Pel món amb la Vespa
El vigatà Xevi Subirana, que l’any passat ja va anar fins a Cap Nord, completa 11.000 quilòmetres més amb Vespa a través de 15 països de tot l’arc mediterrani
Repte assolit. L’any passat va ser fins a Cap Nord; aquest any, a través de 15 països de tot l’arc mediterrani. En total, 11.000 quilòmetres més, avançant al ritme de la seva inseparable Vespa. El vigatà Xevi Subirana tornava aquest dilluns a casa després de 24 dies d’un periple molt dur, però alhora molt i molt enriquidor.
I és que n’hi han passat de tots colors. Només de sortir, un fort aiguat a Sant Joan de les Abadesses el va tenir un parell de dies aturat, per una avaria a la moto. Els primers compassos del viatge es van convertir en tot un curs accelerat de mecànica. I encara no era enlloc. Després de creuar França, Itàlia i Croàcia es va endinsar en la part més abrupta del viatge, començant per Bòsnia i Montenegro. Fidel a la seva màxima, va avançar només per carreteres secundàries, però aquí secundàries vol dir camins o carreteres de pagès, relatava a través del seu blog. Especialment horrorós va ser el pas pel nord d’Albània. Això sí, també va ser un dels trams més singulars. Hi ha algun poble que m’han dit que no havien vist mai un turista de Barcelona, exemplifica. Impossible entendre-s’hi en anglès. I aquest ha estat el gran encant del viatge, el seu caràcter alternatiu. I és que, excepte les quatre grans capitals on ha parat, per aquí no hi passa el turisme.
Després de Grècia, Turquia i Bulgària tocava un altre dels grans esculls, la mítica Tranfagarasan, que creua els anomenats Alps Transilvans, a Romania. La carretera té de sobres guanyada la fama que té: és espectacular. El port arriba a 2.143 metres d’altitud, i dels 150 quilòmetres que té, més de la meitat són de port radical. De fet, se’n va fer un tip, de pujar i baixar ports de muntanya. I ho va fer amb pluja, vent i, sobretot, calor; molta calor. En algun punt vaig superar els 45 graus, detalla.
De les moltes incidències, dues de remarcables. D’una banda, la caiguda que va patir a Grècia, a conseqüència de la qual va haver de circular més de 300 quilòmetres sense fre del davant i gairebé sense llum. Però l’anècdota del viatge no té res a veure amb la moto. Va ser divendres passat, enfilant el camí de tornada, a França. Al vespre, fent una merescuda cerveseta, una abella se li va ficar al got i li va picar la llengua. Se’m va inflar de mala manera. Va haver d’anar a l’hospital, el de Châtillon sur Seine, on el van ingressar tot la nit xutat d’antihistamínics i corticoides i enxufat a l’oxigen.
Tot i l’exigència del viatge ha estat molt més dur que l’any passat, l’experiència ha acabat resultant brutal. I una immillorable oportunitat per redescobrir la gran diversitat europea. No m’estranya que no funcioni, això d’Europa, conclou. El viatge comptava amb el patrocini puntual de Piaggio i Motos Balart de Barcelona.
