Mobilització al Lluçanès perquè volen tallar 146 arbres de la carretera
La Diputació ha aturat in extremis’ la tala dels arbres.
La mobilització popular i d’alguns alcaldes del Lluçanès ha permès aturar in extremis que es comencessin a tallar 146 arbres de les carreteres que van del collet de Sant Agustí a Perafita i de l’entroncament d’aquesta carretera amb el poble de Sant Boi. En total, 122 arbres del primer tram i 24 més del segon, la majoria plataners, tot i que també hi ha algun om.
La tala s’emmarcava en unes obres de reforma de la carretera, bàsicament per millorar-ne la seguretat. I a part d’eixamplar la calçada en alguns trams, la millora en la seguretat també passava per tallar alguns dels arbres, tan característics d’aquesta carretera, però la presència dels quals en els últims anys també ha provocat algunes topades de vehicles, amb més d’una víctima mortal.
La mobilització va començar divendres, quan van aparèixer marques de pintura en la majoria d’arbres d’aquestes dues carreteres. Intrigats sobre el significat de les marques de pintura, l’alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol, va parlar amb la Diputació, que la van informar que dilluns mateix estava previst començar-ne a tallar alguns. Posada en contacte amb altres alcaldes del Lluçanès i persones que s’havien oposat a la tala, van convocar una assemblea veïnal al Sindicat, a Sant Boi. Paral·lelament van continuar les converses amb la Diputació, que preventivament va aturar les obres, i dimecres el gerent de l’àrea d’infraestructures de la Diputació es va reunir amb alcaldes de la zona a l’ajuntament de Perafita. Allà es van emplaçar per dimecres vinent anar a visitar les carreteres in situ i, sobre el terreny, decidir quins arbres es podrien salvar de la tala indiscriminada. A la reunió, hi van assistir representants dels ajuntaments de Perafita, Sant Boi, Alpens, Sobremunt i Sant Agustí, aquest últim, impulsor de les obres que ara executarà la Diputació.
Els sectors que s’oposen a la tala dels arbres consideren que la seguretat s’ha de posar per davant de qualsevol altra consideració, però paral·lelament, que se’n poden salvar molts, entre ells alguns que estan situats darrere una tanca. S’ha de trobar el punt d’equilibri entre la seguretat, prioritària, i la consideració de les avingudes arbrades com a part de la identitat del territori i molt identificatives del Lluçanès, declarava Montse Barniol.
