrafs i altres experts en el problema de la costa que han elaborat el primer manifest de la plataforma denuncien que l'última actuació de la draga va ser aprovada per decret d'urgència –al·legant que es tractava d'una catàstrofe, quan les llevantades són un fet recurrent– i perquè, així, s'excloïa el tràmit d'avaluació ambiental i el període d'exposició pública i també s'evitava que s'hi fessin al·legacions.
“La regressió de les platges és un fet i entenem la necessitat de buscar-hi solucions a llarg termini basades en criteris de sostenibilitat, amb actuacions –quan convingui mecanitzades– però que tendeixin, afavoreixin i propiciïn la regeneració natural de les platges. A més, cal que aquestes actuacions es consensuïn amb el territori i que estiguin avalades científicament”, defensen els autors.
La plataforma, per tant, proposa l'elaboració d'un pla integral per la gestió de les platges i la sostenibilitat del territori en què s'integrin el sector de la pesca, turístic, tècnic, científic (oceanògrafs, biòlegs, ambientòlegs) i també les administracions per tal de buscar-hi la millor solució. La proposta és que el pla sigui global i supracomarcal, ja que hauria de tenir present el problema des del seu origen: la manca de l'aportació de sediments de la Tordera (que també passa pel Vallès Oriental i la Selva) i les rieres del Maresme.
La nova plataforma
exigeix que, mentre s'elabora el nou model de gestió, l'administració obligui els ports a fer el bypass de sorra d'un costat a l'altre, tal com estableix la llei. Ara per ara cap port maresmencs ho fa. “Ens volen imposar un model molt agressiu per a quinze anys. Ens hi juguem molt”, recordava Jordi Pagès, un dels impulsors de la iniciativa.
LA FRASE
“La draga és una catàstrofe”
Mauricio Pulido, pescador arenyenc, era un dels patrons que amb la seva embarcació va bloquejar la draga Krankeloon quan aquesta mena d'intervencions van començar a la costa del Maresme. Era l'any 1986, i anys després continua combatent contra aquest sistema d'extracció de sorra dels fons marins. “Calculo que durant aquest temps, al Maresme s'han llançat al mar uns 50 milions d'euros, perquè s'ha seguit utilitzant i no s'hi ha consolidat ni una platja regenerada”, explicava ahir en la presentació de la plataforma. Durant tres dècades Pulido ha constatat els efectes devastadors de la draga: “Ha posat fi a praderes de posidònia, la principal font que garanteix l'ecosistema marí, i ha extingit la petxina lluenta. Però el pitjor no és que posi fi a la fauna i flora del moment, sinó que deixa la zona inhàbil perquè es regeneri.” Per això, la draga simbolitza el model que es vol aturar.
