“El Maresme és un comarca poc aprofitada turísticament”

Després de setze anys seguits al castell de Santa Florentina de Canet de Mar aquest any es fa per primera vegada a Caldes d'Estrac. Per a aquesta edició els actuals propietaris del castell en cedien l'espai però no feien de mecenes. Els festivals poden ser deficitaris però després, durant la resta de l'any, reculls els fruits de manera diversa, des de rodatges de pel·lícules i espots fins a festes nupcials, convencions i congressos. Aquest és el benefici indirecte que ens donava el festival de música clàssica. Ara el castell té nous propietaris, russos, i segons ells i per la crisi econòmica i la devaluació del ruble, no els surt a compte fer el festival.

L'alcalde de Caldes d'Estrac cada any venia al festival i em parlava de la possibilitat de fer i dirigir un altre festival al seu poble, i era una mica difícil perquè les dues poblacions són a tocar i fer coincidir els dos festivals era una mica complicat. Aquest any, però, tenint en compte la posició dels propietaris del castell de Santa Florentina i l'oferta del alcalde de Caldetes ha estat el moment d'acceptar tirar endavant aquest festival.

Vaig arribar a l'acord amb l'alcalde abans de les eleccions municipals, i amb molt bon criteri em va dir que adquiria un compromís d'un any perquè no sabia el resultat de les eleccions i no seria correcte signar-ho per a més temps sense saber el futur polític de l'Ajuntament. També hi havia un altre motiu, veure com anirà tot plegat aquest estiu. I quan vegem com ha anat el setembre o l'octubre ens trobarem, i veurem quines decisions prenem.

Se segueix dient Festival Música Clàssica Santa Florentina però l'espai és diferent, les condicions són distintes i tot és d'una altra manera de com era abans. Encara que se n'aprofiti el nom hem de tenir ben clar que aquest festival també necessita consolidar-se, que són espais diferents i que fins i tot potser també ho serà el públic, i és natural que estiguem veient com funciona durant un temps prudencial.

Uns recitals seran a l'església de Santa Maria, ja que té una cabuda més reduïda que a Santa Florentina. Hi tindran lloc els concerts mes íntims i recollits. En aquest escenari especial hi tindrem quatre concerts i els set restants els farem sota una vela, als jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.

Sí, però tampoc s'hi podia comprometre perquè també hi havien les eleccions municipals pel mig. Tinc molt bones relacions amb l'Ajuntament de Canet de Mar, crec que pensen que algun dia el festival tornarà a Canet, i jo mai he dit que no ho faré, m'agrada deixar sempre portes obertes.

Jo no vinc del món de les arts escèniques, ni dels festivals. El meu treball fins al 1998 era a les Arts Gràfiques en una empresa familiar amb el meu pare. El castell de Santa Florentina, aleshores propietat de la meva mare, era membre de la Fundació Castells de Catalunya. El baró d'Albi, amic de la família, ens va demanar si podíem fer un concert en benefici d'aquesta fundació. Va actuar una orquestra clàssica sud-americana. Aquella nit, en sentir l'acústica que tenia el pati, la bellesa de l'entorn i plens d'energies positives, varem començar a parlar de fer un festival al Maresme. Al dia següent ho vaig dir als meus pares i els va semblar una idea fantàstica, vaig trucar en Josep Rovira, l'alcalde de Canet en aquells moments, va concertar una reunió amb el Departament de Cultura de la Generalitat, i ens varen ajudar molt, especialment qui aleshores era director general de Cultura,Vicenç Villatoro, i així va néixer el Festival de Música Clàssica Castell de Santa Florentina.

Ainhoa, ara i llavors, era una de les sopranos més importants a tot el món, tenia una carrera d'èxits fora d'Espanya, aquí va tenir una explosió quan va protagonitzar un anunci de cava, jo la vaig contractar al mes d'octubre a un preu diguem que assequible, perquè en aquells moments encara no s'havia fet publica aquesta campanya.

Tinc enregistrat el nom, tan sols he hagut de suprimir la paraula castell. Per tant, puc utilitzar el nom de Santa Florentina com més em convingui.

Això es un binomi, interessen tots dos factors, l'alcalde, per exemple, ha de donar suport a un festival perquè li agrada i, a més a més, perquè interessa promocionar el poble. Aquí s'han de maridar les dues coses.

Sóc nascut a Barcelona però em varen batejar a Canet. Tinc molts records de la meva infància al Maresme, on vaig passar tots els estius. Penso que és una comarca que està molt poc explotada turísticament, té un microclima especial, platges de aigua transparent, està a mitja hora de Barcelona, a 45 minuts de l'aeroport del Prat i a 40 minuts de Girona, per tant, està molt ben comunicada.

Té uns ports esportius magnífics, s'hi mengen productes de la zona, hi ha restaurants molt reconeguts, hi ha camps de golf molt preuats, i tot això, en una zona de 10-15 quilòmetres, no entenc com no s'hi ha buscat un turisme de qualitat.

No entenc ben bé per què ha passat, i no et puc donar una resposta concreta. La costa del Maresme tan sols té un problema. Per tots els pobles de la zona hi passa el tren. És difícil que un promotor turístics s'atreveixi a fer-hi una urbanització. Seria arran de mar, i si per allà mateix passa el tren...

Sí, viu a un lloc privilegiat, des de casa seva té unes vistes espectaculars, veu el mar i també Barcelona, i tan sols tres quilòmetres la separen de la mar.

Sí, és clar, ara mateix quan arriba la temporada del festival tota la família anem a viure a casa de la mare. De tota manera, jo no puc deixar el despatx a Barcelona, i com que els concerts solen ser el cap de setmana, vaig al Maresme un dia abans i torno a la ciutat els dilluns a la tarda.

Sí, és clar que el vaig conèixer, va morir l'any 1992. Era un pintor reconegut i una persona profundament culta. A més a més de pintura, també era un gran amant de la literatura i la música, i em parlava de manera minuciosa de la vida.

La meva filla va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on també va fer un màster de Dret Internacional. Després, amb una beca, va estar a Miami ampliant coneixements, i quan va tornar, va estar dos anys al bufet de Cuatrecasas. Des de petita, feia ballet. Quan tenia sis anys, mentre feia els deures escolars a casa, escoltava Mozart, ningú no l'obligava a fer-ho. Ara, amb la seva parella, ha muntat una acadèmia a Barcelona per ensenyar ballet. Li apassiona aquesta disciplina, i li encanta el festival de música clàssica que, des de petita, ha viscut a casa.

L'any passat vaig programar un concert de valsos, semblava el que es fa a Viena per començar l'any. Va tenir un èxit increïble. En aquesta època estiuenca cal programar coses que resulten conegudes per la gent.

La meva dedicació al festival es total i absoluta, però guanyaré el mínim, tinc persones, a les que pago jo, en el meu despatx treballant pel festival però estem parlant d'un projecte a llarg termini i amb futur, i ter tot això, he acceptat tirar-lo endavant.

Crec que sí, l'Ajuntament vol consolidar un festival que en un futur sigui un punt d'excel·lència a escala estatal i, fins i tot, internacional.

És una vergonya, espero que les coses canviïn, en altres països aquest impost pels actes culturals és molt inferior. La música és cultura i la cultura és un dret que té el poble. Al capdavall, l'impost acaba pagant-lo el ciutadà, i és la cultura la que hi surt perdent.

He mantingut els preus de l'any passat, i he arribat a un acord amb Ticketmaster per tal que el preu per a cada entrada no tingui cap recàrrec pel fet de comprar-les per endavant.