Osona/Ripollès

El llibre de Sant Vicenç

Pasqual Bernat, Pere Colomer i Josep Sellarès expliquen la geografia i la història del poble

Com a muni­cipi, Sant Vicenç de Torelló va ser reco­ne­gut l’any 1806. És rela­ti­va­ment nou si es com­para amb molts altres pobles, i pot­ser per això encara no s’havia fet mai cap lli­bre que en recollís la història. Aquest buit l’han omplert tres autors –Pas­qual Ber­nat, Pere Colo­mer i Josep Sellarès– que l’abril pas­sat van treure a la llum el lli­bre Sant Vicenç de Torelló, pai­satge i història, publi­cat per l’Ajun­ta­ment i l’Agru­pació Cul­tu­ral de Sant Vicenç en col·labo­ració amb l’edi­to­rial Cal Siller. Per Sant Jordi, el lli­bre va ser un èxit i es va exhau­rir, i ara s’ha ampliat l’edició.

En unes 230 pàgines, i amb la volun­tat “que fos un lli­bre lle­gi­dor, escrit de forma amena”, els autors expli­quen la geo­gra­fia i la història del muni­cipi, aquesta última fins a l’any 1936. La des­cripció física, a càrrec de Sellarès, parla del relleu, el clima, la flora i fauna. La part històrica es divi­deix en dues, escri­tes res­pec­ti­va­ment per Ber­nat i Colo­mer: la pri­mera, fins al segle XVII i la segona, des d’aquesta data fins a l’any 1936. Sobre els orígens del poble “no hi havia gaire res fet”, diuen els autors. A part d’algu­nes evidències de pobla­ment històric, la pri­mera cons­trucció cone­guda és el cas­tell –la for­ti­fi­cació cone­guda popu­lar­ment com el Cas­tell dels Moros–, que està docu­men­tada al segle IX. I al cap d’un temps l’església, que pren forma entre els segles XI i XII, al vol­tant de la qual neix un petit nucli de població. “El crei­xe­ment era lent, sem­pre hem estat el poble més petit de la Vall del Ges”, diu Pas­qual Ber­nat: l’any 1722 només tenia 182 habi­tants, i l’any 1856 havia pujat fins a 422. De fet, els autors con­si­de­ren que Sant Vicenç “són dos pobles”, el nucli urbà i les cases de pagès “amb una enti­tat específica”. Més enda­vant, vindrà encara una altra rea­li­tat, la de les colònies indus­tri­als que van sor­gir a Vila-seca i Bor­gonyà. El lli­bre no en parla, però, perquè ja hi ha mono­gra­fies específiques.

El reco­nei­xe­ment com a enti­tat muni­ci­pal sepa­rada de Sant Pere de Torelló, a prin­ci­pis del segle XIX, cons­tata una rea­li­tat: el rela­tiu crei­xe­ment de població que les indústries de fila­tura aca­ba­ran de poten­ciar, encara que siguin lluny del nucli urbà. Al tom­bant del segle XX, Sant Vicenç ja tenia 1.540 habi­tants, però d’aquests només 686 vivien al poble. “A par­tir de 1850, l’arxiu muni­ci­pal és molt com­plet, i es pot res­se­guir amb molt detall l’evo­lució”, explica Pere Colo­mer. Apa­reix la vida asso­ci­a­tiva, des­crita també en el lli­bre, i el poble va incre­men­tant els ser­veis, des de l’abas­ta­ment d’aigua fins a l’enllu­me­nat. El pas de la soci­e­tat rural a la urbana va com­por­tar “can­vis de cos­tums”, fins i tot alguns con­flic­tes entre gent del poble i de les colònies. El lli­bre acaba amb l’inici de la Guerra Civil, però els autors dei­xen la porta oberta “a un pos­si­ble segon volum”, que ani­ria des d’aquesta data fins als nos­tres dies.

El bat­lle propi

L’any 1805, els veïns de Sant Vicenç escri­uen al rei Car­les IV dema­nant cons­ti­tuir-se en muni­cipi amb bat­lle propi. Fins lla­vors depe­nien de Sant Pere, i els epi­so­dis de riva­li­tat devien ser cons­tants perquè argu­men­ten que “se siguen unos gravísimos incon­ve­ni­en­tes y per­jui­cios (...) pot las con­ti­nuas dis­cor­dias, que sin arbi­trio para zan­jar­las se expe­ri­men­tan entre los veci­nos”. I Sant Pere, amb més habi­tants, sem­pre hi sor­tia gua­nyant. El 8 d’agost de 1804, el monarca signa la reso­lució i deter­mina “que se ponga un Bayle” .

Un vell pro­jecte recu­pe­rat
La ini­ci­a­tiva de fer una història escrita de Sant Vicenç ve de lluny: l’any 2006 es va ini­ciar, des de l’Agru­pació Cul­tu­ral de Sant Vicenç, amb la par­ti­ci­pació d’un nombrós grup de col·labo­ra­dors. “Va que­dar en un pro­jecte, que ara s’ha recu­pe­rat i s’ha apro­fi­tat feina feta”. Els autors (d’esquerra a dreta, a la foto­gra­fia) són Josep Sellarès, Pas­qual Ber­nat i Pere Colo­mer, els dos pri­mers sant­vi­cen­tins d’adopció. Colo­mer és també autor i coau­tor d’estu­dis sobre Bor­gonyà.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia