“La demència deixa sol i descol·locat el cuidador”

S'han vist abocats a cuidar persones dependents. No tenen formació i, sovint, són tant grans com la persona que han de cuidar. És una realitat, ja que culturalment no tenim assumit de posar els més grans en una residència i donem per fet que la família se'n farà càrrec.

No va ser fins que vam rebre la subvenció de La Caixa que vam tenir gent per tirar-lo endavant. Parlem de jubilats amb pocs ingressos i de famílies que no es poden pagar aquests cursos per als cuidadors. Vam començar els dissabtes amb els tallers per treballar tant l'atenció i cures com la gestió de les emocions i activitats físiques per a ells.

Els alumnes d'infermeria anaven a casa seva per fer l'acompanyament durant l'estona que ells s'estaven formant. Vam aconseguir que la Universitat ens reconegués les hores de voluntariat com a crèdits acadèmics.

La valoració ha estat molt bona, perquè els alumnes fent d'acompanyants s'adonen de quina és la realitat dels dependents. La majoria eren alumnes de primer curs i alguns et comentaven que tenien una situació semblant a casa. Aquest any ampliarem als estudiants de fisioteràpia que puguin participar en el programa.

Tenim gent de la comarca que vol venir. Amb la primera aportació de La Caixa, de 48.000 euros, vam fer 300 tallers. Amb 6.000 euros més s'ha pogut editar la guia del cuidador, en què recopilem la informació dels tallers. Ara la subvenció de 27.000 euros permetrà comptar amb els docents que vénen els dissabtes, ja que les instal·lacions de simulació d'infermeria estan ocupades pels estudiants entre setmana.

La malaltia d'Alzheimer és l'estrella de la dependència. Molts són gent gran que atenen persones amb demència, i això descol·loca els cuidadors. Els donen unes pautes, però no responen i els cuidadors es troben sols, dia i nit. Estan a sobre tothora.

S'ha de buscar com cal facilitar el descans, més enllà dels caps de setmana de respir que puguin tenir. La mitjana és que els cuidadors passen 17 hores a càrrec d'una persona, i això és una sobrecàrrega. S'entén que a molts que els toqui claudicar i sí s'ho poden permetre, acabin pagant per anar a una residència. Els pares de nens dependents que ja s'han fet grans, tant ells com els fills, també els cal ajuda, i per això treballem amb la Fundació Maresme. Els problemes no són menys importants per als qui tracten amb persones que pateixen de malalties neurodegeneratives.

Ha estat el pitjor. Es va fer una valoració inicial de les ajudes que podien demanar les famílies, però la realitat és que tot està molt parat i no han rebut res. Hi ha situacions molt complicades en què no tenen manera de com adaptar la casa per a una persona discapacitada, o recursos per anar a un centre de dia, i perquè el cuidador pugui tenir unes hores de descans.

Un dels objectius, més enllà de formar professionals, és donar servei i revertir en benefici de la societat. La clau per obtenir finançament i donar aquest servei social és col·laborar amb altres institucions, com amb el Consorci Sanitari del Maresme i la Fundació el Maresme.