L'estelada no onejarà a Banyoles i la senyera sí
Tens debat al ple amb una moció i una contramoció sobre aquests símbols
Finalment, tots els grups acorden que la segona es pengi a la font del davant de l'ajuntament
Els portaveus de tots els grups polítics amb representació a l'arc consistorial de Banyoles van coincidir en el ple d'ahir a remarcar que volien evitar una guerra de banderes. La realitat va ser que el debat d'una moció de la CUP en què es reclamava penjar l'estelada al balcó de l'ajuntament entre l'11 de setembre i fins que el país sigui independent va generar un tens debat i una contramoció de l'equip de govern de CiU, que es va aprovar per unanimitat després de rebutjar la primera amb els vots en contra dels convergents i l'abstenció d'ICV.
La portaveu de la CUP, Sandra Pazos, va remarcar que es tractava d'una moció política. “Deixin d'enviar-nos informes jurídics. L'estelada és una bandera de lluita”, va indicar. I ella mateixa hi va afegir: “La nostra moció és una moció de desobediència contra la llei espanyola de banderes i símbols.”
L'alcalde, Miquel Nogué, després de dir a Pazos que, tal com li va reclamar, no li enviaria cap més informe jurídic del secretari, li va recordar que CiU està absolutament compromesa amb el procés sobiranista i que està liderant propostes i accions per arribar a l'objectiu final. El portaveu convergent, Jordi Congost, va retreure a la regidora de la CUP que la moció que va defensar pretenia dividir i enfrontar i que, per això, no hi votarien a favor.
Josep Luengo (ICV) va manifestar que, si es tracta de desobeir l'Estat espanyol, l'Ajuntament de Banyoles no té penjats els retrats del rei d'Espanya ni del president de la Generalitat, ni té cap bandera a la façana. Roser Masgrau (ERC) va recordar que la promesa de penjar la senyera és del 11 de setembre de l'any passat i que, tot i reclamar-la diverses vegades, encara no oneja a fora de l'ajuntament.
La moció de CiU que sí que va prosperar estableix el compromís de penjar-la a la font monumental que hi ha davant de l'ajuntament abans de l1'1 de setembre. “Estem en un moment històric i amb la moció respectem el pacte entre tots els grups abans de les eleccions de situar-la el més a prop possible de la casa consistorial”, va indicar.
Luengo va recordar que ICV va ser el primer a defensar que no s'havia de fer cas a María de los Llanos de Luna quan ordenava posar la bandera espanyola al balcó. Sandra Pazos va retreure a Nogué que no són coherents amb la seva presència a l'AMI, i Roser Masgrau li va demanar que en aquesta ocasió la senyera duri més dies allà on es col·loqui.
LA XIFRA
Modificacions de les dedicacions del govern
La modificació de la dedicació de la regidora de CiU Ester Busquets és vista com el resultat dels equilibris interns del partit al govern de Banyoles més que no pas com una millora del servei a la ciutat. Ho va afirmar la portaveu d'ERC, Roser Masgrau, i hi va coincidir amb altres paraules la de la CUP, Sandra Pazos, quan CiU va dur al debat i a aprovació la rectificació del punt quart del ple del cartipàs relatiu a les retribucions dels regidors. Totes dues van remarcar que passant d'una dedicació del 25% a una del 50% es compensava la reducció de la dedicació prevista de Busquets al Consell Comarcal del Pla de l'Estany. L'alcalde va recordar a Masgrau que CiU i ERC van arribar a un acord per governar l'ens comarcal i que aquest acord és el que obliga a modificar la dedicació de Busquets. Miquel Nogué va retreure a Masgrau la seva afirmació, ja que el conjunt de les dedicacions dels regidors de l'equip de govern de Banyoles estaven per sota del 7% que permet la llei –se situen en el 6,2%– i que la suma de les retribucions tampoc no sobrepassa el topall fixat per la llei. “No hem incrementat aquest capítol respecte al mandat anterior. En tot cas, tot plegat ho ha de valorar la ciutadania, no vostè”, li va etzibar. CiU també va donar compte al plenari de l'acord de la junta de govern local de compatibilitat de l'activitat marginal –un 20% de les hores– de Jordi Bosch com a arquitecte tècnic mantenint la dedicació exclusiva.
